Quina festa de la hispanitat...

Els vincles entre l'Argentina i Espanya són la mar de sòlids: una llengua comuna, la dinastia compartida dels Simeone i el greuge que si les Malvines són argentines, Gibraltar és espanyol. Viurem demà una festa de la Hispanitat o donarem la nota per a un dia que el món ens mira?

No escalfem la final. Celebrem el que ens uneix (les arrebossades, per exemple). No és un partit a vida o mort i que millor que somriure'ns si coincidim en un semàfor amb un col·lectiu d'argentins que crida per sobre de les seves possibilitats i de les ordenances municipals, es besen l'escut de la samarreta amb la qual porten dormint tota la setmana i t'assenyalen les estrellitas, que sempre és més educat que portar-se la mà a l'entrecuix.

Vincles sòlids: llengua comuna, la dinastia dels Simeone, els greuges d'illes Malvines i Gibraltar

Tots tenim la responsabilitat de contribuir al bon ambient. No se m'ocorre millor manera per començar que reproduir un acudit. L'humor alleugereix la tensió i agermana els pobles germans, així que allà va la tafaneria.

Un rapaç argentí que encara no beu mat i té un besavi a la vila de Lugo d'A Picha anomenat Serafín, diu al seu progenitor:

–Papa, papa, de gran, vull ser com a vos!

Amarat en llàgrimes i bava, enfundat en l'albiceleste amb el dorsal de Mario Kempes, el Matador, el pare inquireix: “Decime el meu fill... què és el que més t'agrada de mi ?”.

–Tenir un fill com jo!.

A tots ens sobren arguments per a l'optimisme (guanyarà la roja, esclar). I el temor compartit a què l'afició del vencedor es passi de frenada, ens doni la nit de diumenge –sempre quedarà allò que els pobles seriosos i teutons treballen– i converteixi la jornada en un d'aquells dies que fan història, com succeeix diàriament.

Que guanyi el millor, o sigui Espanya perquè som els millors –el diuen Rajoy i les enquestes del CIS–

Les dues aficions poden ser molt pesades si els dona per celebrar el títol als carrers o bramar quan algú els planta un micròfon. A entusiasme l'Argentina és insuperable i la seva passió, inversemblant. Ja ho diu Lionel Scaloni: els argentins són així i no asá. Alguns compatriotes, aquesta argentinidad de carrer els comença a carregar per boluda, espaterrant o atorrante. I esperin...

Tot se li perdona a l'Argentina, perquè han donat emoció a un Mundial discret en futbol. Que guanyi el millor, o sigui Espanya perquè som els millors –ho diu Rajoy i les enquestes del CIS–, juguem com un equip i si ells tenen a Messi endollat, Espanya té gerres que porten a De la Fuente.