El secret del conserge de Casa Fuster

Feia 20 anys que en Christian es feia dir Antonio. En concret, Antonio Iovanovic. Va aconseguir un passaport croat i es va inventar que la seva família havia mort a la guerra dels Balcans per evitar donar explicacions cada vegada que algú li preguntava pels seus orígens.

Amb 19 anys va arribar a Espanya amb seus tiets, i es van instal·lar a Segur de Calafell (Baix Penedès). Era el 2003 i, durant els primers temps, va intentar passar desapercebut. No parlava amb ningú i sortia poc de la casa familiar, que estava fortament blindada amb unes càmeres de seguretat que el tiet havia instal·lat per detectar qualsevol moviment estrany.

La selecció croata va visitar el seu hotel, i el fugitiu, que fingia ser croat, va dir que no li agradava el futbol

A mesura que el perill s’esvaïa, va decidir forjar-se una nova vida allunyada del seu antic món. No tenia estudis, però era feiner. Va començar com a grum d’hotel, carregant equipatges i saludant amablement els hostes. A mesura que va millorar el seu domini del castellà, va fer el salt a la recepció.

“Quan vam descobrir qui era realment va ser quan em vaig començar a adonar que algunes de les coses que feia no tenien cap sentit”, comenta un company que va treballar amb l’ Antonio durant cinc anys i que mai no en va sospitar. Era un home de poques paraules, tímid i discret. Vergonyós –o almenys això deia–, cada vegada que algú li volia fer una foto, encara que fos la típica amb gent de la feina, en rebutjava. “Sempre deia que no li agradaven les fotos i s’apartava”, recorda el company.

Un dels hotels pels quals va passar era a prop de l’aeroport, el Renaissance Barcelona Airport Hotel . Hi va conèixer la seva dona, que hi treballava de cambrera. Es van casar, van tenir dos fills i es van instal·lar al Prat, la localitat de la dona, tot i que la parella no va saber mai qui era en realitat el seu home. Mantenir la mentida no va ser fàcil, i amb els anys va haver d’esquivar més d’un sobresalt.

Un dia, a l’hotel s’hi va allotjar la selecció de futbol de Croàcia, que jugava un partit de classificació per al Mundial de Sud-àfrica contra Andorra, amb Luka Modrić com a gran estrella. Els empleats, com bojos, es volien fer una foto amb els cracs de la selecció balcànica, excepte l’ Antonio, que ni es va immutar.

“Au, vinga, Antonio, digue’ls alguna una cosa, que ets croata! I ves a fer-t’hi una foto, fes el favor”, el van animar els companys. “A mi no m’agrada el futbol”, va respondre taxatiu mentre s’amagava a la rebotiga.

Fins que, el 2023, la revisió d’un cas antic per part dels Mossos d’Esquadra –una via que de vegades permet reobrir crims sense resoldre– va començar a remoure el passat. Tenien sobre la taula l’assassinat, comès feia 20 anys, d’una prostituta que van trobar al marge de la carretera BV-6001, a Malgrat de Mar. El novembre del 2003, un pagès de la zona va trobar el cos sense vida de la jove, coneguda fins al dia d’avui com “la dona de la carretera” perquè mai no ha pogut ser identificada. De fet, la fotografia d’aquesta dona forma part d’ Identify Me, una campanya internacional de la Interpol per tancar casos de dones trobades mortes i sense identificar en sis països europeus, amb l’objectiu que algú les reconegui i els posi nom i cognoms.

Els Mossos van tornar a estu­diar els moviments de la dona assassinada i es van adonar que mai abans no havien identificat el vigilant del prostíbul del qual va sortir. Quan van estirar el fil,van veure que es deia Valeri Ostas, que era de nacionalitat romanesa i acumulava múltiples antecedents.

Tot i que no tenia res a veure amb el crim de la dona, les autoritats franceses el reclamaven per un altre assassinat comès feia uns mesos, el febrer del 2003. Els Mossos van descobrir que s’havia refugiat a Catalunya després que hagués posat fi a la vida d’un jove juntament amb el nebot. Els dos assassins van fugir a Segur de Calafell i es van fer passar per ciutadans croats. El nebot es va fer dir Antonio, però el seu nom real era Christian Rad. La justícia francesa els buscava pel brutal assassinat de Philippe Charuel, un home que havia incomodat dues prostitutes sortint d’un local a Gondreville, a prop de Nancy. El van segrestar, el van agredir i el van atacar amb un sabre japonès. Després van abandonar el cos al marge d’una carretera. L’autòpsia va revelar que la víctima va rebre 23 punyalades.

Quan va ser arrestat, Christian Rad ja era l’Antonio, un home nou, allunyat de la criminalitat. Procedia d’una família romanesa desestructurada i l’havia criat el tiet, un temible proxeneta. En el moment de la detenció, Rad era el conserge del Casa Fuster. Els companys a l’hotel de luxe del passeig de Gràcia no van sospitar mai que aquest croat que no es deixava fotografiar havia estat proxeneta i còmplice d’un crim.

El 2025, el tribunal penal de Meurthe-et-M oselle va condemnar Rad –abans Antonio– a una pena de deu anys de presó, i el tiet a 25, perquè el va considerar l’executor del crim. Durant el judici, Rad va reconèixer que havia agredit la víctima “amb les mans”, en presència de les dues dones i del tiet.

“Vaig veure molta violència, també va ser un xoc per a mi; vaig pensar molt en la família de Philippe Charuel durant tota la nit”, va declarar.

El dia de la detenció, quan els Mossos van entrar a casaseva al Prat de Llobregat, els va confessar: “Per fi podré dormir tranquil”.