Roger Mas: “Val la pena centrar-se en les coses bones”

Quan el 2012 Roger Mas (Solsona, 1975) va publicar el seu primer disc amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona, no tenia gaire clar com el rebria el seu públic, era una proposta gairebé inaudita i inèdita, més encara si entre alguns dels temes del seu repertori –com L’home i l’elefant o l’Oda a Francesc Pujols– n’afegia alguns de tradicionals –sigui El testament d’Amèlia o la Muixeranga– i encara uns quants d’altres cultures –La bien pagá, Haika mutil o L’aigle noir–.

L’experiment va funcionar i va fer concerts de la gira fins que fa dos anys va sortir la continuació, el Volum 2, amb noves cançons però un registre més lleuger. Dimecres presenta al Grec una integral amb les trenta cançons en un concert que rondarà les tres hores i pel qual queden molt poques entrades.

Com va sortir la idea de tocar juntes totes les cançons que ha fet amb la cobla?

Durant la gira del segon disc amb la cobla en fem algunes del primer disc, les més alegres, però n’hi trobava a faltar algunes. També em va ajudar molt Francesc Viladiu, una d’aquelles persones que de vegades són a l’ombra i desencallen les coses... També és cert que pel Grec volíem fer alguna cosa especial.

El 2022 va celebrar al mateix escenari els 25 anys de carrera...

Va ser una nit màgica, tothom amb les capelines...

Amb el xàfec que va caure, va anar de ben poc que no es cancel·la.

Va haver-hi un moment que fins i tot semblava que podia ser perillós, però hi vam insistir molt, perquè no era un concert normal, sinó que hi havia moltes col·laboracions, com Quico Pi de la Serra, Maria del Mar Bonet, David Carabén, Núria Graham, Bikimel, el Quartet Brossa... i també la cobla Sant Jordi. Era impossible trobar una altra data i això ens va salvar pels pèls. Va ser èpic.

Ara només serà la banda, amb el mestre Guitó i companyia, i la cobla.

Sí, però serà un concert molt llarg, i encara que hi ha dues parts diferenciades, que si fa no fa responen als dos discos, com a espectacle serà diferent, i serà difícil que ho tornem a repetir.

Se sent molt diferent tocant sol, en petit grup o amb la cobla?

Curiosament, encara que hi ha més gent a l’escenari, ets com més estrella. Però a canvi, vaig entrant i sortint, és menys cansat i més agraït i divertit. De fet, només toco la guitarra en quatre o cinc cançons, i encara.

“Tocar la guitarra i cantar alhora m’atabala, perquè no soc un gran instrumentista” Cantautor

El pes de la música el porten els altres...

Normalment, sense la cobla m’acompanyo en la majoria de cançons, i quan no toques es canta molt diferent, la manera de dir la cançó, la concentració... és molt més divertit. A mi tocar la guitarra i cantar alhora m’atabala, perquè no soc un gran instrumentista.

Però a còpia d’anys...

Sí, m’acompanyo bé, i crec que a més ho faig d’una manera personal i això em sembla interessant, però cantar sol et dona una altra mobilitat, i això permet un altre joc amb el públic, també.

“Va costar d’arrencar, però després vam fer molts concerts, i tots n’hem après” Amb la cobla Sant Jordi

Quan va fer el primer amb la cobla no va ser fàcil trobar concerts, al principi...

Va costar d’arrencar, però després vam fer molts concerts, i la veritat és que tots n’hem après. No és que hi hagués coses del primer disc que no anessin bé, sinó que hem vist què funciona millor en el directe, i ara és molt millor, esclar. I més divertit.

S’ha deixat anar?

De vegades aprens que, a partir d’un punt, si et continues exigint, el resultat no acompanya l’esforç i el desgast, pot arribar a empitjorar i tot.

Cal gaudir les coses.

Fer-me gran i disposar de menys energia, i que em vagin bé les coses, em fa pensar que val la pena concentrar-se en les coses bones, i no estar tan preocupat per l’error. M’equivoco si fa no fa com abans, però pateixo menys, i el resultat és que l’espectacle és millor.

Diguem-ne maduresa?

Sí, però ve per força, perquè em canso abans. Però també veig que val la pena passar-s’ho bé, i més quan tinc la sort de tenir una feina que m’agrada i m’apassiona.