Les paraules poden ser tòxiques?

La paraula tòxic fa referència a una metzina o a alguna cosa que, tot i que no és un verí, actua com a tal. És aquest significat figurat el que ha avançat en el llenguatge, de maneraque ara, quan una relació és perniciosa, ens hi referim com a “relació tòxica”,i si una persona produeix una influència nociva en el seu entorn, en els amics o en la parella, també parlem d’una “persona tòxica”.

El lector Elias Mira Olcina escriu per demanar com és que s’ha estès tant aquest nou significat de tòxic, perquè considera que “una relació pot ser bona o dolenta, d’amor o d’odi, etcètera; i un comportament pot ser sa, adient, dolent, malvat, etcètera”. La resposta rau en una cosa tan senzilla com és l’evolució de la llengua.

Lillian Glass, autora de ‘Toxic people’, va popularitzar aquesta paraula en anglès

La llengua és un organisme viu que parlen éssers vius i, com tot el que és viu, evoluciona. El jovent no parla igual que els pares ni els avis. Ni al segle XXI es parla igual que ho feien al XVIII o a l’edat mitjana. En canvi, continuem parlant la mateixa llengua. Hi ha mots nous, n’hi ha que canvien o am­plien significats i n’hi ha que es deixen de fer servir. És el cicle de la vida: néixer, créixer i morir.

D’aquesta manera la llengua agafa nous matisos, de vegades d’una manera imperceptible, i d’altres, com escriu Mira­, ens adonem que alguna cosa està canviant. El lector en posa un altre exemple: textura. És una altra paraula que ha ampliat el significat. Als sentits primigenis de “disposició i ordre dels fils i passades en un teixit” i de “l’aspecte perceptiu visual i tàctil d’un teixit od’un material tèxtil”, ara es fa servir per a altres materials no tèxtils, com ara el menjar. Res a dir, perquè el llenguatge figurat, mitjançant metàfores, és el gran creador de nous significats i matisos.A més, en tots dos casos, tòxic i textura, són paraules que s’han posat de modaen l’àmbit de les relacions i en l’àmbit gastronòmic.

Tot apunta que va ser Lillian Glass, en assajos sobre comportaments humans i autoajuda, qui va popularitzar aquesta paraula en anglès arran del llibre Toxic people, del 1995. Per tant, una altra vegada l’anglès ha estat la font d’un significat nou, a partir d’una paraula ja existent. En aquest cas, el mal no és tan greu perquè, per sort, la paraula que fa servir l’anglès és la mateixa que fem servir en català, que té origen en el grec, amb el sentit de verí per a les fletxes.

Així doncs, la traducció va ser immediata i no va ser necessari fer servir la paraula­ en anglès, sinó l’equivalent. Aquest fenomen s’anomena calc, perquè es calca el sentit que una paraula té en una altra llengua a la mateixa paraula que tenim en la llengua pròpia. Renovar-se o morir.