Trump esquiva el fre judicial i ultima nous aranzels a 60 països

Tornen a retrunyir els tambors de guerra comercial.

Donald Trump està preparant una nova onada d’aranzels sobre fins a 60 països. La data clau és divendres, quan caduquen els drets de duana globals del 10% actualment en vigor que va imposar el president dels EUA, després que el Tribunal Suprem anul·lés al febrer les seves anteriors barreres tarifàries “recíproques” en considerar que el magnat va superar les seves competències.

Aquella mesura provisional a punt d’expirar té la seva empara legal a la secció 122 de la llei de Comerç del 1974, que permet a l’ inquilí de la Casa Blanca d’imposar restriccions comercials en cas que hi hagi problemes greus a la balança de pagaments o depreciació del dòlar durant 150 dies, que acaben a finals d’aquesta setmana. Més enllà d’aquest termini, el Congrés hauria d’aprovar una pròrroga, una cosa molt improbable en les condicions polítiques actuals.

Els drets de duana actuals caduquen divendres i la Casa Blanca busca alternatives

És per això que, tal com avançaven ahir diversos mitjans financers, Donald Trump pensa trobar una nova base legal per continuar endavant amb la seva política proteccionista. Aquesta vegada pretén invocar una altra secció d’aquesta llei de Comerç del 1974: en concret, la 301. Què és el que diu la norma? Permet al president de prendre represàlies contra països que incompleixen acords comercials internacionals o actuen de forma injustificada, discriminatòria o desraonada contra el comerç dels Estats Units. I quines serien aquestes suposades violacions?

La llei estableix que primer s’hagi d’obrir una investigació formal per part de l’Oficina del Representant Comercial ( USTR), que fa temps que està en marxa. L’Administració nord-americana acusa aquests països de promoure o permetre el treball forçat i, per això, vol aplicar un gravamen a les mercaderies vinculades a aquestes pràctiques laborals abusives.

Una maniobra que inclou uns quants països asiàtics on –en el passat– hi va haver casos demostrats (a la Xina, Tailàndia o Malàisia) de tràfic, transferència de mà d’obra o servitud per deutes. Però també afecta 14 països de la UE, on les normes sobre tutela del treball són molt estrictes. No obstant això, els EUA acusen la UE de laxitud o inacció, i argumenten que Brussel·les no prohibeix de manera efectiva o estricta la im­portació de béns fabricats amb treball forçat a les seves pròpies fronteres. Als europeus se’ls aplicaria un recàrrec del 10%, i a la resta, un 12,5%.

L’Administració estrena una tarifa del 50% sobre la majoria de productes canadencs

A diferència de la secció 122 (la base legal dels aranzels en vigor des del febrer), aquestes noves tarifes que Donald Trump s’ha tret de la màniga són potencialment més letals: tenen terminis d’aplicació més duradors (quatre anys renovables de forma indefinida) i no tenen cap topall màxim. El representant de Comerç, Jamieson Greer, va dir ahir sobre la qüestió que esperen que hi hagi novetats aviat”.

Els estats les exportacions dels quals es veuran afectades per aquesta mesura no tenen gaires opcions per reaccionar. No poden recórrer les mesures de la secció 301 directament davant els tribunals interns dels Estats Units ni exigir l’anul·lació dels aranzels al sistema judicial dels Estats Units. A tot estirar, tenen dret a presentar al·legacions en la investigació de l’ USTR. Podrien recórrer davant l’ Organització Mundial del Comerç (OMC), però els EUA ja fa temps sostenen que les decisions d’aquest organisme no tenen efecte en el seu sistema legal; a més, l’ òrgan d’apel·lació de l’OMC està bloquejat perquè els nord-americans s’oposen a la seva renovació. Per tant, només queden dues alternatives: o bé que hi hagi un recurs per part d’una empresa importadora dels Estats Units –per exemple, perquè considera que els seus negocis estan perdent competitivitat o s’estan veient perjudicats per la mesura proteccionista– o bé respondre amb mesures de retorsió comercial, cosa que donaria lloc a un conflicte a gran escala.

Per cert: la UE tot just ha aprovat, després d’un llarg procés, l’acord comercial amb els EUA, que preveu un sostre aranzelari del 15%. Caldria veure com quedaria el pacte si entrés en vigor aquest nou aranzel per no lluitar de manera efectiva contra el treball forçat: si aquest percentatge del 10% s’afegiria al 15% preexistent o no.

El pla preveu un recàrrec del 10% per a la UE i del 12,5% per a un altre bloc de països, com els asiàtics i la Xina

La recrudescència de la política comercial dels Estats Units es produeix poques setmanes abans de les eleccions de mig mandat després de l’estiu. Trump va anunciar just ahir un aranzel del 50% a la majoria dels productes importats des del Canadà per un valor de gairebé 20.000 milions de dòlars. Aquests nous gravàmens entraran en vigor d’aquí 30 dies i exclouen, entre d’altres, l’energia, la potassa, els minerals crítics i el peix.

Una vegada més, Trump recorre a un altre artifici legal: la secció 338 de la llei aranzelària del 1930, una norma de la Gran Depressió de fa gairebé 100 anys que havia caigut en desús. Washington al·lega discriminació persistent per part del Canadà cap a productes dels Estats Units, i destaca les quotes al sector lacti i les restriccions i càrregues fiscals a les begudes alcohòliques dels EUA.