El jardí d'Oriol Martorell: mig segle de lenta cobertura a l'estació de Sarrià de Ferrocarrils

Hi ha pares que prefereixen no conèixer el sexe del seu fill, però, amb independència de si és nen o nena, segur que hauran passat pel melindrós procés de l'elecció del nom. Amb l'urbanisme succeeix el mateix: es bateja abans que un projecte es faci realitat. Passa amb els carrers i les places, i també amb jardins, com el dedicat a Oriol Martorell entre els barris de Sarrià i Tres Torres. La denominació es va aprovar el 29 de febrer del 2008, però gairebé 20 anys després no s'ha plantat ni un sol gerani sobre l'estació de Ferrocarrils de Sarrià i els antics tallers ferroviaris. Ara sembla que a la fi s'impulsarà la nova zona verda. S'acaben de licitar les obres i beneïda és la casualitat: a l'agost es compleixen 20 anys de la mort del director musical, historiador i pedagog a qui es dedica el parc i a l'octubre se celebra el 50è aniversari de la cobertura de l'estació de Sarrià.

Les obres haurien de començar a començaments del 2027, a un sospir de les eleccions del 23 de maig, i acabar any i mig després després d'una inversió de gairebé 9 milions d'euros. És probable que altres veïnats, més experts en l'art de la protesta, ja haguessin aconseguit el jardí molts anys abans. Però aquí, amb permís de la mobilització pels usos del terreny de l'antiga masia de Can Raventós, no abunda aquella cultura de la pancarta, el tall de carrers, l'escarni davant la seu del districte o les audiències públiques en les quals el regidor al comandament es passa la sessió empassant-se saliva. 

Recordin el tremend deute que el Govern d'Artur Mas va contreure amb les farmàcies a meitat de la dècada anterior, durant els anys més crus de la crisi econòmica. Allò, en el fons, es va dilatar en el temps perquè la Generalitat sabia que el de la creu verda és un gremi de gent d'ordre. I que es podien prioritzar altres pagaments més delicats. Doncs el mateix passa sempre amb la zona alta, encara que és just posar en relleu el paper de les nombroses associacions de veïns de la zona.

El parc dedicat a director musical té el nom aprovat des del 2008, però ni un gerani plantat Llarga espera

Així s'entén que l'octubre del 2004 ja es parlés de la cobertura enjardinada de les instal·lacions ferroviàries (no confondre amb l'estació contigua, soterrada el 1976), sobre les quals abans hi havia una passarel·la que anava de Via Augusta a la Casa Orlandai. Es van tapar aquelles vies de servei, però amb una llosa de ciment, i es va tallar el pont. L'únic que es va fer, en la part baixa, tocant a Vergós, és construir un aparcament de BSM i dos formidables edificis d'ús públic que es van convertir en la seu corporativa dels FGC, el Consell de l'Audivisual de Catalunya i Infraestructures.cat.

Perquè se situïn, estem en el punt en el qual la Via Augusta es converteix en la C-16 i el túnel de Vallvidrera, creant una cicatriu de mig quilòmetre fins a la plaça Borràs que bé valdria una cobertura en una de les zones d'Europa amb més densitat d'escoles. Els límits del jardí són també els carrers de Vergós i Cardenal Sentmenat. El parc ocuparà una superfície de 6.000 m2 i inclourà zones de festa, racons amb ombra i jocs infantils. Ara per ara, la zona verda decent que els queda més a prop a aquests veïns és la del casal de Sarrià i Vil·la Cecília, encara que per sota de la Ronda de Dalt tenen el parc de Joan Reventós, i per sobre, el de l'Oreneta. En els últims anys, l'únic que s'ha mogut en aquest al voltant de nivell urbanístic ha estat la instal·lació del discutit carril bici de la Via Augusta. a més de la construcció de la nova estació de la línia 9 del metro de Barcelona.

L'estació de Sarrià de Ferrocarrils va entrar en funcionament el juny del 1863 però no es va soterrar fins a l'octubre del 1976. Aquella obra va costar 600 milions de pessetes (360.000 euros) i va permetre obrir la gran artèria fins al passeig de la Bonanova per a, més endavant, a finals dels 80, emprendre les obres del túnel de Vallvidrera, inaugurat el 1991. El mateix dia que es va estrenar la parada sota terra de Sarrià entrava en funcionament la prolongació fins a Reina Elisenda.

D'alguna manera, amb el jardí d'Oriol Martorell es tancarà mig segle de projectes perquè l'única empremta del tren de Sarrià siguin les boques del metro. Les obres afectaran l'envelat provisional dels Castellers de Sarrià, que hauran de moure la seva enorme botiga d'assaig a l'aparcament de Can Ponsic, on ara està la Guàrdia Urbana. Allà està previst un nou equipament de barri. Una altra batalla sense pancartes.