Serà Perez Llorca candidat?

El PP valencià s'ha instal·lat en la incertesa. A menys d'un any de les eleccions autonòmiques del 2027, la direcció nacional del partit continua sense confirmar Juanfran Pérez Llorca com a candidat a la presidència de la Generalitat. Ni les recents visites d'Alberto Núñez Feijóo a Sueca i Castelló, ni les dues de Miguel Tellado a València —una d'elles per presentar una conferència del president— han servit per aclarir la incògnita. El silenci de Gènova ha alimentat les especulacions sobre el futur de Pérez Llorca i sobre possibles alternatives, mentre en el partit es dona pràcticament per descartada la celebració d'un congrés regional abans dels pròxims comicis.

Serà Pérez Llorca el candidat del PP? Tot apunta que la resposta no arribarà fins després de l'estiu. Fonts del partit a València i Madrid admeten que ni Feijóo ni Tellado no consideren que sigui el perfil ideal per afrontar les eleccions, encara que alhora assumeixen que substituir-lo ara obriria una nova crisi interna amb prou feines set mesos després del relleu de Carlos Mazón. Reobrir el debat sobre el lideratge suposaria traslladar una imatge de provisionalitat que el PP vol evitar.

No és cap secret que Gènova hagués preferit que María José Catalá substituís Mazón després de la seva dimissió per la gestió de la dana. Tot i això, l'alcaldessa de València no va mostrar mai disposició a abandonar l'Ajuntament i el partit va haver d'actuar amb rapidesa després del funeral per les víctimes, en el qual el llavors president va ser durament increpat. En aquell context, Pérez Llorca, llavors síndic del PP a Les Corts, va articular al costat de Mazón un confús conclave a Benidorm del qual Vicent Mompó, president de la Diputació de València, va arribar fins i tot a propugnar-se com a substitut. Finalment Gènova va optar per Llorca.

Des d'aleshores, la relació del president amb la direcció nacional no ha acabat de consolidar-se. A Madrid es reconeix que ha aconseguit rebaixar la tensió política derivada de la dana i tirar endavant una complexa negociació pressupostària amb Vox, encara que al preu d'incorporar per escrit la “prioritat nacional” exigida per la dreta extrema. Però aquells avenços no han dissipat les reserves. Han pesat episodis com la polèmica pel nomenament de la seva parella en la Diputació de València —lloc a què després va renunciar—, la campanya de tanques amb la seva imatge o la gestió de la vaga educativa. Tampoc no convenç del tot l'equip del qual s'ha envoltat, integrat majoritàriament per dirigents del PP d'Alacant, alguns d'ells vinculats a l'etapa de Mazón.

Mentrestant, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, continua guanyant protagonisme intern i exhibint capacitat de mobilització. No va passar inadvertit que Feijóo triés l'acte organitzat per Mompó en Sueca per reunir-se amb la militància sense escenificar un suport explícit a Pérez Llorca. I fins i tot s'especula que hi pugui haver un “candidat sorpresa”.

Així les coses, el PP valencià afronta l'inici del curs polític amb un president plenament assentat en el Consell, però encara sense la confirmació de qui serà qui encapçali la candidatura autonòmica. A Gènova saben que qualsevol decisió tindrà costos. Per això, de moment, han optat per mantenir oberta una incògnita que el calendari electoral acabarà obligant a resoldre