La tercera onada

Al juliol sempre ha fet calor; potser per això ens costa d’assumir que el canvi climàtic és una realitat. Tot i això, les dades són contundents: l’últim mig segle, les onades de calor s’han accelerat i són cada vegada més intenses. No passa només a Espanya, sinó arreu d’Europa, on aquest estiu les altes temperatures ja han causat més de 10.000 morts, de les quals més de mil seran d’espanyols.

Una vegada que sembla que hi ha consens sobre el diagnòstic –el planeta passa per un canvi climàtic, sigui per causes naturals, per l’acció humana o per totes dues–, hem d’acordar quines mesures cal adoptar. Espanya va endarrerida en comparació amb el nostre entorn.

Espanya és una de les economies més afectades per l’excés de calor

Segons els experts forestals, els incendis recurrents posen de manifest el nostre retard tecnològic per combatre’ls. Per millorar la resposta, cal aprofitar les economies d’escala mitjançant una coordinació més eficaç entre les administracions central, autonòmica i local, definint amb claredat les tasques de cadascuna i quan han d’actuar conjuntament. Una vegada més, la crispació política fa molt mal. Lluitar contra el canvi climàtic no és una qüestió ideològica, sinó de sentit comú. Com sol dir l’entrenador de la selecció nacional de futbol, Luis de la Fuente: “ Junts som més forts”.

Tot i això, les conseqüències de les onades de calor –entrem a la tercera d’aquest estiu– no es limiten, ni de bon tros, als incendis forestals. L’impacte econòmic s’estima entre els 30.000 i els 40.000 milions d’euros a l’any, cosa que equival a més de dos punts del PIB perduts per l’excés de calor. Hi ha un ampli consens que Espanya és una de les economies més afectades per aquest fenomen climàtic. És un cost estructural que agreuja uns comptes públics ja deteriorats: obliga a assumir més despeses mentre redueix els ingressos. Les sequeres, per exemple, buiden els pantans, arruïnen les collites i provoquen escassetat d’aigua. La pèrdua de productivitat laboral és un dels efectes més sensibles en sectors com la construcció o els serveis, on treballar a 40 graus és especialment penós. Les alertes roges o taronges poden ser equivalents a mitja jornada perduda, com un dia de vaga general. A més, la calor redueix el poder adquisitiu de la ciutadania, sobretot dels que tenen menys recursos, que veuen que la tarifa elèctrica s’encareix. De vegades cal optar entre anar de vacances o posar aire condicionat. Així de cru.

Per no parlar del turisme: les temperatures extremes redueixen un 15% la probabilitat que els visitants internacionals tornin a zones sufocants, com la costa mediterrània o Andalusia, i els empenyen a buscar destinacions més agradables. Davant aquesta realitat, la lluita contra el canvi climàtic s’ha d’assumir com una reforma estructural, amb mesures a curt, mitjà i llarg termini, perquè la situació es continuarà agreujant.