El cadàver del canapè

Se n’ha anat de l’olla, coi. Hem d’avisar en Ricard.

“D’anar a fer una feineta a carregar-se un paio”, es lamentava un dels líders dels Casuals

Paco, el Gordo , acabava de saber que una operació no havia sortit com esperaven i ara li tocava donar explicacions al cap suprem dels Casuals, Ricardo Mateo. Un dels homes de la banda havia convertit un narcoassalt en un homicidi.

El 9 de març del 2023, Víctor N., conegut com a Thor , va rebre l’encàrrec­ d’assaltar dos narcotraficants. Era un home corpulent que duia una destral tatuada al coll. L’objectiu era quedar-se una partida de cocaïna que uns traficants havien de lliurar aquella nit. També era una demostració de força. Amb els Casuals no s’hi juga.

El punt de trobada era un prostíbul del número 64 de la Riera de Sant Miquel, un petit carreró del barri de Gràcia. Darrere la façana d’un aparent local comercial s’hi explotaven sexualment dones captades a Colòmbia. Algunes havien estat obligades a empassar-se paquets de droga per introduir-los a Espanya. La responsable del negoci era la Martina, que ja feia temps havia recorregut als Casuals després que uns falsos compradors li robessin una partida de cocaïna. Després d’aquest episodi va pensar que necessitava que un grup la protegís. Havia de ser una banda que infongués terror. I va ser així com va entrar en contacte amb els Casuals. Els antics Boixos Nois es van oferir a custodiar el prostíbul a canvi de quedar-se amb la meitat dels beneficis.

Aquella matinada, un tal Luis i un altre narcotraficant peruà van entrar al local. Volien vendre quatre quilos de cocaïna, però finalment no van dur la mercaderia. Pensaven que tancarien un negoci. En realitat, els esperaven sis membres dels Casuals.

 Thor els va exigir la droga. Els peruans van insistir que no la portaven. L’home de la destral al coll va agafar en Luis pel braç i el va arrossegar fins a una habitació. Els cops ressonaven des de l’altra banda de la porta, també els crits de dolor i d’auxili. Un dels treballadors del prostíbul, envoltat de la resta dels Casuals, va apujar el volum de la música perquè no se sentís res des del carrer. En Luis va ser apunyalat fins a la mort.El seu company va ser introduït en un cotxe i retingut durant hores fins que finalment el van deixar anar. Aquest home es convertiria en el principal testimoni de l’homicidi.

Els crits, malgrat la música, havien despertat alguns veïns que van trucar al 112. Una patrulla dels Mossos es va presentar davant del prostíbul, però quan hi van arribar tot semblava tranquil. No van sentir cap petició d’ajuda. Només música. Van marxar sense saber que, a pocs metres de la porta, hi havia un cadàver.

El que els Casuals ignoraven era que els Mossos feia mesos que vigilaven el prostíbul. Una de les dones explotades havia aconseguit fugir i denunciar la xarxa. Des del balcó d’un pis situat just davant del local, els investigadors observaven discretament tots els moviments.

La nit següent, un dels agents va detectar una escena que no li va quadrar. Una furgoneta de lloguer es va aturar davant del prostíbul. Quatre homes en van sortir carregant un llit de matrimoni amb canapè. El van introduir al vehicle i van marxar.

Els Mossos van avisar immediatament una patrulla perquè els interceptés. La furgoneta va ser aturada a la Via Augusta. Quan els agents van aixecar la tapa del canapè, hi van trobar una cosa embolicada amb una lona blanca i segellada amb esparadrap. Era el cos d’en Luis.

Els investigadors ja feia temps que escoltaven les converses telefòniques dels principals membres dels Casuals. Les gravacions van acabar de reconstruir què havia passat aquella nit. Paco, el Gordo , un dels dirigents de l’organització, havia estat qui havia ideat el narcoassalt. Quan va saber que Thor havia matat un dels traficants, va esclatar.

–Si jo et dic que vagis a buscar una bossa de patates i tu acabes matant el paio que hi ha a dins, quina culpa en tinc jo?

En una altra conversa, ja resignat, assumia que el desastre era irreversible. “La policia ho té tot. Té el mort, el ganivet, la roba del mort, les empremtes, la furgoneta on s’enduen el mort, les petjades... És que sembla de pel·lícula. D’anar a fer una feineta d’un timo a acabar carregant-se un paio. És rocambolesc.”

Paco, el Gordo , i la resta d’assaltants van ser condemnats a penes d’entre cinc i vuit anys de presó per l’homicidi després d’arribar a un acord amb la Fiscalia.