Els huthis tanquen l’altre estret

El Iemen, que fins ara s’havia mantingut al marge del conflicte obert entre els Estats Units i l’ Iran, ha entrat aquesta setmana en l’escalada regional. La milícia huthi, alineada amb Teheran i que controla bona part del país, va anunciar dilluns un bloqueig marítim contra l’ Aràbia Saudita al mar Roig, a la zona de l’estret de Bab al-Mandab, una de les rutes d’exportació de cru més importants del món.

Segons una font militar huthi citada per l’agència Saba, controlada pel grup, sis vaixells van donar mitja volta les últimes 24 hores després de les advertències emeses i l’entrada en vigor de la prohibició. El grup va advertir les navilieres que no operin en ports saudites, i va assenyalar que els vaixells que incompleixin aquest veto podrien convertir-se en objectiu de les seves forces en qualsevol lloc.

La milícia iemenita diu que la restricció de pas és la resposta al que descriu com a bloqueig saudita

Els huthis justifiquen la mesura com a resposta al que descriuen com un bloqueig saudita contra el Iemen. Riad ha rebutjat aquestes acusacions i ha insistit que col·labora des de fa anys amb el Govern iemenita reconegut internacionalment per facilitar les importacions per ports iemenites. El Ministeri d’Exteriors saudita ha afirmat que prendrà “totes les mesures necessàries” per protegir els seus vaixells, i el portaveu de la coalició liderada per Riad, Turki al-Malki, va assenyalar que es respondrà amb fermesa a qualsevol amenaça contra els vaixells.

L’origen immediat de la crisi es remunta a començaments de juliol, quan una delegació huthi va anar a Teheran al funeral del líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei, mort als primers atacs de la guerra entre els EUA i Israel contra l’ Iran. Quan va tornar, el Govern iemenita que té el suport de Riad va intentar impedir l’aterratge de l’avió iranià a Sanà, cosa que va portar els huthis a acusar l’ Aràbia Saudita de bombardejar la pista i a respondre atacant l’aeroport d’ Abha, al sud saudita, el primer atac directe del grup contra aquell país des del 2022. Dies després, el líder huthi, Abdul Malik al- Huti, va advertir que les instal·lacions petrolieres saudites serien un objectiu, abans que el grup anunciés finalment el bloqueig dilluns­.

El mar Roig s’ha convertit en una via alternativa clau per a les exportacions saudites des que l’estret d’ Ormuz va quedar pràcticament tancat pels bloquejos creuats entre l’ Iran i els Estats Units. L’ Aràbia Saudita exporta actualment més de 3,6 milions de barrils diaris de cru i combustibles per aquesta ruta, la majoria amb destinació a Àsia, segons la firma de dades marítimes Kpler. Un bloqueig huthi efectiu podria afectar més del 3% del mercat mundial de petroli.

Mentrestant, l’ Iran ha intensificat els seus atacs contra països àrabs de la regió. Kuwait va informar que míssils iranians van atacar plantes d’energia i dessalinització d’aigua per quarta nit consecutiva, cosa que va obligar el Govern a demanar racionament elèctric en ple estiu; el 90% de l’aigua potable del país procedeix de la dessalinització, un procés d’alt consum energètic.

A Bahrain, seu de la V flota dels Estats Units, es van registrar diverses onades d’atacs amb míssils i drons; l’ Iran va afirmar haver atacat així instal·lacions d’Amazon al país i una base amb personal militar dels Estats Units, en resposta a un atac atribuït als EUA contra la central nuclear iraniana en construcció de Darjovin.

Jordània va interceptar cinc drons i tres míssils llançats per l’ Iran, on la Guàrdia Revolucionària va reivindicar l’atac, així com un altre contra un petrolier davant­ ­ Oman que va obligar la tripulació a abandonar-lo, segons el centre britànic Ukmto.

Els Estats Units, per la seva banda, han mantingut la campanya de bombardejos dins de l’ Iran dirigits contra “centres de comandament militar, capacitats marítimes, llocs de llançament de míssils i drons i sistemes de defensa aèria”, segons el Comandament Central dels Estats Units ( Centcom). El president Donald Trump va advertir a més que Washington colpejarà “molt aviat” la zona on presumptament l’ Iran hauria traslladat centrifugadores nuclears, a prop de Natanz. Malgrat la intensitat dels bombardejos, una nova avaluació d’intel·ligència dels Estats Units citada per The Washington Post suggereix que els atacs, en el seu abast actual, no canviaran la posició negociadora de l’ Iran, per la qual cosa els dos països continuaran atrapats entre la guerra i la pau mentre continuï l’intercanvi de cops.

En paral·lel, països mediadors intenten rescatar l’acord interí que s’ha ensorrat entre l’ Iran i els EUA: el ministre de l’Interior iranià, Eskandar Momeni, va anar al Pakistan, allà es va veure amb el cap de l’ exèrcit, Asim Munir, i amb el primer ministre Shehbaz Sharif. El secretari d’Estat dels EUA, Marco Rubio, va dir que Washington vol negociar, malgrat que exigeix que sigui “real”.

A diferència de fases anteriors del conflicte, Israel no ha participat en aquesta última ronda d’atacs, centrada en l’intercanvi directe entre els Estats Units i l’ Iran. El viatge del primer ministre Benjamin Netanyahu a Washington la setmana que ve, previst per assistir al funeral del senador Lindsey Graham i reunir-se amb Trump, continua sense confirmar-se, segons fonts israelianes citades per The Times of Israel ; els dos líders no es reuneixen cara a cara des del febrer, abans de l’esclat de la guerra entre els EUA, Israel i l’ Iran. Aquesta posició es produeix en l’ arrencada formal de la campanya per a les eleccions legislatives israelianes del 27 d’octubre, ja fixades per la Knesset (Parlament israelià) després de completar el seu mandat íntegre de quatre anys, una cosa que no passava al país des del 1988.