Bill Gifford, periodista científic: “La pròxima vegada que suï de valent, pensi que és un superheroi”

La gent es mor de calor. Literalment.

Les onades de calor són perilloses, però la calor és beneficiosa quan l’exposició es produeix en entorns controlats com una sauna o un entrenament esportiu d’adaptació a la calor.

La calor té dues cares?

Exactament. La calor ens pot matar, però també la podem utilitzar per millorar la nostra­ salut, el nostre rendiment i la nostra salut mental.

Com es va interessar per aquest tema?

Patia molt la calor i vaig voler saber com ens afecta. Em vaig oferir com a conillet d’Índies en laboratoris de calor.

Què li van fer?

Em van fer pedalar durant una hora a38 graus i amb el 40% d’humitat. Pensava que em moria. Però després d’això em vaig entrenar i vaig poder recórrer 160 quilòmetres amb bicicleta a 40 graus en una cursa a Texas.

I va tornar al laboratori?

Sí. Vaig repetir la prova i aquesta vegada vaig estar somrient durant tota la sessió. La ca- lor m’havia deixat de molestar. Expo­sar-nos-hi de manera controlada ens fa més resistents.

La sauna és una bona aliada?

Els estudis mostren que les persones demitjana edat que fan servir la sauna tenen menys malalties cardiovasculars, infeccions i alzheimer.

Explica un cas extraordinari...

Douglas Whitney tenia una mutació que pràcticament garantia que desenvoluparia alzheimer als 50 anys, però ha arribat als 70 sense símptomes.

Quina explicació hi donen?

Va treballar durant anys a les sales de motors d’embarcacions, sotmès constantment a temperatures molt altes. Una hipòtesi és que aquella exposició va activar de manera repetida les proteïnes de xoc tèrmic i altres mecanismes que van protegir les seves neurones.

També s’ha investigat la calor contra la depressió.

Sí. Alguns estudis mostren que augmentar la temperatura corporal de pacients amb depressió greu pot reduir-ne significativament els símptomes. Els resultats són prometedors, cal continuar investigant.

Com és possible?

Podria reduir la inflamació cerebral o activar regions relacionades amb la producció de serotonina. Sembla que actua sobre alguns dels mecanismes en què també intervenen certs antidepressius.

Afirma que vam evolucionar per prosperar en condicions sufocants.

Els nostres avantpassats van evolucionar a l’ Àfrica i van desenvolupar la capacitat de suar per gestionar la calor. Podem suportar temperatures mentre fem exercici que resultarien insuportables per a gairebé qualsevol altre mamífer.

Quin avantatge ens va donar suar?

Ens va permetre aconseguir aliments i escapar-nos dels depredadors. Quan altres animals s’havien d’aturar per no reescalfar-se, nosaltres podíem continuar. Aquell avantatge evolutiu va contribuir a situar-nos al cim de la cadena alimentària.

Suem per refrescar-nos?

Aquesta és la funció de la suor ecrina, un sistema de refrigeració molt potent. El líquid, aigua i sal, surt a la superfície de la pell i, quan s’evaporar, elimina una enorme quantitat de calor corporal.

Aigua i sal, per què fa pudor?

El que fa olor és la suor apocrina, que es produeix sobretot a les zones amb pèl, com les aixelles, on els bacteris s’alimenten dels seus components i produeixen la mala olor.

Ens protegim en excés de la calor?

Sí, i del fred. Si sempre estem en interiors amb llum artificial, podem alterar el son, el metabolisme i la manera com el nostre cos utilitza i emmagatzema l’energia. La conclusió és que ens convé passar temps a l’aire lliure; si fa molta calor, a l’ombra d’un arbre.

Les ciutats es reescalfen cada vegada més, què podem fer?

Plantar arbres. En ciutats com Nova York o Medellín s’hi han creat corredors verds is’hi han plantat milions d’arbres que redueixen part de l’excés de temperatura. Una ciutat amb arbres té un clima local diferent.

Després de tot aquest periple pel món de la suor, què n’ha après?

Que som criatures extraordinàriament adaptables. Encara que la calor ens resulti incòmoda, podem acostumar-nos a condi­cions més càlides i també al fred.

Quin lloc ocupa la suor en aquesta his­tòria?

És fonamental. Ens va permetre caçar millor i desenvolupar cervells més grans. Moltes de les capacitats que ens defineixen com a espècie es van originar gràcies a la nostra extraordinària facultat de suar.

Suar és el nostre superpoder?

Sí. La pròxima vegada que suï de valent, pensi que és una superheroïna.