Explora La Vanguardia
Apariencia
A
Contraste
Al MinutoInternacionalPolíticaOpiniónSociedadDeportesEconomíaCiudadesPopCulturaSucesosLa Contra
Suscríbete
Opinión

Les guerres ja no les guanya el més fort

Escucha este artículo
0:00 7:42
Actualizado hace 79 d Contrastado por la redacción Cómo lo hemos informado

Esta información ha sido elaborada por la redacción de La Vanguardia a partir de fuentes propias y verificadas.

Sugerir una corrección Política de correcciones de La Vanguardia
4 puntos clave Ver
  • 01Les guerres ja no les guanya el que és més fort, sinó qui més resisteix.
  • 02L’ Iran i Ucraïna ho demostren amb escreix.
  • 03Sobre el paper amb prou feines tenien opcions, i avui no només resisteixen, sinó que marquen el pas de les guerres amb els Estats Units i Rússia.
  • 04La tecnologia iguala el camp de batalla.

Les guerres ja no les guanya el que és més fort, sinó qui més resisteix. L’ Iran i Ucraïna ho demostren amb escreix. Sobre el paper amb prou feines tenien opcions, i avui no només resisteixen, sinó que marquen el pas de les guerres amb els Estats Units i Rússia.

La tecnologia iguala el camp de batalla. Els exèrcits a priori més vulnerables adquireixen un avantatge estratègic amb els drons i la intel·ligència artificial. Consegüentment, tant els EUA com Rússia perden la força dissuasiva.

La tecnologia dels drons i la IA equilibren el camp de batalla i allarga els conflictes

Els EUA, amb ajuda d’Israel, han destruït més de 13.000 objectius a l’ Iran. Aquesta capacitat de foc, però, no ha doblegat la República Islàmica, que s’ha defensat llançant més de 2.200 míssils i 4.400 drons contra bases militars dels Estats Units i els seus aliats al Golf, que també han vist fetes malbé les seves infraestructures energètiques.

A l’ Iran i a Ucraïna els falten defenses antiaèries, però amb aquesta vulnerabilitat no n’hi ha prou per ser derrotats. La possibilitat de fer mal amb molt poc –un dron contra un avió de combat, per exemple– és decisiva.

Un dron marítim ucraïnès costa uns 300.000 dòlars i pot enfonsar una fragata russa valorada en centenars de milions.

Ucraïna és avui capaç de fabricar quatre milions de drons a l’any. Els EUA només 50.000, i no són ni la meitat de bons.

Els drons ucraïnesos utilitzen components xinesos perquè és l’empresa xinesa DJI la que domina la producció mundial de drons per a aficionats. El Pentàgon no pot admetre components electrònics xinesos, encara que siguin bons i barats. Està obligat a fabricar els seus, més cars i, de moment, no tan efectius.

Trump i Putin no havien pensat res d’això quan van decidir entrar en guerra. Es pensaven que tot els aniria bé, però estan atrapats. Tots dos són avui molt menys populars que abans d’atacar Ucraïna i l’ Iran. Les economies de Rússia i els Estats Units se’n ressenten. Els russos i els nord-americans pateixen les conseqüències. Puja la inflació. Costa més d’omplir el dipòsit.

L’ Iran i Ucraïna demostren com els models de llenguatge canvien la relació de forces. Ara, els exèrcits amb inferioritat d’armes i tropa ho tenen més fàcil per resistir. La temptació de Trump i Putin és escalar el conflicte, però ni així surten de la trampa en què estan ficats.

La tecnologia treu poder als grans i, de retruc, allarga les guerres. Ningú no es rendeix i ningú no s’imposa.

Xavier Mas de Xaxàs
Xavier Mas de Xaxàs
Columnista

Corresponsal diplomático de La Vanguardia. Ha cubierto los principales acontecimientos internacionales desde la caída del muro de Berlín y numerosos conflictos en especial en Oriente Próximo. Como corresponsal en EE.UU. fue testigo del 11-S

Ver comentarios 3
Las normas de la comunidad aplican.
ML
Marta L.Suscriptorhace 12 min

Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.

JP
Joan P.Suscriptorhace 28 min

Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.

RV
Roberto V.hace 1 h

Excelente trabajo de la redacción, como siempre.