Andy Burnham es compromet a posar fi a 40 anys de neoliberalisme

Martin Luther King va dir que tenia un somni, i Andy Burnham assegura que té un pla. El somni del reverend meridional era una societat igualitària en què el color de la pell no importés, i el pla del nou líder laborista britànic –i, a partir de dilluns, primer ministre– és fer marxa enrere en el rellotge de la història i desbaratar 40 anys de neoliberalisme que han destrossat comunitats senceres de classe treballadora i que han creat una de les bretxes entre rics i pobres més profundes d’ Occident.

El fins fa poc alcalde de Manchester va ser confirmat ahir líder laborista en una conferència del partit a la seu londinenca d’uns dels principals sindicats del país, i la seva targeta de presentació va ser un discurs rupturista en què va prometre canvis radicals en la manera de gestionar, basats en la descentralització per combatre el desequilibri geogràfic (traslladarà al nord d’ Anglaterra part del dispositiu de Downing Street).

El relleu de Starmer diu que derrotarà la nova dreta en un combatiu discurs de presa de possessió

Tot i que encara no ha nomenat el seu gabinet ni ha anunciat polítiques concretes, ja ha demostrat que és un orador i comunicador infinitament millor que Keir Starmer, amb més capacitat per connectar amb la gent, transmetre energia i optimisme. És clar que amb això no n’hi ha prou per tenir èxit (igual que amb un entrenador de futbol, no n’hi ha proudient “guanyarem”, sinó queha d’encertar amb l’alineaciói la tàctica), però és si més no un principi.

També Starmer va fer del “canvi” el lema central del seu mandat, però Burnham va apuntar a una transformació molt més substancial quan va dir: “Estic disposat a combatre i derrotar la nova dreta”, en què inclou els ultres populistes de Nigel Farage i Rupert Lowe, al Partit Conservador, la majoria dels barons de la premsa, els lobbistes i els advocats corporatius. “Soc conscient –va assenyalar– que per al Labour és l’última oportunitat que tenim”.

A més de la descentralització, l’agenda de Burnham és en gran part una incògnita. La denúncia del thatcherisme i el neoliberalisme, com també de la tercera via de Blair per les seves concessions a la dreta, suggereix una intenció redistributiva amb més càrrega fiscal, però alhora es declara pronegocis i sap que ha de trobar un equilibri raonable entre els ingressos i la despesa pública per no incórrer en l’era dels mercats. S’especula amb pujades als impostos sobre les plusvàlues, les herències i el patrimoni, però no sobre la renda, l’IVA i la Seguretat Social.

Les seves intencions quedaran una mica més clares dilluns quan anunciï el primer gabinet, en què molts noms seran els mateixos que han treballat a les ordres de Starmer, però en posicions diferents. Burnham es troba amb la camisa de força del manifestamb què el laborisme va guanyar les eleccions del 2024, que no li permet apujar els impostosdirectes, assumir més deute públic, accedir al mercat únic o la unió monetària.

Martin Luther King va serassassinat abans que veiés fetrealitat el seu somni, i encara avui –malgrat avenços importants–el racisme institucionalitzat persisteix als Estats Units. Andy Burnham té tres anys perquèel seu pla comenci a tenir resultats, abans que se sotmeti al judici de les urnes.