Gorka Otxoa, un actor desconstruït

L’Ernesto es nega a reconèixer la realitat. La seva dona l’ha deixat i insisteix a treure la barbeta per continuar a la superfície agafant-se a una quimera. Gorka Otxoa ( Sant Sebastià, 1979) estrena Ni contigo ni sin mí , una comèdia dirigida per María Ruiz, amb Manuela Vellés, Cristina Maisonnave i Iván Sánchez com a companys de repartiment. “La primera fase del dol és la negació, i aquest home hi està ben ficat. Malgrat que li arriben els papers del divorci diu que ella el continua estimant, que se n’adonarà i que això és una minicrisi”. Afortunadament, té al costat en Rober ( Adrián Lastra), la pedra filosofal de l’amistat del qual gira entorn d’“amb dos collons” i que idea un pla infal·lible per treure’l del marasme. “ En Rober pateix moltíssim veient patir l’ Ernesto i l’únic que vol és veure’l feliç. Malgrat que no tenen res a veure l’un amb l’altre, els uneix una amistat de tota la vida, i mola que s’estimin tant sent tan diferents. És una relació preciosa”. De fet, en Gorka manté la seva colla de Sant Sebastià, els de tota la vida: “Des de la ikastola, amb qui viatjo i veig la Reial Societat i compartim receptes. Com a basc que soc, la colla i l’amistat és crucial”.

A Ni contigo ni sin mí , l’ Ernesto ( Gorka) persegueix la seva ex negant-se a llançar la tovallola. “Quan era més jovenet, potser sí que vaig estirar coses convençut que acabarien bé, però la vida, les experiències i cagar-la diverses vegades et fan aprendre. Jo passaria de pantalla i de fase abans que el meu personatge; en aquest sentit, soc més pragmàtic que de quedar-me enganxat en relacions tòxiques o en situacions que no portaran enlloc”. L’ex, la Laura, està interpretada per Cristina Maisonnave, la seva parella en la vida real. La pregunta de quina part hi ha de veritat en les discussions que veiem a la pel·lícula està servida: “[ Rialles] Malgrat que aquests personatges no tenen res a veure amb nosaltres, ens han ajudat per interpretar els moments en què repassen el que va ser la seva relació i es nota que hi continua havent amor”. Amb Manuela Vellés provarà de fer que la seva ex es posi gelosa. Amb ella protagonitza una escena molt sexi al balcó de casa, sobre un penya-segat: “[ Rialles] Aquesta seqüència és guai. Com a basc que soc, ballant, no em sento gaire sexi; els malucs no es mouen gaire en la meva basquitud . Però la seqüència és divertidíssima”.

Les consultes psicològiques de Sant Sebastià van perdre un talent, però el món de la interpretació va guanyar un totterreny. Durant un temps va ser dues persones alhora: “Amb 18 anys vaig dubtar si estudiar Art Dramàtic, si venir a Madrid o a Barcelona, i al final vaig decidir que no era el moment i que volia estudiar Psicologia. A la tarda vaig anar tres anys a l’escola de teatre a Sant Sebastià, i em van trucar per a Goenkale ( ETB). Em vaig anar traient la carrera mentre treballava en una sèrie que va suposar una escola brutal, la mili de la interpretació [rialles]”. La fama li va arribar amb el famós programa d’esquetxos Vaya semanita , i d’allà, a la tele nacional. “La carrera m’aporta moltes coses, ja que en la professió d’actor hi ha bastantes coses de psicologia. De fet, vaig fer tallers d’interpretació i de psicologia i et puc dir que molts exercicis eren calcats”.

El paper que li ha donat més ressò és en Santi, a Machos alfa . “Jo venia una mica ‘s antinitzat’ de casa, però tot l’equip hem après sobre micromasclismes de què no érem conscients, noves maneres de viure la sexualitat i les relacions que ni coneixíem o mons fumuts com els incel . Ja venia una mica desconstruït de casa; amb incoherències, dubtes i pors, però almenys intentant posar-hi consciència, que crec que és el primer pas, el més important”.