Trump intenta castigar Lula

La decisió de l’Administració Trump d’apujar fins al 25% l’aranzel sobre exportacions brasileres es va anunciar amb fredor tecnòcrata dimecres en un document de 138 pàgines basat en la secció 301 de la llei de comerç.

Tot i això, malgrat el llenguatge tècnic, pocs a Brasília dubten del fet que l’anomenat tarifaço ( aranzelàs ) és l’última ingerència dels Estats Unitsen les eleccions a AmèricaLlatina.

Després d’intervencions decisives en les presidencials a l’Argentina, l’ Equador, Hondures, el Perú i Colòmbia, i altres països, ara ve el repte més gran per a la política exterior de Trump a la regió: evitar una segona victòria de Luiz Inácio Lula da Silva al Brasil, el gegant sud-americà de 210 milions d’habitants.

Quan falten tres mesos per a les eleccions del 4 d’octubre, Lula lidera les enquestes davant Flávio Bolsonaro, el fill de l’expresident Jair Bolsonaro: 40% per a Lula i 28% per a Bolsonaro fill.

Jair Bolsonaro, estret aliat de Trump, està sota arrest domiciliari per la participació en un intent de cop després de l’última victòria de Lula.

Els analistes destaquen els esforços de Trump per evitar que Lula es mantingui en el poder

La nova bateria d’aranzels afecta el 18% de les exportacions als EUA i converteix el Brasil en el segon país del món més castigat després de la Xina. El secretari de Comerç dels Estats Units, Jamieson Greer, va insistir que les tarifes són per les “pràctiques comercials deslleials” del Brasil.

Els aranzels afecten el comerç digital, els sistemes de pagaments, la sobreproducció d’etanol i l’extracció de fusta que ve de desforestació il·legal.

Tot i això, va semblar que el secretari d’Estat, Marco Rubio, en delatava el veritable motiu. Lula no va negociar “de bona fe” i “va col·locar el seu ego per sobre de l’acord”, va afirmar a la xarxa X.

“La manera en què Rubio justifica els aranzels és molt inusual i profundament política”, va dir Oliver Stuenkel, expert en política internacional de la Fundació Getulio Vargas, en una entrevista a La Vanguardia . “Hi ha una contradicció entre tots els aspectes tècnics d’aquesta investigació i l’evident motivació política que l’ha guiada [...]. És cla-rament un intent d’interfe-rir en la política interna del Brasil”.

Sens dubte, atès el considerable dèficit comercial del Brasil amb els EUA –diferència més alta que la de la Xina, el Japó i Alemanya–, és difícil trobar un sòlid argument econòmic darrere dels nous aranzels.

A l’aranzel del 10% per a tots els països, Trump ordena aplicar-hi un 25% extra per al Brasil

Serà més difícil per a Trump repetir al Brasil l’èxit de les seves altres intervencions electorals llatinoamericanes. Ja s’ha comprovat a les enquestes que els brasilers s’inclinen més cap a Lula quan Washington n’amenaça la sobirania.

Més de la meitat dels brasilers creuen, a més, que els Bolsonaro són responsables de l’ aranzelàs , segons l’enquesta Genial/ Quaest. Després de qualificar les declaracions de Rubio d’“inacceptables, arrogants i grolleres”, la cancelleria va dir que els aranzels s’han elaborat “amb la col·laboració de la família Bolsonaro”.

La cancelleria es refereix al germà de Flávio, Eduardo, ja establert a Washington, que ha aprofitat les estretes relacions amb el moviment MAGA per instar Trump a actuar contra Lula i contra el jutge del Tribunal Suprem Alexandre de Moraes, que va condemnar l’expresident.

A més, Flávio va visitar la Casa Blanca fa dues setmanes suposadament per intentar convèncer Trump que no apugés aranzels. La maniobra era, òbviament, electoralista. Les principals associacions exportadores van criticar la visita perquè dificulta encara més les negociacions amb els EUA.

D’aquí la paradoxa. “Si es tracta d’un intent d’interferir en les eleccions del Brasil, el que és més probable és que beneficiï Lula”, afegeix Stuenkel.

Les enquestes donen a Lula un 40% del vot, i a Bolsonaro, un 28% a les presidencials del 4 d’octubre

“Això pot ser positiu per a Lula, ja que la relació de Flávio Bolsonaro amb Trump es percep com de subordinació a Washington, i això no cau bé”, hi coincideix Mayra Goulart, analista política de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.

Els nous aranzels arriben al 35% si s’hi inclou el 10% aplicat a tots els països. Tot i això, hi ha més de 2.000 productes eximits, com ara cafè, suc de taronja i carn bovina.

Després de mesos de tensió, Trump i Lula es van reconciliar i van fer una reunió a la Casa Blanca al maig. Així i tot, les tensions han tornat ara que s’acosten les eleccions.

Ara, l’ aranzelàs “situa la política exterior en el centre de la contesa electoral”, cosa que beneficia Lula perquè “té una narrativa forta com a defensor de la sobirania del Brasil”, diu Paulo Abrau de l’Oficina Brasil Washington a la capital dels Estats Units.

Darrere de la tàctica d’ingerència electoral de Rubio hi pot haver el famós mètode de negociació de Trump, diu Thiago Rodrigues, expert en política exterior de la Universitat Fluminense Federal a Niterói. “ Rubio és ideològic. En canvi, l’estil de Trump és proposar una cosa inacceptable i després pactar un punt intermedi. Hi haurà alguna negociació sobre l’accés dels Estats Units als minerals estratègics, a terres rares, alguna concessió en termes de l’economia financera”.

A Lula el beneficia el xoc amb Trump perquè reforça la seva imatge de defensor de la sobirania

Tot i això, és difícil imaginar on Lula pot fer concessions. Per exemple, Washington es queixa que el sistema de pagament conegut com a Pix –que permet pagar electrònicament i sense cost a través del telèfon mòbil– “hagi posat en desavantatge” les empreses de targetes de crèdit dels Estats Units com Visa, Mastercard i American Express.

Malgrat tot, pocs dels 175 milions d’usuaris de Pix al Brasil estarien d’acord que Lula retirés el servei Pix perquè resta mercat a Visa. Les protestes dels Estats Units contra Pix van “menys sobre competència deslleial i més sobre el paper estratègic de la infraestructura financera”, va dir Alex Hoffmann, director executiu de PagBrasil.

La queixa trumpista contra la desforestació il·legal és encara menys raonable. L’Administració Lula “ha permès que continuï la desforestació il·legal en detriment de la indústria fustaire dels Estats Units”, sosté el document de l’ aranzelàs , però la desforestació ha caigut un 70% durant aquesta presidència. El veritable culpable de la destrucció de l’ Amazònia va ser Bolsonaro, que va governar entre 2018 i 2022, amb el suport de la primera administració de Trump.