Gairebé cent ex alts càrrecs, pendents de l’oblit penal després del TJUE

Dos anys després de l’entrada en vigor de la llei d’Amnistia, 93 ex alts càrrecs continuen pendents que es confirmi si s’hi poden acollir. La majoria dels casos estaven a l’espera de la resolució del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) i, després de l’aval d’ahir, veuen com se’ls aplana el camí perquè les causes obertes en contra seva quedin del tot extingides.

Entre ells consten l’expresident Carles Puigdemont i els exeurodiputats de Junts Toni Comín i Lluís Puig, declarats en rebel·lia i amb una ordre de detenció dictada pel Tribunal Suprem. En un altre bloc se situen Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa, que van ser indultats de la pena de presó pel delicte de sedició, però no de la pena de malversació, que implicava la inhabilitació per exercir càrrecs públics.

Puigdemont, Junqueras, els investigats pel Tribunal de Comptes i els CDR, en espera

A més, hi ha un altre apartat de 35 ex alts càrrecs de la Generalitat que continuen pendents que els retirin formalment la responsabilitat civil i comptable per les despeses de l’1- O i de la promoció exterior del procés. El Tribunal de Comptes va paralitzar l’aplicació de l’amnistia per plantejar una qüestió prejudicial davant el TJUE, cosa que manté retingudes de manera preventiva les seves fiances i béns. En aquest grup hi ha, a més dels esmentats abans, l’expresident Artur Mas, l’exconseller Andreu Mas-Colell i desenes d’ex secretaris generals, interventors i delegats de la Generalitat a l’estranger.

A més, hi ha una causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que afecta dos alts càrrecs d’ERC, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, considerats els arquitectes de les estructures d’ Estat. No han estat jutjats i, malgrat que van sol·licitar l’aplicació de la llei d’Amnistia, el tribunal va paralitzar la decisió en espera del que resolgués el TJUE. Per la seva part, els 35 membres de l’administració de Puigdemont, que es van encarregar dels preparatius del referèndum, van ser finalment amnistiats sense arribar a judici. D’altra banda, el conseller d’Interior Miquel Buch va aconseguir ser amnistiat malgrat haver estat condemnat a quatre anys i mig de presó per malversació per haver contractat l’escorta de Puigdemont. Per a la resta de col·lectius, la llei d’Amnistia ha tingut una aplicació desigual depenent de l’ òrgan encarregat de resoldre cada cas i ha beneficiat en xifres semblants tant manifestants encausats com policies investigats per la desproporció de les seves actuacions. Des del juny del 2024 s’ha aplicat l’oblit penal a un total de 181 manifestants independentistes i a 158 agents de policia.

Dins del primer bloc hi ha els 12 membres del Comitè de Defensa de la República ( CDR) acusats de terrorisme a l’ Audiència Nacional. El tribunal va elevar una qüestió prejudicial al TJUE perquè va considerar que perdonar delictes de terrorisme selectivament vulnerava la directiva europea de lluita antiterrorista. Ahir, el tribunal europeu va donar la raó als investigats i va considerar pertinent l’aplicació de l’amnistia. Entre les causes pendents d’amnistiar hi ha nombrosos participants en protestes i talls de trànsit que es van succeir després de l’1- O.

Un total de 158 agents de policia s’han beneficiat de la llei d’Amnistia. La majoria van ser policies nacionals i guàrdies civils –46– que van ser investigats per la participació en les càrregues contra els votants en diversos col·legis electorals de Barcelona. Tot i això, hi ha una excepció. Es va denegar l’amnistia a quatre agents investigats per haver disparat pilotes de goma durant la celebració del referèndum de l’1-O contra Roger Español, un manifestant que va perdre un ull per l’impacte d’un d’aquests projectils. En aquest cas, el tribunal va argumentar que el delicte de lesions quedava exclòs de l’amnistia perquè havia suposat la pèrdua d’un òrgan principal.