“No crec que el xou sigui una distorsió del futbol”

Hugh Evans, de 43 anys, australià d’origen i, a més, ciutadà dels Estats Units, dedica la vida a una causa tan noble com combatre la pobresa extrema des de Global Citizen, de què és cofundador i director.

“Hem de ser respectuosos amb el futbol, aquest és el nostre primer principi” La pilota, abans que res

A l’estil de la Super Bowl, la seva iniciativa d’organitzar el primer xou del mig temps a la final de diumenge, amb un pom d’artistes que fa caure d’esquena (Madonna, Shakira, Justin Bieber, BTS, Coldplay juntament amb la coral PS22 o Gustavo Dudamel), té l’objectiu de recaptar 100 milions per ampliar l’accés a una educació de qualitat i al futbol per a la infantesa.

“Serà la reunió d’artistes més gran per una causa des del Live Aid” Contra la pobresa

Li agrada el futbol?

M’encanta. Vaig créixer a Austràlia i hi tenim els socceroos [sobrenom de la selecció nacional del seu país]. És un dels esports més bonics del planeta.

Com valora el que ha vist?

M’ha encantat veure com els aficionats han abraçat el torneig. El Mundial dona a conèixer jugadors i equips de què potser la resta del món amb prou feines havia sentit parlar. I saps què crec que demostra? Que tenim moltes més coses en comú que les que ens divideixen. De vegades fa l’efecte que el món crema constantment, i crec que el Mundial treu el millor de la humanitat. Per això m’il·lusiona tant l’espectacle del descans, perquè, en tot just 11 minuts, celebra el millor que representa el Mundial. És una celebració de la humanitat. Serà la reunió d’artistes més gran per una causa des del Live Aid.

Què espera?

La meva esperança és que, si uns extraterrestres miressin la Terra aquests 11 minuts, marxessin pensant que, en realitat, els éssers humans tenim moltes més coses en comú que les que ens separen. Que som ciutadans del món i que, sí, tots tenim les nostres nacionalitats, però, abans que res, som éssers humans.

Tot aquest planter d’estrelles globals en només 11 minuts.

Perquè hem de ser respectuosos amb el futbol. El primer principi és el del respecte.

Hi ha crítiques perquè el descans pot durar prop de mitja hora i que això sigui una interferència en el joc.

Diria que és molt estrany aconseguir que tothom es reuneixi entorn d’un mateix moment, i crec que hi ha un tema que preocupa tothom: que els nens tinguin accés a l’educació. Quan ens vam embarcar en aquest projecte, vam dir que no volíem que fos només per entreteniment. El volíem dur a terme per canviar el món.

Però...

Hem fet el que està a les nostres mans per garantir que els 11 minuts transcorrin ajustant-se al temps previst i amb una execució impecable.

I la influència en el joc?

No crec que suposi una distorsió del futbol. Si ens hi fixem, el descans mitjà dels partits al llarg d’aquest torneig ja ha estat d’entre 17 i 19 minuts. Per tant, crec que, quan es fa una cosa que serà vista per tantíssima gent, és normal que tothom en tingui una opinió, i nosaltres ens volem assegurar de mantenir-nos fidels als nostres principis, que són la humilitat i el respecte pel joc.

Tem que aquesta iniciativa es pugui associar a les tan injuriades pauses d’hidratació, exemple de comercialització sense pensar en el futbol?

No, no, no és el mateix. Tots els artistes actuen de franc. Tots els diners que recaptem van íntegrament al fons per a l’educació, fins a l’últim dòlar. Així doncs, no crec que les dues coses siguin gens comparables. La manera en què d’altres decideixen comercialitzar altres aspectes de l’esdeveniment no té res a veure amb el que fem nosaltres.

És qüestió d’equilibri?

Tot el que hem fet ha estat una col·laboració amb la FIFA per assegurar-nos de seguir les seves directrius. Per cada persona que expressa una opinió negativa, n’hi ha un milió que tenen una opinió positiva. El que passa és que de vegades les veus negatives són les que més se senten.