La UE suavitza el peatge per contaminar entre pressions per abaratir l’energia

La batalla està servida. D’una banda, els defensors d’una economia verda, que adverteixen que el tancament de l’estret d’ Ormuz i la ferotge onada de calor que ha deixat almenys 12.000 morts addicionals a Europa són un recordatori de la crisi climàtica. D’una altra, les pressions de la indústria, que ja pateix les conseqüències de la competència xinesa i dels aranzels dels Estats Units, i demana d’abaratir el cost de l’energia.

Sembla que Brussel·les ha optat per intentar conciliar totes les ànimes. Seguint el rumb assenyalat els últims dos anys, la Comissió Europea ha proposat una reforma del sistema de comerç d’emissions ( ETS, per les seves sigles en anglès), una de les grans eines que té la UE per combatre el canvi climàtic, en què manté l’objectiu d’una reducció neta del 90% de les emissions per al 2040, però alhora suavitza i alenteix la trajectòria de reducció anual en la dècada posterior al 2030 per protegir la competitivitat industrial.

Itàlia, Polònia o la República Txeca volen desmantellar el sistema de comerç d’emissions

El plantejament és doble: permet a les indústries de continuar emetent CO₂ durant més temps, mentre s’ofereix més suport financer per invertir en tecnologies netes a Europa.

És una qüestió molt tècnica, però clau per a molts països comunitaris. Es tracta del peatge que obliga les grans indústries contaminants a comprar permisos per emetre CO₂, pràctica que alguns països europeus, com Itàlia, Polònia i la República Txeca, volen desmantellar. És a dir, els drets d’emissió, o permisos per contaminar, que han de comprar les indústries més intensives en energia (com la siderúrgia, el ciment o la química) per cobrir les seves emissions. El principal mecanisme de flexibilitat introduït ara per Brussel·les és reduir aquesta velocitat a què baixa el sostre d’emissions, que passarà d’un 4,4% (entre el 2028 i el 2030) a un 1,7% anual entre el 2036 i el 2040.

Un altre dels pilars de la reforma té a veure amb els drets d’emissió gratuïts. Al sistema europeu, el nombre de drets d’emissió disponibles disminueix de forma progressiva per incentivar les empreses a contenir les seves emissions. Per facilitar aquest camí, a les empreses se’ls assignen drets gratuïts, que s’han de reduir gradualment, i havien de desaparèixer el 2034.

Ara, Brussel·les allarga aquests permisos fins al 2038 i introdueix una novetat clau: ja no els regalarà sense demanar res a canvi. Les empreses rebran el 80% dels seus permisos de franc si presenten un pla per deixar de contaminar; se’ls reté el 20% restant, i només se’ls tornarà si demostren, després de cinc anys, que han reduït les seves emissions. Alhora, algunes indústries més afectades, com la química o les refineries, rebran una ajuda extra de 4.000 milions d’euros en permisos climàtics per facilitar-los la transició fins al 2030.

D’aquesta manera, defensa la Comissió, les grans empreses dedicaran molt més esforç a les inversions en sòl europeu. “Si simplement deixem que la indústria es traslladi fora, tots hi sortirem perdent. La producció fora d’Europa no serà més respectuosa amb el medi ambient; per tant, el clima hi sortiria perdent i, alhora, les empreses hi sortirien perdent i la gent perdria els seus llocs de treball”, ha defensat el comissari per al Clima, Wopke Hoekstra.

Aquestes noves propostes no agradaran del tot a Espanya, que forma part del grup de països, com Suècia o Dinamarca, que insta a mantenir aquesta pedra angular de la política climàtica comunitària. En una carta, la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, afirma que “mantenir la seva ambició, integritat i estabilitat resulta essencial per assolir els objectius climàtics europeus”. El plantejament de la Comissió no és final, sinó que ara també hauran de posar-se d’acord els Estats membres i el Parlament.

Alhora, la Comissió Europea ha presentat un pla que busca electrificar molt més la indústria, el transport i els edificis, corregint el desavantatge de preu davant el gas i fent servir la regulació perquè l’opció elèctrica sigui la més lògica i atractiva.