Brussel·les amonesta Espanya pels “progressos limitats” contra la corrupció

En plena ebullició política a Madrid per la recent condemna al germà del president del Govern central, Pedro Sánchez, o el cas relacionat amb la seva dona, Begoña Gómez, la Comissió Europea crida l’atenció a Espanya pels “ progressos limitats” en la lluita contra els casos de corrupció d’alt nivell i demana un registre nacional de lobbistes. Ho fa al seu informe anual sobre l’ Estat de dret, on, tot i reconèixer certs progressos en la tramitació dels grans casos, destaca “ avenços limitats” a l’hora d’enfortir les regles del conflicte d’interès i els càrrecs en funcions executives, i adverteix que les mesures contra la corrupció o la regulació dels lobbies encara no han donat els fruits esperats a Espanya.

L’informe no esmenta casos concrets ni es refereix als últims escàndols, ja que té a veure amb fets de l’any 2025. Les investigacions relacionades amb l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero al c as Plus Ultra, per exemple, en quedarien fora.

Arriba un any després que el Govern de Pedro Sánchez presentés un pla amb quinze mesures per fer front a la corrupció, en ple terratrèmol per les pràctiques de l’exministre José Luis Ábalos i l’exsecretari d’organització del PSOE Santos Cerdán. Tot i això, Brussel·les creu que, malgrat que s’ha presentat el projecte de llei d’ Integritat Pública o el pla estatal anticorrupció, “l’aplicació pràctica de les normes existents no ha millorat. Per això, recomana formalment a Espanya avançar en el procés legislatiu per reforçar les regles sobre conflictes d’interessos i declaracions de béns.

En matèria de corrupció, sí que hi ha un reconeixement de l’esforç a Espanya per agilitar els judicis. Amb tot, apunta que les lleis necessàries per millorar aquesta eficiència continuen estancades al tràmit parlamentari. Per tant, Brussel·les recomana a Espanya “que impulsi el procés legislatiu per revisar el Codi Processal Penal a fi d’enfortir el marc per a les investigacions i els enjudiciaments per casos de corrupció d’alt nivell, amb vista a reduir-ne les demores”.

A més, assenyala que el projecte de llei sobre Transparència i Integritat de les Activitats dels Grups d’ Interès encara no ha estat adoptat pel Parlament espanyol, que manté Espanya dins del grup de països europeus (com Polònia, Bèlgica o Dinamarca) que encara tenen pendent formalitzar un marc legal estricte per controlar les influències externes en la presa de decisions públiques. Davant això, els tècnics comunitaris recomanen que Espanya “continuï amb el procediment en curs per a l’aprovació de legislació sobre lobbies, incloent-hi la creació d’un registre públic obligatori de lobbistes”.

El document també assenyala deficiències persistents en la transparència del finançament dels partits polítics, i detecta llacunes en la traçabilitat de donacions i controls d’auditoria.

Segons els tècnics comunitaris, la percepció del nivell de corrupció al sector públic continua sent relativament alta. Així, l’ Eurobaròmetre dedicat en especial a la corrupció d’aquest 2026 mostra que per al 92% dels enquestats la corrupció està estesa pel país, mentre que la mitjana europea se situa en el 71%.

I, com va passar els dos anys precedents, la Comissió que presideix Ursula von der Leyen es fa ressò de la “preocupació” entre jutges i professionals del dret per les “declaracions públiques de polítics”, incloent-hi el Govern, que critiquen decisions judicials. Aquestes “declaracions contra jutges individuals contribueixen a l’erosió de la confiança pública en el poder judicial”, assenyala l’informe.