Les compres en línia en webs barats d’Àsia resten 1.000 milions en recaptació

Les compres en plataformes xineses a Espanya causen un forat recaptatori de 1.058 milions d’euros en el sector del comerç i la seva­ distribució. Sigui Shein, Temu o Alibaba, al darrere de les compres barates hi ha més impacte del que s’imagina el consumidor, guiat cegament pel preu. El cas és que els seus paquets solen tributar per menys del seu valor real en l’IVA; es perden cotitzacions i IRPF perquè esquiven muntar una cadena de botigues, treballadors i proveïdors locals, i les empreses no afronten l’impost sobre societats com les d’aquí, ja que són marques amb base estrangera i mínima implantació a Espanya.

Es veu una “asimetria” en l’aplicació de la llei, i la nova taxa de tres euros en les compres no compensa

Ho recull un estudi de l’ Asso-ciació Nacional Grans d’ Empreses de Distribució ( Anged), que agrupa els grups principals del país, a què ha accedit La Vanguardia . Cada any els espanyols destinen uns 3.600 milions d’euros a compres en plataformes xineses, amb una de les penetracions més grans d’Europa. Com que es gasta en botigues digitals i no pas aquí, partint sempre d’una base de càlcul lligada a l’ ocupació, al desglossament hi ha 490 milions d’euros perduts per cotitzacions socials i 175 milions per IRPF. El costat laboral –més de 660 milions en conjunt– concentra l’impacte, 312 milions més són per l’IVA no recaptat i els 81 milions restants per impost sobre societats no afrontat. La xifra seria fins i tot més elevada sumant-hi impostos locals o l’IBI i escalat a tot l’univers econòmic, ja que Anged se centra en vuit branques del comerç minorista i la seva cadena, com el tèxtil, l’electrònica, el transport o la logística.

Al darrere dels preus baixos hi ha una “factura oculta” de costos invisibles per al consumidor

Entre consum, feina i benefici, “el mateix euro gastat en una plataforma extracomunitària de venda directa passa per, en el millor dels casos, una única d’aquestes portes, i sovint a mitges”, es planteja. L’IVA, sí afrontat, queda en tot cas minvat per “una infravaloració sistemàtica dels enviaments de baix valor” que erosiona “una part substancial” de la recaptació. Com a resultat, mentre que un euro gastat en la distribució local produeix 38,1 cèntims en recaptació –en IRPF, en IVA, en cotitzacions...–, el mateix euro en una plataforma asiàtica en recapta 8,7. Encara que el preu sigui el mateix. Són 27,8 cèntims que se’n van entre marge i repatriació a la seu. “La caiguda recaptatòria no seria tanta si fossin aquí”, destaca Yolanda Rodríguez, economista en cap d’ Anged, que agrupa El Corte Inglés, Carrefour, Ikea, la Fnac o Leroy Merlin, entre d’altres.

El gruix de la fiscalitat perduda és per l’ocupació, amb uns 660 milions d’euros en aquest capítol

El sector parla d’una “asimetria fiscal i regulatòria” per falta de compliment de la regulació. El terreny de joc és el mateix, però la distribució local té més exigències que l’asiàtica; hi ha “un tractament desigual”. Encara que la llei obligui per igual, la falta de controls desequilibra. El problema és la magnitud dels enviaments i la incapacitat per analitzar la mercaderia. S’estima que a la UE hi van arribar l’any passat 5.900 milions de paquets de baix valor (de fins a 150 euros). A Espanya van ser 220 milions. L’allau causa una falta de control que permet que un 65% es declari per sota del seu valor. Fins fa unes setmanes estaven exempts d’aranzels, cosa que s’ha explotat al màxim, i se n’ha fet una “columna vertebral d’un model d’importació directa a escala massiva”, cosa que la norma no va anticipar ni va prevenir. La taxa de tres euros per categoria que s’ha començat a cobrar al juliol en enviaments de baix valor no tapa la bretxa milmilionària i és transitòria. Tal com està dissenyada, la recaptació acaba en gran part –un 75% detalla la Comissió Europea– en finançar el pressupost europeu, no els països. “Podria pal·liar només en part el problema, tot i que pot causar un canvi d’hàbits, cosa que cal veure”, comenta Rodríguez.

Una altra dada que aporta l’estudi és que per la desviació de la despesa a plataformes asiàtiques es deixa de generar un valor afegit brut de 3.228 milions al país i s’arrisquen uns 56.200 llocs de treball entre la distribució i els seus proveïdors. “El producte pot ser el mateix, però la cadena de distribució que el porta fins al consumidor no és la mateixa; la cadena es trenca”, diu l’estudi. Catalunya és la més afectada, amb 11.000 llocs de treball en risc. Tenint en compte que el comerç electrònic va a més, si la tendència es manté sense reformes es parlen de 116.000 llocs de treball per al 2030. El sistema duaner europeu continua pendent d’una reforma que s’espera que arreli el 2028, sempre que es compleixin terminis. S’avançaria cap a un model més digitalitzat que permetria augmentar el control del que entra, una cosa impossible avui. Un altre punt negre en la regulació és que a la Xina tenen més facilitat per accedir als ajuts.

Tot llança una “factura oculta”. “Sumats, aquests costos invisibles canvien la naturalesa del que sembla una ganga. L’estalvi del consumidor és, en gran part, una transferència de risc cap a ell mateix, de recaptació i de capacitat de control cap a l’ Administració, de cost ambiental cap a la societat i d’activitat cap al comerç que sí que compleix”, es resumeix. Més que prohibir, s’insta a fer complir la regulació. Com a receptes, des d’ Anged proposen anivellar el terreny de joc, més recursos per controlar a les duanes o un cobrament efectiu de l’IVA. També es reclama per la falta d’una entitat amb capacitat sancionadora, cosa que només es repeteix a Polònia. El bloqueig parlamentari en frena l’aplicació.