Efectes del revés de la Pimec-Eines a la Cambra

La dramàtica votació de dijous al ple de la Cambra de Barcelona sobre l’ampliació fins a deu de les anomenades cadires de plata, a què accedeixen les grans empreses a través de l’ abonament de 75.000 euros, ha fet aflorar la tensió entre les diferents organitzacions econòmiques en la seva sorda pugna per ocupar una posició destacada en la representació dels interessos empresarials.

La derrota de la Pimec i Eines de País, contràries al canvi, molt ajustada, després d’un empat a 29 vots decantat pel vot de qualitat del president de la Cambra, Josep Santacreu, podria ser l’inici d’un procés de profund canvi en les relacions al si de la galàxia de l’associa-cionisme empresarial, entre les empreses i amb la corporació privada de dret públic que és la Cambra.

D’entrada, avui mateix, ni Santacreu –que ha defensat la seva proposta d’ampliació de les cadires de plata assenyalant que la Cambra representa totes les empreses, petites i grans, i que ara estan infrarepresentades– ni el president de la Fira, Pau Relat, assistiran a un dinar de l’anomenat G-8, grup en què participen, a més d’ells dos, els presidents de la Pimec, Antoni Cañete; el Cercle d’Economia, Maria Teresa Garcia-Milà; el RACC, Josep Mateu; Barcelona Global, Josep Lluís Sanfeliu; Femcat, Tatxo Benet, i el degà del Col·legi d’Economistes, Carlos Puig de Travy.

La Fira, entitat d’enorme importància econòmica per a Barcelona, està participada per la Cambra, juntament amb la Generalitat i l’Ajuntament. Per la seva banda, el RACC, juntament amb CriteriaCaixa, ocupa actualment les dues cadires de plata, mínim que marca la llei.

Segons les fonts consultades, els dos absents han justificat la seva absència per motius d’agenda, però les recents tensions a la Cambra són encara molt vives. De fet, ja no hi ha dubtes que s’és a les portes d’un canvi important en el funcionament­ d’aquest grup; fins i tot hi ha qui va més enllà i pronostica la seva potencial extinció. Un anunci de canvi d’aliances que caldrà veure fins on arriba.

Un primer pas d’aquesta recomposició de les relacions entre patronals i entitats econòmiques podria ser un pacte entre­ la candidatura de Santacreu, Va d’Empresa, amb Foment, de manera que a les pròximes­ eleccions a la Cambra, previstes per a l’any que ve, els sis representants que corresponen a les organitza-cions empresarials al ple de l’entitat siguin per a la gran patronal, que ha donat suport al canvi votat dijous.

Un acord que ja estaria tancat, segons algunes fonts. Una cosa que ja passa, per exemple, a la Cambra de Terrassa, en què tots els representants són de la Cecot, territorial multisectorial membre de Foment, després d’imposar-se a la Pimec. Als comicis anteriors, Foment, la Pimec i Va d’Empresa van pactar que les dues primeres en tinguessin tres cada una. Fonts pròximes a Santacreu han matisat que aquest escenari es decidirà al moment en què es convoquin les eleccions.

Les mateixes fonts han recordat que el G-8 es va consolidar entorn del 2022, abans existia d’una manera informal i menys definida, com una aposta de Cañete i el llavors president del Cercle d’Economia, Javier Faus, per contrapesar la creixent influència de Foment, presidida per Josep Sánchez Llibre. El quadre, en aquell moment, era de fallida del sistema català de partits i els mitjans econòmics estaven sense referència política dels seus interessos –com ara–, cosa que va crear un buit que la gran patronal va aprofitar per disparar la seva influència, i que es va consolidar després de les eleccions generals del juliol del 2023, l’actual legislatura. D’altra banda, Foment ha rebutjat reiteradament participar en les seves reunions.

El silenci del Govern en aquest conflicte de les cadires de plata també ha cridat l’atenció. Ha evitat pronunciar-se en aquest xoc sobre la recomposició del futur ple de la Cambra, però és partidari de l’ampliació de la representació de la gran empresa.

Per a Salvador Illa, el pitjor escenari seria que la Cambra tornés a caure en mans del sector­ independentista que s’agrupa a Eines de País. I està molt còmode amb la gestió de Santacreu i el seu equip. Però, alhora, al si del Govern coexisteixen diferents sensibilitats.

L’anunci de l’acord de finançament autonòmic del gener entre ERC i el Govern espanyol va enfrontar Foment, que el va rebre amb crítiques, en línia amb les seves tradicionals posicions sobre el tema, amb el Govern d’ Illa, ferm defensor de la proposta. Des d’aleshores, les relacions entre tots dos són molt fredes i a la pràctica el Govern veu en el G-8 i en la Pimec un aliat. Ara, el debat de les cadires de plata l’ha col·locat en una posició incòmoda, i això explica el seu silenci. No vol debilitar la posició de Cañete; però dona suport incondicionalment a Santacreu.