Les fotos que Trump no tindrà mai

La megalomania de Donald Trump ha topat amb un límit i es diu Rodri. Però també Lamine i Keyne Yamal, Borja Iglesias, fins i tot Cuti Romero en la seva desgràcia… L'arrogància del president dels Estats Units no casa bé amb el món del futbol, on després de cada victòria es parla i s'escriu amb romanticisme de passions, valors, justícia divina o poètica… i, des d'aquest Mundial als Estats Units, també de corrupció, favors i “delinqüents” al camp i la llotja. La selecció espanyola va aconseguir la victòria, però el que triomfa a les xarxes són els desaires al president dels Estats Units i un modus vivendi dels jugadors que té poc a veure amb el de Trump i la seva família. 

El president dels Estats Units no tindrà mai una foto aixecant la copa del Món de futbol si la IA no la fabrica, i el capità de la selecció espanyola va intentar que no s'apropiés de la seva. Rodri és viral a les xarxes per esperar que Trump sortís del tret de càmera per alçar el trofeu. Per esperar i gairebé fer-lo fora de l'escenari, perquè el gest d'acompanyar el president dels Estats Units educadament amb la mà a l'esquena només es dispensa a persones de la tercera edat. Els vídeos també mostren Merino trolejant el president amb un ball una vegada està fora de la seva vista i tots sabíem que Borja Iglesias no volia “embolics” i posaria la mà, però no els seus ideals, per tenir la festa en pau.

L'estratègia de Rodri va ser aplaudida a les xarxes en tots els idiomes: “Tinc llàgrimes als ulls”, “gràcies per no deixar que Trump es fiqués a la foto”, “Rodri és capaç de mantenir la calma fins i tot al mig d'una celebració per esperar que Trump es tregui del mig i apartar-lo perquè quedi una foto neta. Llegenda de l'esport espanyol”, “Rodri fent fora Trump. Que ho pengin a El Prado”. Rodri va posar la cirereta al Mundial més polititzat de la història en què  Trump volia ser “el nen del bateig”, “el nòvio del casament”...

The Guardian publica una imatge presa per Javier García /Shutterstock en la qual apareixen el president complaent de la FIFA, Gianni Infantino, i Trump coberts de confeti daurat i que va acompanyada d'un peu de foto eloqüent: “Gianni Infantino explica acuradament a Trump que no forma part de la selecció espanyola”

El protagonisme que Trump buscava el va ocupar Keyne, el germà petit de Lamine Yamal. L'estrella del Mundial a les xarxes va arribar al MetLife Stadium amb una gorra de la Patrulla Canina i va acabar posant-se la d'un policia de Nova York. Keyne li va marcar un penal a Nico Williams, Oyarzabal li va fer una gran abraçada i la seva foto amb la copa l'han batejat com “la imatge del Mundial”.

Lamine i la seva troupe són una espècie de Kardashian catalans amb els peus a terra. Keyne és l'ànima de la festa, la sensació del campionat, la mascota de l'equip, un nen de tres anys a qui Penélope Cruz volia saludar. Un nen pot pair tanta atenció i exposició mediàtica? La seva mare, Sheila Ebana, comparteix a Instagram fotos i vídeos cuinant amb el nen; Lamine balla, juga, es diverteix amb ell. Ofereixen la imatge d'una família que ha superat circumstàncies dures. La mare de Lamine, el seu amic Souhaib, el seu cosí Mohamed, l'àvia… Famílies que les xarxes han après a estimar, com la mare de Nico Williams, María Coforn Arthuer, a qui el jugador va lliurar la medalla: “La meva mare ha patit molt. Caminar pel desert descalça, moltes coses que no voldria per a ningú. Al final, aquí ningú no ve a Espanya per robar a ningú. Ningú neix sent racista; cal educar bé els xavals”. Què en  pensa Trump? Enviaria l'ICE?

Avui ningú pregunta si Lamine és espanyol ni es queixa que sigui musulmà. Es pot resar a la gespa una vegada finalitzat el partit mentre es muntava una batussa d'escàndol a la seva esquena amb Paredes agredint Eric García i Gavi. “El barroc espanyol en la màxima expressió”, potser “l'únic moment de pau que va tenir sense que ningú li donés una puntada de peu”, comenten. L'escena semblava una paròdia dels Monty Python, i, sense que serveixi de precedent, a la tropa digital no li importa què resa el futbolista. Bé, a tots tret de Sílvia Orriols.