La Masia ja ha guanyat el Mundial

Sense l’existència de la Masia, la final del Mundial entre l’Argentina i Espanya d’aquest diumenge seria una altra. Carai, el futbol en general seria un altre. La influència de l’emblemàtic edifici, símbol del planter del FC Barcelona així com d’una manera molt particular d’entendre aquest esport, ha arribat molt més lluny del que s’imaginava quan es va erigir, cap al 1979, com a residència de futbolistes joves vinguts de fora de Barcelona per tal d’agrupar-los i tenir-los controlats, ja que dormien escampats.

Messi va arribar als 13 anys a Barcelona, baixet i tímid, i avui és el millor jugador de tots els temps

Aquella idea primigènia va anar evolucionant fins a convertir-se en una colossal referència d’èxit, representada avui pels dos futbolistes que més focus atreuen del planeta, ni més ni menys que els líders dels dos finalistes. D’una banda Leo Messi, que va aterrar al futbol base blaugrana amb només 13 anys sense tenir ni idea, tot baixet i tímid, que amb el temps es convertiria en el millor futbolista de tots els temps. Venia superdotat de casa per a la pilota, però el seu pas per la Masia va tallar el diamant netejant-ne les poques impureses fins a integrar-lo a un sistema de joc associatiu molt determinat.

L’Espanya del 2026, com la campiona del 2010, té el segell de la Masia per jugadors i efecte contagi

Per la mateixa escola hi passaria anys després Lamine Yamal, nascut 20 anys més tard que l’argentí, català nascut a Rocafonda (Mataró), davanter de proximitat molt més desinhibit en el seu cas, més de filigranes que el seu predecessor al camp però igualment impactant en la seva irrupció: el va fer debutar Xavi Hernández al primer equip amb 15 anys, una edat que descriu la seva sorprenent precocitat. Tot ha anat a la màxima velocitat des d’aleshores, de manera que si Messi va trigar una carrera sencera fins a guanyar el seu primer Mundial, Lamine Yamal ja compta amb una Eurocopa i acaricia la Copa del Món. Comparar-los és de mal gust. De Messi només n’hi ha un i Lamine té una vida al davant. En tots dos convergeixen un talent individual descomunal i una comprensió molt elevada del futbol com a ofici col·lectiu. Això els fa més especials.

Lamine Yamal incorpora al seu portentós talent individual una idea col·lectiva apresa

La Masia ha ofert pics d’excel·lència comparables al present cas en anteriors ocasions. El més recordat també el va coprotagonitzar Messi compartint el podi de la Pilota d’ Or de l’any 2010 amb Iniesta i Xavi, dues obres cabdals més del planter barcelonista, en el seu cas com a ambaixadors del migcampisme, l’epicentre del joc de possessió que tant distingeix l’escola de la qual parlem. Aquell any, no per casualitat, va ser el del primer títol de la selecció espanyola a la Copa del Món, al seu torn portadora d’idèntic gen futboler per contagi tant per l’àmplia representació de futbolistes que jugaven en aquell equip que van mamar Masia (els esmentats Iniesta i Xavi, més Busquets, Puyol, Piqué, Cesc...) com per l’específica i reconeixible manera de moure’s pel camp. Tots eren entrenats en aquell temps per Pep Guardiola, sublimador de capçalera de tot l’invent perquè va ser producte essencial d’aquell laboratori com a jugador i perfeccionista obsessiu i guanyador com entrenador més tard.

L’ Espanya que diumenge aspira a brodar-se una segona estrella a la samarreta té Lamine, com s’ha dit, però de la mateixa quinta i Masia és Pau Cubarsí, així com els titularíssims Dani Olmo i Marc Cucurella. Per la seva part, Pedri, encara que de l’escola canària, es va adaptar com un guant al nou llenguatge arribant al club com a adolescent, i Rodri, tot i que sense contacte amb el Barça, beu dels ensenyaments de Sergio Busquets, la seva preqüela estilística com a migcampista, adoctrinat durant anys per l’esmentat Guardiola ja com a tècnic del City. L’ Espanya guanyadora, la del 2010 com la del 2026, versionen a la seva manera però fidelment partitures que s’ensenyen a la Masia. Luis de la Fuente, igual que abans Luis Aragonés, Del Bosque o Luis Enrique, van saber­ aprofitar-se del model que va triomfar enganxat al costat del Camp Nou, avui traslladat a la ciutat esportiva implantat a través d’una metodologia professional­.

La final del Mundial, el màxim esdeveniment futbolístic del planeta, tindrà dos guanyadors. Espanya o l’Argentina i un projecte concebut el 1979 anomenat Masia.