Quan torna Puigdemont i qui ho gestiona

Amb l’aval de la justícia europea a l’amnistia, el secretari general de Junts, Jordi Turull, va alçar una copa de cava dijous davant la direcció del partit: “Que el pròxim brindis, aquí o al carrer Mallorca, el facin el president i els consellers”. Junts s’ha acostumat a canviar de seu però se li entravessa l’absència física del líder. Carles Puigdemont es va afegir a la reunió per via telemàtica, com Lluís Puig i Toni Comín, però no es va deixar veure en públic. Es va limitar a refredar la seva tornada a Catalunya. La tornada del líder de Junts avui és l’únic comodí de la formació en un escenari preelectoral i amb les enquestes en contra. Ser partit frontissa ja no suma i l’efecte Puigdemont és una incògnita.

El momentum Puigdemont s’ha marcat al calendari més de mitja dotzena de vegades d’ençà que es va aprovar l’amnistia el juny del 2024 i, després de l’aval europeu, el futur de l’expresident, Oriol Junqueras i la resta d’exconsellers amb causes judicials vigents depèn d’un Tribunal Suprem abonat a les extravagàncies jurídiques. La desconfiança s’estén al Constitucional, no perquè hi hagi dubtes sobre l’aval a l’amnistia –ja ha sentenciat tres vegades a favor, sense unanimitat, això sí–, sinó perquè a Junts creuen que s’ha dilatat la resposta als recursos d’empara amb propòsits polítics.

Aquí suggereixen des de Junts la connexió de José Luís Rodríguez Zapatero com a negociador en nom del Govern espanyol i el president del TC, Cándido Conde-Pumpido. L’aplicació de l’amnistia encapçala tots els catàlegs d’incompliments en la relació entre Junts i el PSOE i la defensa de Puigdemont reitera que no hi ha motius jurídics per supeditar la seva decisió, primer a l’aval europeu i, ara, a les vacances. Sí que n’hi hauria de polítics: qui vol gestionar la imatge del retorn de Puigdemont?

L’expresident i Junqueras van contactar dijous després de confirmar-se el que consideren “una derrota evident” de l’ Estat, però cada un treballa el seu propi relat. A Junts han paït la “victòria” prevista amb “sobrietat” en les formes, al marge del brindis: es reafirma la distància amb el Govern Sánchez i s’aprofita per alimentar les complicitats recuperades amb el PNB, com demostra el suport públic del lehendakari, Imanol Pradales.

El brindis “ja arribarà”, afirmen a ERC. La compareixença de Junqueras amb l'escalf de la direcció i càrrecs del partit buscava oferir la imatge d’un líder present, en contraposició amb Puigdemont, per a qui va tenir un record en la seva intervenció. La referència no és fútil. També es buscava transmetre la imatge d’una formació recosida entorn del seu president, amb permís de Gabriel Rufián, l’absent en l’escenificació republicana.

La resolució del TJUE dona més arguments dels esperats a les defenses dels independentistes. De moment, limita la creativitat del Tribunal de Comptes i l’ Audiència Nacional, destinataris principals de la decisió. L’èxit no impedeix que es facin fins i tot anàlisis sintàctiques per determinar si un adverbi pot donar peu a un nou retard en l’amnistia de la trentena d’afectats al Tribunal de Comptes.

El xoc entre els jutges i Sánchez té Puigdemont i Junqueras com a ostatges

La victòria és “inapel·lable”, afirmen, però també admeten que, acudint a la justícia europea, la magistrada Elena Hernáez ha aconseguit un dels seus objectius: “Han passat dos anys més”. I ja en van nou. Ara les defenses valoren si urgeixen l’aplicació de la llei. Cal veure si Hernáez, que va recórrer al TJUE el mateix dia que la llei es va publicar al BOE, ara actua amb la mateixa celeritat.

Descomptat el vistiplau del Constitucional a partir de l’octubre, el Suprem és una altra cosa. La sentència del TJUE empetiteix espais, però la capacitat de la Sala Penal per allargar el conflicte es manté inalterable. “No ho pot impedir ningú”, admeten a les files independentistes. En l’espera, Junqueras demana “responsabilitat” per esprémer una legislatura agònica i ampliar el seu carnet d’ èxits, i Junts alimenta la seva desafecció cap a Sánchez. Les incògnites per resoldre ara són quan torna Puigdemont i qui ho gestiona des de la Moncloa. Sánchez té el botó electoral, i el Suprem, enginy judicial. Un mà a mà que té els líders independentistes i el seu futur polític com a ostatges.