Els gossos no perden el tren

Les mascotes són família, i ja poden ocupar un lloc al nostre costat al tren”, anunciava la setmana passada el ministre de Transports, Óscar Puente, a les xarxes socials. La mesura, amb abundància de matisos, ha entrat avui en vigor, en coincidència amb el dia mundial del Gos, i ha generat disparitat d’opinions entre els usuaris del ferrocarril.

L’anunci ministerial va desencadenar una tempesta de respostes a X, en un rang d’opinions que va des del més profund agraïment fins al rebuig visceral. En realitat, les mascotes ja podien viatjar a la xarxa de Rodalies gairebé sense restriccions, amb l’única condició, per als gossos, que portessin corretja i morrió des de l’accés a l’estació i que estiguessin sota la supervisió del propietari. Ni tan sols han de pagar bitllet.

La mesura genera divisió d’opinions, des del rebuig fins a l’aplaudiment fervorós

La novetat és que ara els gossos superen les rodalies i poden fer servir els trens de llarga distància”.A primera vista sembla una mesura positiva en el sentit que simplifica la vida de la gent que té animals de companyia”, valora Carles Garcia, portaveu de l’associació Promoció del Transport Públic ( PTP).

“Benvinguda sigui aquesta mesura si permet captar usuaris per al transport públic que fins ara no tenien cap altra opció que recórrer al transport privat, sempre que no suposi un perjudici per a la resta d’usuaris”, argumenta, donant pàbul a la gran pregunta: la presència d’animals durant trajectes llargs foragitarà usuaris, propiciarà un increment de clients o mantindrà el volum de feligresos de Renfe?

En països del nostre entorn és una pràctica assumida des de fa anys, encara que amb unes condicions molt diferents perquè no es contempla, com a Espanya, que el gos, de fins a 40 quilos, viatgi en un seient convencional al costat de la finestreta, amb el propietari a la plaça contigua. El seient caní és el fet diferencial.

Al·ludint a raons d’higiene, als trens de llarg recorregut de la Gran Bretanya les mascotes no hi poden ocupar els seients, sinó que han de viatjar a terra, als peus del cuidador, que pot portar fins a dos gossos (a Espanya, un). Per a les mascotes el viatge és gratuït, però han de portar corretja en tot moment.

La companyia ferroviària estatal italiana amb pru feines aplica restriccions. Gossos, gats i altres mascotes petites viatgen gratuïtament en una cistella de transport de dimensions màximes de 70x30x50 cm (una per passatger). Els gossos poden ser de qualsevol mida; necessiten corretja, morrió, certificat d’inscripció al registre caní i cartilla sanitària. Viatgen en llarga distància per només cinc euros de diumenge a divendres i per un euro els dissabtes. Als trens regionals la tarifa equival a la meitat d’un bitllet de segona classe.

També a França els gossos grans han de portar corretja i morrió permanentment. Paguen entre 7 i 10 euros i han de col·locar-se als peus del propietari, que es compromet tàcitament al fet que no molestaran la resta dels viatgers. És obligatori portar xip identificatius, passaport europeu d’animals de companyia i el calendari vacunal actualitzat.

“Si es posen en un seient que després hauré d’utilitzar jo, que soc al·lèrgic als àcars, al pèl de gossos i gats, etcètera, i pateixo un atac d’al·lèrgia, qui se’n responsabilitza?”, es pregunta un usuari a propòsit de l’anunci d’ Óscar Puente. És una pregunta recurrent. Què passa amb els al·lèrgics? I amb les persones que tenen por dels gossos?

“Per a la gent que posa el crit al cel, a gairebé tot Europa viatges amb gossos amb tren sense cistella de transport”, recorda una usuària. La qüestió, per a molts, és com afectarà la resta del passatge que l’animal faci les seves necessitats fisiològiques o decideixi d’oferir un concert de lladrucs: “Hi ha bany per a gossos? Ho dic perquè el retard mitjà en llarga durada és de 90 minuts”, diu un usuari.

Aquest servei estava disponible en alguns trens AVE i corredors ferroviaris (des del 2022 al Barcelona-Madrid i al Màlaga-Madrid i, posteriorment al Madrid- València, Madrid- Alacant i Madrid- Granada). Ara els gossos de fins a 40 quilos poden viatjar amb els seus amos, tant als serveis comercials de Renfe (AVE, Avlo, Alvia, Euromed i Intercity) com als trens de servei públic ( Avant i mitjana distància). Però, per excés o per defecte, mai no plou a gust de tothom. Propietaris de gossos grans lamenten que el seu pes els impedeixi de viatjar. Altres usuaris es queixen de la presència de qualsevol exemplar: “Quin fàstic. Els que no tenim mascota no tenim per què aguantar pudors, brutícia o sorolls dels gossos dels altres”.