Marc Cucurella: “Vaig créixer veient jugar Messi, els tombs que dona la vida”

No és habitual que un futbolista del Reial Madrid concedeixi entrevistes a La Vanguardia, però la final del Mundial ha alineat les estrelles i ha creat l’escenari perfecte. Abans de jugar el partit més important de la seva carrera, Marc Cucurella (Alella, 1998) va molt puntual a la seva cita. Sembla un pèl recelós al començament però de seguida s’adona que no és al banc dels acusats i esbossa els seus primers somriures. És proper i amable. I no s’amaga de res.

Crec que encara no he assimilat que jugaré una final d’un Mundial, hi ha estones que hi penso i d’altres que no” El partit contra Argentina

Quan feia els seus primers passos a La Masia, en algun moment li passava pel cap jugar una final del Mundial?

Doncs no, la veritat. Ni en els meus millors somnis. Vaig començar a jugar perquè m’agradava, sense cap objectiu ni marca final, i de mica en mica hem anat cremant etapes. Ara tenim una oportunitat molt bonica i intentarem donar-ho tot per guanyar i aixecar aquest trofeu.

I com ho porta? Ja ha assimilat que jugarà una final d’un Mundial?

Doncs no gaire. Hi ha estones que sí que hi penso i estones que no, perquè el nostre dia a dia és molt semblant als altres dies que hem passat aquí concentrats. Però sé que és especial, la família vindrà, i sabem que és una cosa molt important.

Hi ha un nerviosisme especial al vestidor?

De moment crec que no. Suposo que amb la prèvia, i ja el dia del partit, serà especial, però veig la gent molt tranquil·la, com si fos una setmana més. Sabem que és un partit important, però si som al nostre nivell podem fer un gran partit.

Quina virtut destacaria de la selecció per sobre de les altres que els hagi portat fins aquí?

La unitat, sobretot. S’ha vist que qui entra des de la banqueta rendeix igual. Tots tenim el mateix objectiu, guanyar, i sabem que ser aquí ja és un premi: a qui li toca jugar, juga, i l’altre anima. Som com una família i fem tot l’un per l’altre.

Fa la sensació que tot el que fa De la Fuente li surt bé, realment és tan bon entrenador?

Els seus números ho demostren­. Ha fet un molt bon grup. Té la sort de dirigir a Espanya, que també té molta qualitat, però a més ha tocat les tecles perfectes i ha creat un molt bon grup humà, una cosa molt important perquè passem molt de temps junts aquí als Estats Units.

S’ha repetit molt allò del grup humà durant el Mundial. De la Fuente s’esforça molt a fomentar-lo, oi?

Sí. El conec des de fa temps i crec que, davant el dubte, premia més el que sigui bona persona que el qui té més talent, perquè només amb talent no val. Passem molt de temps junts, sense veure les nostres famílies, i amb bones persones tot flueix millor i és molt més fàcil.

Va debutar fa gairebé un segle amb el Barça, quan Messi ja era pràcticament un veterà, i ara torna a tenir-lo al davant. Quina sensació li produeix?

Increïble, els tombs que dona la vida. Es diu que pot ser el seu últim partit amb la selecció. He crescut veient-lo jugar i és molt bonic, és potser un dels partits més esperats. Va poder donar-se amb la Finalíssima, que no es va poder jugar, i ara el destí ens ha posat aquest partit, amb moltes ganes de gaudir-lo i donar l’última empenta.

A Leo li agrada caure una mica a la banda dreta...

Ho sé, ho sé. Ens tocarà treballar. Té molt talent, així que entre tots intentarem minimitzar-lo, tenir-lo lluny de l’àrea i prendre-li la pilota. Els dos equips que han arribat a la final és perquè són els millors, i tant de bo el guanyem nosaltres.

Vostè va arribar a entrenar amb Messi al Barça, ja s’ha imaginat en un un contra un amb ell?

Sí, vaig arribar a entrenar amb ell, però era molt diferent: jo era molt jove i ell ja era un crac. També he tingut l’oportunitat de jugar amb ell, no gaire, però crec que molts haurien triat aquesta final, i estic content de gaudir del partit, que és el que es mereix aquest moment.

Argentina destaca per ser un equip amb molt de cor, això els converteix en un equip molt perillós fins al final...

Sí, tenen aquella grapa que porten dins tots els argentins, juguen pel seu país i tenen molt sentiment. Serà un partit complicat, també molt intens, així que intentarem minimitzar els seus punts forts i fer el nostre futbol.

Diversos jugadors han canviat d’equip durant el Mundial. Des de fora es va dir que podria afectar, però queda clar que no ha estat així: estan a la final.

No, crec que no ha afectat. Cadascú té la seva vida fora d’aquí; la selecció mereix respecte i concentració, però mentre no influeixi no passa res. Una cosa és la teva vida personal i els clubs, i una altra la selecció, i això ho entenen els companys.

I què va passar pel seu cap quan li van dir que el Madrid l’estimava?

Al principi no m’ho creia. M’acabava d’aixecar i em vaig quedar en xoc. Són oportunitats que et dona la vida, ien aquest cas no es podia rebutjar. És un bon moment per a mi, i amb moltes ganes de començar ja.

Hi ha una mica de reivindicació en el fet de tornar a Espanya, a un gran, i dir “valc”?

Una mica sí. És com arribar al cim. Vaig haver de buscar-me la vida d’una altra manera, començar en equips més humils i anar escalant pas a pas, i ara jugo al Reial Madrid, l’equip que més Champions té. És el premi a tota la feina d’aquests anys.

Si mira enrere, com veu la seva carrera? Sembla una muntanya russa...

Totalment. Tot és adaptar-se segons com prenguis les situacions. Quan em van cedir a l’ Eibar podria haver-ho vist com que no confiaven en mi, però m’ho vaig prendre com una bona experiència, perquè sabia que jugaria a Primera. Els primers partits no vaig jugar, però estava content, i amb feina i decisions correctes he arribat fins aquesta final.

En la seva família hi haurà molt culer...

Sí, gairebé tothom, però això no té res a veure. Tenir un familiar al Madrid no és fàcil, però­ segur que no tindrancap problema i em donaran suport al màxim, tant a mi com al Madrid.

Digui la veritat, va rebre molts missatges fent-li bromes dels seus amics del Barça quan es va anunciar el fitxatge?

Molts no s’ho creien al principi, perquè tampoc va sortir a gaires llocs, i molta gent es va quedar impactada. Però la gent que t’estima sap que és un pas molt gran, una cosa que de petit pocs haurien imaginat viable. Estic molt content amb tot el que m’està passant.

Ha promès tatuar-se la cara de De la Fuente si guanyen el Mundial. Això fa pensar que no es vol tallar els cabells...

Totalment, no tenia cap altra opció, havia de buscar una cosa semblant a això del cabell. Quedarà com una experiència si tot surt bé. La veritat és que no ho he pensat gaire, però tot sigui per això.

Per acabar, una porra per a diumenge.

Jo mentre guanyem, el que sigui. Li diré una cosa: no ho sé, la veritat. Mentre guanyem, tot em val, tots els resultats em valen.