Una pilota daurada per al millor

Com justificaria France Football i el seu jurat de 100 periodistes internacionals que designen el Pilota d’ Or no concedir a Rodri el guardó de millor futbolista del món del 2026? Difícil papereta quan el jugador de Villanueva de la Cañada (Madrid), capità de la selecció espanyola que acaba d’aixecar el trofeu de 5 quilos d’or, és un cas únic al planeta futbol: és el primer jugador de la història que ha guanyat les corones europea (2024) i mundial (2026) i ha rebut les distincions de millor jugador dels dos tornejos. Mai ningú abans no ho havia aconseguit, ni Zidane ni Xavi ni Iniesta­.

Com si es curés en salut, pel que puguin decidir els savis, el compte digital de la Pilota d’ Or publicava un article sota el títol “ Es pot guanyar la Pilota d’ Or sense haver conquerit el Mundial?”, en què advertia com a conclusió: “Guanyar el Mundial hi ajuda, però no garanteix la Pilota d’ Or. Per guanyar-la cal haver estat el millor jugador de la temporada, no només del Mundial”.

L’organització de la Pilota d’Or adverteix: “El Mundial hi ajuda, però no garanteix el premi”

De fet, recorda la Pilota d’ Or, només set futbolistes han fet doblet (Mundial+Pilota d’ Or), i des del 1995, any que es va convertir en un premi mundial i no només reservat als europeus, només quatre dels set campions del món (57%) ho han aconseguit: Zidane (1998), Ronaldo (2002), Cannavaro (2006) i Messi (2023). Es van quedar sense Pilota d’ Or, per exemple, Iniesta i Xavi després de guanyar el Mundial 2010, Neuer després del títol alemany del 2014 o Griezmann (2018).

Sembla un missatge dirigit a Rodrigo Hernández Cascante (1996), el referent discret de la selecció de Luis de la Fuente, que ja va ser mereixedor del guardó en l’edició 2024, la de la pilota de platja a Vinícius, la que va deixar amb un pam de nas Florentino Pérez.

Si aquell any el migcampista del Manchester City es va fer creditor de l’esfèric trofeu per guanyar l’Eurocopa (i l’MVP) i la Premier i la Community Shield amb el City, davant de Vinícius (Champions), als dos últims exercicis la participació de Rodri amb el seu club ha estat escassa, a conseqüència d’una greu lesió als lligaments del genoll el setembre del 2024 que li va fer estar-se de baixa vuit mesos (57 partits), i de la llarga inactivitat, que el va obligar a una lenta recuperació per reprendre el millor nivell (27 partits es va perdre aquest 2025-2026). Aquest curs l’ha tancat amb dos títols amb el City (l’ FA Cup i la Carabao), i ha pogut brillar com un crac en el Mundial, erigint-se en líder d’ Espanya, manant l’equip, dominant el mig del camp amb autoritat i marcant el ritme de joc.

El seu Mundial 2026 ha estat de rècord: va fer més de 650 passades en el torneig, establint un rècord absolut d’un futbolista en una sola edició, superant la seva pròpia marca de Qatar 2022 i la de Xavi a Sud-àfrica 2010. A més, va exhibir un percentatge d’encert del 93% i va liderar la faceta ofensiva amb 170 passades fetes a l’últim terç del camp.

Va ser profètic Pep Guardiola, l’octubre del 2025, amb Rodri en plena recuperació, quan va vaticinar del que ha estat un dels seus jugadors predilectes, que va fitxar de l’ Atlètic per 70 milions d’euros el 2019: “La qüestió no es redueix al fet que torni al millor nivell després de sis, set o vuit mesos de recuperació. Quan tornarà Rodri? Al Mundial 2026 amb Espanya. Aquest serà el millor Rodri, i la pròxima temporada també ho serà”. De moment ha encertat la primera premissa. La segona dependrà, en part, del City que armi Enzo Maresca... o de l’equip que s’atreveixi a pagar el que demanin els citizens per rescindir el seu contracte, que venç el juny del 2027. El Reial Madrid podria haver-ho fet si hagués guanyat les eleccions Enrique Riquelme, el candidat opositor de Florentino. El president reprendrà un fitxatge del seu gran rival de les urnes i del futur?