La Colònia Güell busca revaloritzar-se i frenar el seu procés de degradació

Al costat de la cripta de la Colònia Güell, patrimoni de la humanitat reconegut per la Unesco i obra d’Antoni Gaudí, hi ha edificis considerats com a bé cultural d’ interès nacional que fa lustres que es degraden. Formen part del recinte fabril que Eusebi Güell va crear l’any 1890 a Santa Coloma de Cervelló. Després d’uns quants intents frustrats, ara s’inicia un altre projecte per millorar aquest espai després del tancament de la fàbrica el 1973. És com tornar a començar, però amb l’experiència de les altres temptatives. A més, la iniciativa va vinculada al creixement de la petita localitat del Baix Llobregat.

Tota la colònia està catalogada i protegida. Traspua inspiració gaudiniana, ja sigui de manera directa com en el cas de l’església inacabada o per obra de persones del seu equip com Francesc Berenguer o Joan Rubió.

On vivien els antics treballadors ara hi conviuen uns 800 veïns, la cripta llueix a ritme de 19.746 visitants el primer trimestre d’aquest any i al recinte industrial hi coexisteixen diferents realitats: empreses capdavanteres en edificis restaurats, negocis més humils que tiren cap endavant i enclavaments abandonats que cauen a trossos. Unes gallines se sorprenen quan senten el clic de la càmera fotogràfica als antics telers sense ús, indici que hi pot haver una ocupació il·legal, com ja ha passat d’altres vegades a la colònia.

Segons el president del Centre de Estudis Santa Coloma de Cervelló - Colònia Güell, Josep Padró, la rehabilitació del recinte industrial és una “necessitat que durant molts anys ha estat encallada, tant pel manteniment del patrimoni com per la viabilitat econòmica del recinte”.

En marxa un procés participatiu per definir el futur de l’històric recinte industrial

El pare, l’avi i el besavi de Padró, autor de llibres sobre la Colònia Güell, van treballar a la colònia. Sobre algun element de valor especial que s’ha de rehabilitar, cita la torre Salvana i, a dins de la fàbrica, no dubta a respondre que els “estandatges”. Aquesta és la paraula que utilitzaven els empleats per referir-se als edificis que servien per assecar les teles, amb una gelosia de maó vist estratègicament col·locada per aprofitar el vent.

L’alcalde de Santa Coloma de Cervelló, Jordi Bartolomé, assumeix que el que passa al recinte industrial és “una pena i cada any que no s’actuï serà pitjor”. Per això apressa a dur a terme el projecte. Alhora, es mostra esperançat que aquest intent sigui el bo. La seva ambició és conservar el patrimoni i crear activitat econòmica.

En el seu moment, tot va acabar als tribunals. Més endavant, el 2019, es va començar a teixir un Pla Director Urbanístic ( PDU) per unir el planejament del recinte industrial amb d’altres de l’entorn de la colònia. Però el consorci format per l’Incasòl de la Generalitat i els ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat es va veure obligat a retirar-lo quan va veure que altres iniciatives semblants van ser tombades als jutjats per una qüestió de competències. Així doncs, es va apostar per tornar a dividir l’espai fent servir modificacions del Pla General Metropolità ( PGM), però mantenint la visió conjunta de tot l’espai.

El primer d’arrencar és el del recinte industrial de la Colònia Güell. Està en marxa un procés participatiu, del qual ja s’han dut a terme diverses reunions. “Aquest procés recull el bagatge de la diagnosi anterior”, assenyalen fonts de l’Incasòl.

Els empresaris volen més cultura, però amb seguretat i aparcament per als seus negocis

El president de l’ Associació de Propietaris i Industrials del Recinte Industrial de la Colònia Güell, Josep Maria Martínez, viu aquest procés “com un tren que passa i s’ha d’aprofitar”. Ell és el conseller delegat de Bella Aurora Labs, una multinacional capdavantera en l’àmbit de la dermocosmètica amb seu a l’edifici Filatures de la colònia. Aquest enclavament es va restaurar el 2004 amb tal delicadesa que l’arquitecte Oscar Tusquets va guanyar un premi Bonaplata. L’immoble mostra el potencial de l’àmbit.

“Qualsevol transformació treballa sobre una matèria primera irrepetible”, considera Martínez. El recinte industrial té 59 propietaris, 52 dels quals són socis de l’associació dirigida per Martínez, que s’ocupa del manteniment del dia a dia en temes com la neteja, la seguretat i l’asfaltatge. El president demana pragmatisme: “Cal revaloritzar el patrimoni històric i cultural, que és el que fa únic aquest espai, i alhora garantir que l’activitat econòmica pugui continuar”. Hi ha un avenç de la modificació del planejament, però el projecte definitiu s’està acabant de definir.

Martínez recorda que la inversió econòmica, que encara s’ha de quantificar amb exactitud, anirà a càrrec dels propietaris. Per això, reivindica que els empresaris han de ser els “principals” interlocutors del procés de participació, sense ser els únics.

Al directiu de Bella Aurora Labs li agradaria estar acompanyat de més empreses emergents, fundacions d’art i artesans per cuidar el turisme de qualitat que atreuen la colònia i la cripta. Però també hi ha necessitats més prosaiques: “Aparcament, mobilitat i seguretat”. En aquest últim punt reivindica la conservació del mur del recinte.

“Volem continuar sent un poble”, assenyala l’alcalde, que es nega a un creixement exagerat

Segons Martínez, la relació amb l’Ajuntament i l’Incasòl és bona i valora positivament la incorporació de l’organisme de la Generalitat al projecte del recinte industrial. “La seva entrada com a propietari és clau perquè permet aportar més sostre d’oficines i diluir el cost”, considera.

El recinte industrial és el primer pas de la reorganització de tot l’entorn de la colònia, després n’arribaran d’altres. Un és un projecte que, en el seu moment, plantejava 1.350 pisos al costat, en el que ara és un terreny natural habitualment fet servir per runners i ciclistes i que és un corredor natural entre el Llobregat, Collserola i les serres del Garraf i l’ Ordal. “Mantindrem l’anella verda”, assegura l’alcalde. Bartolomé posa un gran mapa de Santa Coloma de Cervelló a la taula del seu despatx i marca dues zones on sí que veuria bé construir per tenir un “creixement més compacte” en relació amb el nucli urbà­.

Bartolomé remarca que “s’ha de construir, però molt menys que 1.350 pisos”. Assumeix que el seu municipi té necessitats d’habitatge i s’obre a ser “solidari amb la realitat metropolitana, però sempre amb sentit”. “No sabem com es concreta el pla de 50.000 pisos de Salvador Illa, però volem continuar sent un poble”, sentencia l’alcalde. Ara tenen 8.275 habitants.