Zelenski obre una crisi a Ucraïna destituint el seu ministre de Defensa

Just quan el vent sembla bufara favor d’ Ucraïna en la guerra, Volodímir Zelenski s’ha engegat un tret al peu amb un moviment polític que és difícil de justificar i ha desencadenat la indignació general. El president ucraïnès ha decidit prescindir del seu ministre de Defensa, Mikhailo Fédorov, que feia poc més de sis mesos que exercia el càrrec i que moltes persones veien com el principal artífex dels últims èxits militars del país. A Fédorov se li atribueixen mesures clau com l’aposta per l’ús massiu de drons de mitjà i llarg abast o el bloqueig a l’exèrcit rus del servei d’internet per satèl·lit Starlink.

Ningú no entén per què Zelenski es vol desfer d’un dirigent tan capaç, sobretot en aquest moment tan sensible, en plena campanya de fustigació contra Moscou. L’enuig és majúscul entre la ciutadania. Ahir es van celebrar manifestacions multitudinàries a Kíiv i altres ciutats del país per exigir una rectificació.

“Que torni Fédorov”, “ No toquis el que funciona” o “ Quina vergonya!” eren alguns lemes que es podien llegir a les pancartes que portaven els manifestants. La destitució va ser dimecres a la nit, en el marc d’una profunda remodelació del Govern que inclou la sortida de la fins ara primera ministra, Iú lia Sviridenko, que serà reemplaçada per Serguí Koretski, president de l’empresa energètica pública Naftogaz.

El mateix Fédorov va explicar ahir els motius del seu cessament en una compareixença davant els mitjans. Segons ell, la seva caiguda és fruit de les seves discrepàncies amb el comandant en cap de l’exèrcit, Oleksandr Sirski, que hauria donat un ultimàtum a Zelenski perquè el destituís.

El dirigent cessat acusa la cúpula militar de demanar el seu cap i bloquejar els seus plans de reforma

Format a l’exèrcit soviètic, aquest general sexagenari no veia de bon ull els plans modernitzadors de Fédorov, un jove de 35 anys expert en noves tecnologies i ben connectat amb Silicon Valley. Mentre que l’exministre apostava per confiar-ho tot als drons i la digitalització, el militar reclamava que no es descuidessin altres aspectes més clàssics de la guerra.

Fédorov va reconèixer que ell també havia exigit el cap de Sirski tot just després que assumís el càrrec, al gener, i que Sirski va fer tot el possible per sabotejar la seva feina. “Ens enfrontem a una obstrucció total de totes les nostres iniciatives”, va lamentar Féderov, que va acusar el general de “buscar la manera de dividir el país”. Tot i això, Sirski no era l’únic interessat en treure del mig el ministre més popular del Govern. Segons la premsa ucraïnesa, Fédorov s’havia guanyat nombrosos (i poderosos) enemics en la indústria armamentística. El dirigent volia que els contractes de defensa es deixessin d’adjudicar a dit per evitar la corrupció, el mal endèmic de l’ Estat, i en lloc d’això proposava un model més transparent, basat en les licitacions públiques. Aquest pla, esclar, disgustava els beneficiaris del sistema tradicional.

Cal recordar que el Ministeri de Defensa ucraïnès gestiona un pressupost enorme –aquest any, ascendeix a uns 100.000 milions d’euros–. Un pastís molt llaminer, del qual tothom es vol emportar un bon tros.

Ara queda per saber qui ocuparà el lloc de Fédorov. El Parlament va aprovar ahir la formació del nou Govern, però el nomenament del nou responsable de Defensa va quedar en l’aire. Tot i que la realitat és que cap candidat no serà capaç de rebaixar el malestar dels ucraïnesos.

La premsa remarca que el jove polític s’havia guanyat poderosos enemics al sector armamentístic

Zelenski ha desfermat una crisi comparable a la crisi de fa just un any, quan va aprovar una llei que limitava els poders dels organismes anticorrupció que investigaven el seu Govern. Llavors, les protestes ciutadanes –i les pressions de la UE, que ja ha expressat la seva sorpresa per la caiguda de Fédorov– el van obligar a fer marxa enrere. Molts esperen que ara passi el mateix.