La taula rodona de Camelot

Van ser escolanets abans que frares. Hi havia pocs cossos tècnics al Mundial com el de l’Argentina. A la rebotiga de l’ albiceleste , els quatre homes al comandament sumen 231 partits jugats amb la selecció absoluta. Perquè us feu una idea del pes i del pòsit, el de demà és el 208 de Messi. Lionel Scaloni dona la cara però s’envolta de tres col·legues amb qui va compartir vestidor, ara despatxos, i sempre asados . A la cuina de la Scaloneta es coneixen bé i s’avenen. A Ezeiza, casa de l’AFA, les taules són rectangulars però no seria estrany si fossin rodones com a Camelot perquè la feina de dirigir l’Argentina a dues finals consecutives del Mundial (i dues més de la Copa Amèrica) ha estat molt coral. Aquest és el secret més ben guardat del gran cicle de l’ albiceleste .

Scaloni , mag o acompanyant? Feia 18 anys que l’Argentina no guanyava una Copa Amèrica i 26 de l’últim Mundial, però Scaloni va acabar amb aquesta llarga sequera. “Jo no soc cap mag”, sol dir el seleccionador. “Guanyo pels jugadors, perquè puc posar Lautaro de refresc i és l’estrella. Jo tampoc no vaig dir a Paredes que es tirés i tallés el contraatac d’ Egipte amb 2-2”, explica. Pocs entrenadors es treuen tanta importància com ell. “Jo vaig ser un acompanyant”, es defineix amb modèstia en la seva etapa com a futbolista, i és el que pretén fer com a entrenador. Van ser 258 partits a Primera amb el Deportivo, el Racing i el Mallorca (on viu) però tot just 7 amb l’ albiceleste . Això sí, va tenir temps de fer dues coses: jugar el Mundial del 2006 i passar-li les dues primeres pilotes a un nano que l’agost del 2005 debutava a Hongria. Era Messi. Va ser el que més va protestar quan van expulsar Leo.

Com a jugador el seu sobrenom era el Gringo , per ros, però els que més el coneixen el continuen anomenant yegua , perquè “de petitó corria, era un animal, un cavall”. Una altra cosa que no canvia és que és despistat fins al punt que un dia, quan ja era campió del món, es va descuidar la cartera i no va poder pagar un peatge a l’autopista perquè només acceptaven efectiu. A la caseta no el van reconèixer, va passar però multat.

En un món dominat per l’estadística, Scaloni fuig dels números i continua prioritzant la persona i el grup. “Es tracta de fer millor la persona per fer millor el jugador, i així créixer com a equip”. Aquesta és la màxima amb què ha conquerit una plantilla a la qual està molt agraït pel que li han donat.

I als que li critiquen que es va casar amb els herois de Qatar, els respon fent seure Otamendi o traient de l’onze De Paul. Especialista a desdramatitzar, com es va veure contra Anglaterra, no li ha sentit ningú una declaració altisonant, agressiva o fora de lloc.

El món interior d’ Aimar . Pablo Aimar i Scaloni són íntims des que van guanyar el Mundial sub 20 de Malàisia el 1997. Aimar, el   Payaso , era el deu d’aquest equip abans de jugar al València i el Saragossa. Era tan bo –el Barça de Laporta el va voler fitxar dins de la Triple A: Ayala, Albelda i Aimar– que va ser ídol d’infantesa de Messi, una carta­ que a Scaloni li va anar molt bé el 2018 quan van agafar la selecció.

Ara la clarividència que tenia al camp la té des de fora, però continua sent introvertit. “Veu coses al centre del camp perquè ell s’ha mogut en aquesta zona i li és familiar”, defineixen el seu rol. Per exemple, aconsella als mitjos cap a on s’han de perfilar per rebre o promou canvis de posició segons el rival.

Alguna nit a la concentració de Kansas van veure marxar dos ciclistes amb casc –la seguretat sempre és el primer–, com si fossin dos nois de Verano Azul. Eren Aimar i Scaloni, que recorrien amb bicicleta els 10 km fins a l’hotel dels familiars per sopar amb les seves dones.

La regeneració d’ Ayala . Ser capità et prepara i el Ratón Ayala era un dels líders quan Scaloni va ser internacional. “Quan ell parlava no volava una mosca”, recorden. El respecte que es va guanyar en la seva etapa de defensa (115 partits amb l’ albiceleste ) el conserva: sap quan ha de parlar i què ha de dir. “És molt educat i transmet serietat, els jugadors l’escolten”, descobreixen­. El seu paper ha estat clau per regenerar l’equip perquè­ tenia coneixements per haver treballat a la secretaria tècnica del Racing de Avellaneda i del València. Els seus contactes i dades van ajudar al canvi generacional. Va ser clau per apostar per Romero, el Dibu Martínez o Nico González.

El laboratori de Samuel . Walter Samuel és amic de tota la vida de Scaloni. Tots dos anaven a entrenar junts al Newell’s Old Boys quan eren uns nens i després també van guanyar el famós Mundial sub 20. En el futbol (Roma, Madrid, Inter) li van posar el   Muro de sobrenom, però el seleccionador li diu afectuosament Cabeza des de sempre. És el més seriós i tranquil i amb la seva presència posa pau si hi ha moments de tensió entre les banquetes. A Itàlia va aprendre molt de tàctica defensiva (ja que també va treballar amb Pioli a l’ Inter) i de jugades d’estratègia. És l’encarregat de la pilota aturada, que va donar dos gols a l’Argentina contra Cap Verd i un contra Suïssa. “Va insistir molt que MacAllister podia guanyar al primer pal i li vam dir a Messi que la tirés allà”, va reconèixer Scaloni per l’1-0 a Suïssa.

Els tres anònims. El videoanalista Matías Manna és molt valorat. Va començar com a periodista i tenia un blog sobre Guardiola, que va derivar al llibre Paradigma Guardiola. Va estar treballant amb Bielsa i s’ha adaptat a l’estil de Scaloni. De la preparació física s’encarrega el profeLuis Martín, molt estimat, que va ser qui va fer les visites per triar els camps d’entrenament. Finalment, l’entrenador de porters és Martín Tocalli, fill d’ Hugo Tocalli, ajudant històric de Peckerman. És un “obsessionat del treball” i se li atribueix l’evolució del Dibu.