“Llegeixo, escric...; procuro tenir tots els moments plens”

Els estius d’ Olga Xirinacs han tingut una rutina imbatible: matins per llegir i escriure i tardes per passejar. Aquest és el guió general, que al llarg dels anys ha experimentat algunes variacions. Rubí va ser l’escenari de les vacances de la seva infantesa i després Mont-ral, on Xirinacs va ser molt feliç recorrent els boscos. Fa més d’una dècada va incorporar uns quants dies de balneari a Caldes de Boí que aquest estiu ja ha complert. S’hi ha emportat un bloc per dibuixar i fer collages i no ha deixat d’alimentar la seva prolífica imaginació contemplant arbres i deixant-se endur pel murmuri del riu, el Noguera de Tor.

Es va casar als 23 anys i el seu viatge de nuvis ja va ser tota una declaració d’intencions. En lloc d’un tour per les grans capitals europees, com volien els seus pares, ella i el seu marit (que va morir fa deu anys) van omplir una maleta de llibres i se’n van anar a la Val d’Aran. A llegir i a caminar.

Conrea una imaginació sense fi: “Qualsevol cosa pot ser l’origen d’una novel·la”

El seu any número 90 està resultant molt intens. El càncer limfàtic que va i ve des del 2014 va tornar a sortir. I Xirinacs, que no ha esquivat mai ni esquiva cap qüestió, va posar l’eutanàsia sobre la taula: “És un debat que no està fet... i a partir de certa edat no és cap disbarat”, opina. I aquesta reflexió meditada no és incompatible amb totes les altres coses: “ Llegeixo i escric... –també dibuixa, continua fent els seus collages, de tant en tant toca el piano...–; procuro tenir tots els moments plens”, diu.

No s’imposa un horari perquè no vol lamentar saltar-se’l. Però sempre fa una cosa o altra. Els llibres que publiquen i li envien els amics –“Me’ls llegeixo per poder opinar”– i diu sí a projectes com el que li va proposar el músic, dibuixant i pintor de Marçà (Priorat) Amat Pellejà. “El vols veure?”. S’aixeca i torna amb una carpeta plena de làmines: “Em diverteix molt; poso lletra als collages que ha fet l’Amat dels seus propis dibuixos... Em va demanar que els interpretés, i són més abstractes que el dimoni... Ho faig perquè m’agrada; n’he fet 32 i n’he de fer 40”, diu rient.

Al maig, quan va fer els 90, l’Ajuntament li va organitzar una gran festa al teatre Tar­ragona. No ha estat l’única. Està sent un any de reconeixements. La Casa de les Lletres ha reeditat Zona marítima , la novel·la amb què el 1986 va guanyarel premi Ramon Llull i que incorpora ara el pròleg de Montserrat Palau, que va exercirde padrina el 2023 quan Xirinacs va ser investida honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

A més a més, al març va publicar un altre llibre, Passeig pel claustre , un poemari –la seva carrera literària va començar amb poemes– il·lustrat amb uns ocellets de paper que va fer ella mateixa. A l’ordinador hi té una altra novel·la acabada. La seva imaginació no té fi. “Qualsevol cosa pot ser l’inici d’una novel·la, per a això no hi ha problema”, diu. Un quadre, una citació, un passatge de la Bíblia: “Amb el temps l’he anat pelant i l’he deixat com una branca sense fulles... Al final l’únic que crec que ha de ser Jesús i amb això n’hi ha prou és aquesta citació: ‘Estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat’. I com s’estima la gent ara? Els polítics, les guerres...”.

Sent nostàlgia? “Ja vaig escriure el llibre de la crisi dels 80... No, no em sento pas nostàlgica cap enrere; com sí que em sento és disgustada cap endavant...”.