Els EUA acceleren el pla per tenir una presència militar estable a Veneçuela

Hi ha una doctrina del xoc per a Veneçuela, però no és exactament la de Naomi Klein. Per al’escriptora canadenca, al seuclàssic llibre The shock doctrine , els desastres naturals com el tsunami d’ Indonèsia el 2004 o l’huracà Katrina a Nova Orleans el 2005 van servir per accelerar l’agenda de privatització, liberalització i teràpia de xoc de l’ anomenat capitalisme de desastres .

Ara, en temps postneoliberals, la doctrina del xoc ha canviat. El catastròfic doble terratrèmol del 24 de juny pot ser un catalitzador per als plans militars i geoestratègics dels Estats Units a Veneçuela i la regió. Això servirà per garantir l’objectiu principal, més enllà de qualsevol missió humanitària: el control sobre l’extracció de recursos naturals.

“L’actual presència militar nord-americana a Veneçuela es pot convertir en un desplegament semipermanent”, explica Henry Ziemer, del conservador Centre d’ Estudis Estratègics i Internacionals ( CSIS) a Washington, en una entrevista amb La Vanguardia . Però això no té a res veure amb ajuda humanitària ni el suport en la tasca hercúlia de reconstruir. L’objectiu de l’ Administració Trump és evitar una crisi greu “sense comprometre’s a cap missió d’ajuda exterior d’elevat cost i durada indefinida”. Així es pretén “tornar a la situació anterior al terratrèmol, centrat, sobretot, a explotarels recursos petrolífers i minerals de Veneçuela”, afegeixZiemer.

El desastre ha creat el pretext perfecte per establir-hi una presència militar permanent, i així complir els nous plans del Comando Sud de crear “nodes terrestres militars” a la costa caribenya per combatre elnarcotràfic i vigilar els països considerats adversaris en la recerca de recursos crítics com la Xina.

De moment, uns 1.000 marines de l’anomenada Força de Combat Litoral són a la zona crítica del desastre a La Guaira, amb control directe sobre l’aeroport i el port. La presència d’aquests marines “no respon únicament a l’emergència provocada pel terratrèmol”, afirma Leopoldo Puchi a la sevacolumna del mitjà veneçolà  El Universal . El sisme “va accelerar un procés que ja estavaen marxa (...), definir un marc institucional per a una presència militar permanent quepermeti incorporar Veneçuela al nou dispositiu de dominihemisfèric”.

Els marines habitualment utilitzen la plataforma del Fort Lauderdale , que està atracat, en aquests moments, al port de La Guaira. Aquest vaixell ha estat clau per a la diplomàcia de canoner reinventada per Trump mitjançant blocs navals, atacs contra presumptes narcollanxes i el segrest de Nicolás Maduro el 3 de gener. Ha servit per cooptar al Govern veneçolà de Delcy Rodríguez i intimidar els governs de Mèxic i Colòmbia.

Però el següent pas és el node terrestre. “Costa molt mantenir una presència només en vaixells com els portaavions –va dir un expert a Caracas–; és més barat i efectiu man­tenir-la a terra”. L’ Administració nord-americana “no pensava que ho pogués fer en un termini tan curt”. El terratrèmol ja ha facilitat la nova d   octrina del xoc .

Trump “no es vol comprometre a una missió d’ajuda d’elevat cost i llarga durada”

A fi de legitimar la presència militar, els Estats Units han temptejat una altra relació de tutela. En una reunió amb Rodríguez feta a Caracas tres dies després del terratrèmol, John Barrett, l’encarregat de negocis de l’ambaixada nord-americana a Caracas, i el general Kevin Jarrard van pro­posar un protectorat basat en el model Bahames, segons fonts coneixedores de l’agenda de la reunió.

Les Bahames –un arxipèlag d’illes petites al Carib– han cedit tota la seva política de seguretat als Estats Units. Tot i això, no és clar que sigui la millor opció. “ Veneçuela és massa gran perquè els Estats Units la tractin com un protectorat”, diuZiemer.

Davant un cost de reconstrucció que s’acosta als 40.000 milions de dòlars, segons l’ONU, Veneçuela necessitarà molta ajuda i inversió. Però, amb 1.050 de les 1.084 sancions encara vigents i sense accés als mercats internacionals financers, serà impossible aconseguir el finançament necessari. Rodríguez ja negocia amb el Fons Monetari, el Banc Interamericà de Desenvolupament,i prova de pactar la reestructuració del deute per permetre l’accés a finançament privatinternacional.

En l’última instància, tot depèn de Washington. “ Necessitem un petit pla Marshall”, va dir Andrés Pierantoni, expert geopolític veneçolà, durant un dinar al juny al districte d’ Altamira, a Caracas, a pocs metres del desplomat e difici Petunia.

Però no hi ha gaires indicis que Trump vulgui ser un nou Harry S. Truman. Els Estats Units i Europa encara retenen actius veneçolans per més d’11.000 milions de dòlars, incloent-hi dipòsits d’or al Banc d’ Anglaterra. En comparació, Washington només ha ofert 300 milions de dòlars en ajuda.

Amb el secretari d’Estat Marco Rubio en el paper de “virrei de facto”, segons The New York Times , disposat a “intercanviar selfies i xafarderies amb Rodríguez”, la meta central és mantenir l’estabilitat social i política a fi d’elevar la producció petroliera i minera veneçolana. Així es podran continuar dipositant els ingressos al compte de garantia al Tresor dels Estats Units que, segons l’analista Einstein Millán, només ha tornat el 25% dels milers de milions de dòlars embutxacats per la venda del petroli.

No és anecdòtic que la primera ofensiva militar nord-americana dins del territori veneçolà des del segrest de Maduro fos a l’ Arco Minero de l’estat de Bolívar, on hi ha valuosos dipòsits d’or, coltan i altres terres rares.

El Tresor dels EUA només ha tornat el 25% dels milions embutxacats amb el cru veneçolà

Si Rodríguez no pot garantir l’estabilitat a la vegada que l’impacte econòmic i social del terratrèmol es profunditzi, o, en cas d’un acte d’insubordinació governamental, sempre queda l’opció d’últim recurs: “Hi ha tropes sobre el terreny per motius humanitaris. Però en teoria podrien aconseguir el control del Govern”, va dir Shon Marriott, de la Universitat del Sud de Califòrnia a Los Angeles.