La literatura de Frederic Amat, a La Virreina

L’obra de Frederic Amat (Barcelona, 1952) ha anat lligada a la literatura des dels seus inicis, com demostra Vuit, l’exposició que li dedica La Virreina Centre de la Imatge, en una de les últimes mostres sota la direcció de Valentín Roma, nou director del Macba, que aquí ha exercit també de comissari.

En comptes d’intentar exhibir el gran abast del seu treball en col·laboració amb escriptors, la mostra s’ha cenyit a un petit tast del seu treball multidisciplinar –pintura, però també escultura, fotografia i audiovisual– en relació amb vuit grans literats amb què s’ha relacionat: J.V. Foix, Mark Strand, Octavio Paz, Chantal Maillard, Juan Benet, Guillermo Gabrera Infante, Lawrence Ferlinghetti i Juan Goytisolo. Al llarg de la seva carrera n’hi ha hagut molts més, com Joan Brossa o Vicenç Altaió, però també ha il·lustrat obres universals com l’Odissea d’Homer, Les mil i una nits o les Il·luminacions d’Arthur Rimbaud.

L’exposició apunta l’amistat entre artistes i estimula les ganes de llegir i d’aprofundir en la literatura

L’espai principal és la sala dedicada a Chantal Maillard, l’únic autor viu i l’única dona de la selecció. Aquí, el visitant es troba de cara amb un curtmetratge inèdit, Al filo, produït per La Virreina, que ressegueix en un llarg tràveling una carretera que sembla directament una obra sortida de la imaginació de l’artista i que la poeta, que recita poemes del seu llibre La compasión difícil (Galaxia Gutenberg), li havia fet conèixer. També s’hi pot veure la filmació d’una Medea de la poeta, i un vitrall translúcid a partir de les fotografies que va fer servir en el seu treball conjunt Humo i que canvia a mesura que a l’altra banda, a la Rambla, la gent hi passa o s’hi arrepenja.

Les obres més antigues de l’exposició, però, tenen a veure amb un dels primers poetes de capçalera d’Amat, J.V. Foix, a qui anava a visitar quan encara no arribava als vint anys i que mostra la manera de treballar de l’artista, ja que al costat d’algunes de les seves primeres peces hi trobem un curtmetratge que va fer el 2011 amb la veu del poeta –gravada dècades enrere– recitant La rosa, un poema en prosa que coreografien les mans de Nico Baixas. Al costat, el targetó de la biblioteca J.V. Foix, il·lustrat per Amat. Tancar el cercle.

A la dreta, els gravats del llibre d’artista Seven days de Mark Strand omplen de color els poemes amb la cal·ligrafia del creador escènic Robert Wilson, en sintonia –a la paret contigua– amb l’storyboard de Blanco, el projecte escènic que l’artista va idear amb el poemari homònim que Octavio Paz va escriure a l’Índia.

També hi ha espai per recordar Juan Benet, l’autor de Volverás a región, una obra que va impactar molt Amat, que hi va col·laborar en el llibre d’artista Visitas de 1 a 12.

L’exposició estimula les ganes de llegir i d’aprofundir en la literatura, perquè apunta històries viscudes d’una amistat duradora i “sense voluntat d’oportunisme”, com recorda el mateix Amat, que es declara “missatger de vuit personatges que han tingut una gran dimensió humana i creativa”.

Amb Guillermo Cabrera Infante, per exemple, hi ha un intercanvi de guions, d’un dels quals, filmat per Amat, el visitant pot veure el making of i una paret plena de maquetes de fusta. De Lawrence Ferlinghetti, l’últim dels beatniks, a més d’un altre llibre d’artista, veiem una gravació del poeta recitant, alternat amb imatges d’una església on Amat va trobar “exactament el que deia el poema”.

A Juan Goytisolo, de qui va il·lustrar diverses obres, Amat l’acompanya en un emotiu passeig per Viladrau, buscant la finestra on l’escriptor va veure per últim cop la seva mare, que poc després moriria en un bombardeig a Barcelona. “Històries dedicades al temps de l’amistat”, explica el pintor. Les arts permeten veure com el temps és infinit i aquesta amistat és en present.