Els dies previs a l’inici del Mundial, vam preguntar al redactor cap d’ Esports de La Vanguardia, Joanjo Pallàs, si creia que aquesta seria l’edició mundialista més estranya de la història per les circumstàncies que l’han envoltada: tres països amfitrions, llargs desplaçaments, seleccions presents de països en guerra, molta fixació pel negoci, pauses d’hidratació per donar cabudaa la publicitat, preus de les entrades per a rics, excessiva permissivitat arbitral i la impresentable influència política, entre d’altres. Pallàs va contestar que res d’això no seria important des del mateix moment que es posés a rodar la pilota. I ha estat així. El futbol entès en la seva extensió més pura s’ha menjat la resta de polèmiques. Altre cop, l’atenció s’ha fixat en el joc i en la passió de les aficions. I la victòria d’ Espanya és el millor exemple, perquè ha estat la que més ha representat l’essència futbolística. El domini total d’ahir contra l’Argentina no té discussió.
Molts aficionats al futbol que consideren la Masia com un dels llocs on es guarden les essències d’aquest esport tenien el cor dividit abans de la final del Mundial. Qui vols que guanyi? No eren pocs els que contestaven que tant era perquè, qualsevol que fos el resultat, la victòria era una mica del Barça. Per Messi, en primer lloc, i per l’elenc d’alumnes avantatjats de l’enorme escola futbolística culer que donen forma essencial al joc de la selecció espanyola.
Però aquest Mundial no ha estat normal. La política i l’ànsia de fer negoci han marcat la competició. He de confessar que jo em comptava entre els que considerava que Espanya no podia guanyar perquè Trump no hauria resistit lliurar la copa a la selecció d’un país que detesta. Segons les seves pròpies declaracions, “ Espanya és una causa perduda, són mala gent”. Però encara era més greu per a ell que la roja arrabassés el títol mundial a l’Argentina del seu bon amic Milei. Atès que Trump ha volgut convertir aquest Mundial en una eina més de la seva particular política, no donava gaires opcions a la victòria d’ Espanya per raons extraesportives. Però el bon joc ha pogut més que la política. Enhorabona, campions, sou molt bona gent!

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.