L’amant argentí

L’aficionat patrioter és com aquella parella amb qui et fiques al llit avui perquè no hi hagi una pròxima vegada, però n’hi ha. Ell o ella és tot cor, ja ho sabeu. Les relacions tòxiques ragen d’aquella cosa llardosa. Hi ha parelles que quan semblen entotsolades mirant per la finestreta del cotxe estan pensant en com es deslliuraran de tu. Ser tot cor, ser patriota és ser, ras i curt, un plom. Com me’l trec de sobre. Com l’hi dic. Un patriota aficionat és aquell paio de qui no vas entendre mai que es casés amb la teva germana. Ella et dirà que va insistir tant, que sempre hi era, que era tot cor. Una cunyada de Vox, un amant amb la samarreta argentina: aquell erm al davant. I nosaltres, preocupats per l’estret d’ Ormuz.

Fa setmanes que veiem imatges de gent abillada amb banderes i tancada en càntics, gorres de vikings, diputades del Paraguai, empanada argentina una mica manegada i vamosespaña. Però en aquests moments en què els de la mútua mèdica negocien a la baixa l’assegurança a Lamine Yamal, és obvi que necessitarem una mica més que Mariano Rajoy (aquell individu que, pam, igual es converteix en bossa de mà que, pam, és l’enigmàtic M. Rajoy) per desconcertar l’equip rival liderat per un Messi que, com Travolta a Grease, es comporta de manera estranya quan està amb els amics.

Jo trauria el jutge Peinado per Cucurella dient-li que Lautaro és Begoña Gómez

Als nostres –que no van en formació Termòpiles, sinó com sortint de l’institut– només els falta una bicicleta i creure que Chanquete no ha mort. Per això cal remenar l’alineació, perquè davant seu hi ha aquells paios que no estan disposats a perdre un Mundial per un gol d’un xaval de Don Benito. Paios que han vist totes les sèries de pinxos de Netflix (i se les han cregut) i són forts, guapos, histriònics, tot ortodòncies, cadenes i fletxes tatuades, pentinats rasurats, arrogants i plens d’anècdotes de futbol, parelles espectaculars, records i asados. 

Jo, a més de Rajoy per Laporte, trauria el jutge Peinado per Cucurella dient-li que Lautaro és Begoña Gómez. A Rodri el faria acompanyar per Óscar Puen­te, ja que sempre –des de Riu Vermell – imposa veure homes madurs amb la samarreta per sota dels pantalons. Tellado sobre De Paul i Carlos Cuerpo parlant a Leo Messi fins que deixi el futbol. Però no sé si serà prou per a l’inevitable: dilluns tot serà Evita o Díaz Ayuso.