Mor als 103 anys Josep Vallverdú, el degà de les lletres catalanes

Ha mort als 103 anys Josep Vallverdú, el degà de les lletres catalanes, degà no només per edat sinó també per dedicació, ja que fa més d’un any presentava el seu últim llibre i entroncava amb un dels primers, el ja clàssic infantil Rovelló. Fa uns mesos, però, l’escriptor ja sentia que se li acabaven les forces i va voler acomiadar-se de la vida pública amb una trobada amb la premsa, en un moment en què sabia que encara ho podia fer.

Vallverdú també va ser un dels autors catalans més prolífics, amb més de 300 llibres publicats, entre els quals, a més del dedicat al famós gos –que va ser traduït a un munt de llengües i va ser encara més conegut gràcies a una sèrie de dibuixos animats– va deixar títols que van marcat una generació, com Roc el drapaire o la sèrie de Rovelló, però no només es va dedicar a la literatura infantil i juvenil sinó que com a intel·lectual catalanista durant la represa del tardofranquisme va treballar en tots els fronts que va poder, amb una obra que també va tocar l’assaig, la memòria, la llengua o la poesia, de fet una de les seves dedicacions més intenses els últims anys. A més de la creació literària, però, professionalment es va dedicar a l’ensenyament i a la traducció. Entre les seves grans troballes, va ser un dels impulsors de la denominació de Ponent per a les terres de Lleida, fet que va tenir moltíssima acceptació.

La seva obra abasta tots els gèneres, l’infantil i juvenil però també l’assaig, la memòria, la llengua o la poesia

Amb Emili Teixidor, Sebastià Sorribas i Joaquim Carbó van formar els coneguts com el “pòquer d’asos” de la literatura infantil i juvenil en català, en un moment en què tot estava per escriure, i de fet per Vallverdú no va ser una qüestió tan vocacional com de voluntat de país.

En una entrevista amb aquest diari, en la inauguració del seu centenari, va dir que “hi ha tres homes que m’han impressionat molt, i tenien una mirada peculiar, els ulls petits: Alexandre Galí, Rubió i Balaguer i Gaziel. Rubió era un acadèmic, mentre que Gaziel era una altra cosa, havia voltat i viscut molt. Tenia una conversa que era igual que quan escrivia, i això poques persones ho tenen. Pla, també. Avui hi ha gent molt bona, però no són tan públics com abans, perquè la gent passa d’aquestes coses, estan pendents del mòbil i dels missatges, que em desesperen”.

En un missatge a les xarxes socials, el president Salvador Illa se n’acomiadava recordant que “deixa un buit difícil d’omplir, però tenim la sort de comptar amb un llegat immens per a les lletres i la cultura catalanes. Assagista, poeta, dramaturg, lingüista i, sobretot, narrador de sentiments i personatges que formen part de l’imaginari de grans i petits com l’entranyable Rovelló. El seu llegat viurà en cada nou lector que va descobrir el plaer de llegir amb els seus llibres”.