Regular dona autoritat

Si a vostè li agrada ser menyspreat, insultat i acusat d’homicidi involuntari, només ha d’alçar la mà i atrevir-se a insinuar desacord amb la prohibició de fumar a les terrasses d’uns negocis privats que, previ pagament d’impostos, ocupen una part de la via pública, aquest espai hiperregulat on ja es veu que la convivència i la tolerància milloren per hores­.

Una vegada més, el Consell de Ministres aprova un projecte de llei per prohibir fumar en terrasses i altres espais –genial això dels concerts a l’aire lliure, on la penya fuma poc però va cega de drogues–, text que entrarà al Congrés i als llimbs atesa la composició de les dues cambres i l’atmosfera final de segle.

De nou, text per prohibir fumar en terrasses o com més es regula, pitjor convivim

Regular i prohibir a Espanya tenen bona premsa i suport, gràcies a l’aliança entre la gent d’ordre –que té un concepte sobre si mateixa que acostuma a ser impecable– i l’esquerra més avorrida, intervencionista i aixafaguitarres de la seva història. A falta d’influència en les causes que van donar força al progressisme –salaris, condi­cions laborals, habitatge, ascensor social–, l’esquerra s’ha aficionat a prohibicions, sermons i bons propòsits als quals la realitat o la falta de mitjans públics resten efectivitat.

Em sembla esperpèntica la notícia que els Mossos detinguessin formalment ahir a la Barceloneta un home apunyalat –va morir en minuts– perquè havia infringit l’ordre d’allunyament de la seva exparella, present al lloc dels fets.

I com més regulacions aprovem, pitjor és la convivència i més gran la intransigència. Armat de drets, el ciutadà modèlic s’erigeix en apòstol a les xarxes i agent de l’autoritat als carrers on censura tot déu, des dels que passegen un gos sense ampolleta d’aigua als que fumen en terrasses a 40 graus o un fred que pela a l’hivern, on ells s’asseurien si no hi hagués un addicte a tres taules de distància. Sorolls a l’urbs? Zero! Per cert, sense fumadors, adeu a moltes terrasses. Parlin amb els amos dels negocis...

Això sí, esquerres i dretes miren a una altra banda en el que afecta la prevenció del consum de drogues –tabac no, porros sí– que deixen tarumbes i zombis, enfonsen famílies, corrompen funcionaris i expliquen certs successos.