La inèdita mitja hora de descans

Als puristes se’ls regiren les entranyes­.

La FIFA està toquejant el futbol, i cada una d’aquestes modificacions, arbitràries i mercantilistes, desnaturalitza la disciplina, l’ americanitza . Els puristes discrepen de la pausa d’hidratació. La consideren innecessària en estadis climatitzats i només justificable en termes recaptatoris: en essència, les pauses d’hidratació nodreixen els talls publicitaris, generen milions de dòlars, però actuen com a tallafocs en un partit, interrompen la inèrcia natural del relat, el malegen.

Mitja hora de descans no és cap desastre, però cal prevenir-ho”

La qüestió s’ha debatut en fòrums i aquests dies està sent enfosquida per una altra controvèrsia, una altra modificació arbitrària de la FIFA que afecta la final de diumenge: la final es superbowlitzarà , ens regalarà un descans de mitja hora, res a veure amb el quart d’hora tradicional, que es dedicarà a un xou musical que compta amb Madonna, Shakira, BTS i Justin Bieber.

El desplegament hipnotitzarà els amants del pop però condiciona tècnics i preparadors físics, responsables de l’estat dels seus jugadors, acostumats com estan a les pauses de 15 minuts, no a les de mitja hora.

“No em sembla bé que es canviïn certes regles que van contra el rendiment”

 La Vanguardia ha contactat amb quatre especialistes per interpretar de quina manera la pausa superbowlitzada pot alterar el discurs tradicional del partit. Tots ells ofereixen una lectura semblant: tot i que el descans prorrogat condicionarà el repòs dels futbolistes, els preparadors físics i tècnics estan a punt per contrarestar-lo.

“L’escalfament es fa per prevenir l’organisme amb vista a l’esforç. Un dels objectius és augmentar la temperatura intramuscular i preparar els teixits per a l’esforç. Aquestes adaptacions duren entre 15 i 20 minuts. Els estudis diuen que l’efecte de les adaptacions es pot prolongar fins a 45 minuts, sense que sigui l’ideal. Mitja hora de descans no és un desastre, però cal prevenir-ho”, diu Francesc Cos, doctor en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i fisioterapeuta.

“Qui estigui perdent té més temps per refer-se; qui guanyi pot perdre ritme”

“En l’àmbit fisiològic, la pausa més llarga del descans dona més temps a la recuperació. El que passa és que, si dura més del que és habitual, com és el cas, l’equip que estigui perdent tindrà més temps per descansar, parlar amb l’entrenador i refer-se; és cert que qui estigui guanyant també tindrà més descans, però també pot perdre el ritme. La pausa trenca el ritme al que va al davant, no només al marcador, sinó també en la sensació d’estar imposant la seva autoritat”, afegeix el doctor Antoni Tramullas, director del departament de medicina de l’esports i rendiment del Sevilla FC i exmetge del Barça.

“No em sembla bé que es vulguin canviar certes regles que només poden anar contra el rendiment dels futbolistes. Una pausa tan prolongada refreda la musculatura i la temperatura corporal i per tant el ritme físic que ha de mantenir el jugador per rendir a la segona meitat. Segurament els preparadors físics intentaran que els futbolistes practiquin activació lleugera (gomes elàstiques de resistència) i altres fórmules per mantenir una temperatura corporal adequada”, diu Albert Roca, entrenador i preparador físic que va col·laborar amb Rijkaard i Koeman al Barça.

“Si fa calor, que en farà, hi ha menys risc que es refredi l’organisme”

“El seleccionador podrà invertir més temps en la part motivacional, a instruir els jugadors. I en termes fisiològics, la viscoelasticitat tendinosa i muscular pot conservar el to fins als tres quarts d’hora o fins a l’hora de repòs. Tot i això, és convenient que, després de vint minuts de pausa, els futbolistes se sotmetin a algun tipus d’activació. Se’ls proposarà que es reactivin als espais­ que l’estadi haurà habilitat per això. És possible que s’utilitzin bicicletes estàtiques”, conclou­ Miquel Àngel Cos, que és osteòpata, doctor en Fisioteràpia i responsable de fisioteràpia a la Federació Espanyola d’ Atletisme.