La Comissió Europea va recordar ahir als tribunals espanyols –al Tribunal de Comptes i a l’ Audiència Nacional– que els correspon a ells aplicar la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) que avala la llei d’ Amnistia. “Correspon als tribunals remitents [de les qüestions prejudicials] aplicar les sentències del Tribunal de Justícia”, va indicar ahir un portaveu de l’ Executiu comunitari arran de la denúncia presentada per l’expresident Carles Puigdemont contra Espanya davant Brussel·les i davant el mateix TJUE per la negativa del Tribunal de Comptes a aplicar l’oblit penal.
La Comissió, a més, va donar ahir justificant de recepció de la demanda que va elevar el líder de Junts, però va evitar fer més valoracions. “Podem confirmar que hem rebut la carta. Quan es presenten reclamacions, es tramiten de conformitat amb el procediment habitual de la Comissió”, va afirmar ahir un portaveu comunitari a La Vanguardia . “Una vegada rebudes, les reclamacions s’examinen, es registren i s’avaluen abans de prendre una decisió. De moment, no tenim res més a afegir”, concloïa aquesta font.
La demanda contra un Estat membre segueix un procés establert que dura mesos; la sanció és l’últim recurs
A parer de la defensa de l’expresident, a càrrec de Gonzalo Boye, la maniobra del Tribunal de Comptes, qualificada per la Fiscalia d’“innecessària i improcedent”, contravé la resolució de Luxemburg, que assenyalava que no s’havien de presentar noves al·legacions si correspon aplicar l’oblit penal. Per això, Boye va presentar “una denúncia per incompliment del dret de laUnió” davant la Comissió i un escrit al TJUE per reforçar aquesta queixa.
No és, però, una via fàcil. Quan es presenta una demanda d’aquesta mena correspon a la Comissió admetre-la o arxivar-la –tret que l’escrit sigui “insultant” o no tingui sentit i no requereixi una resposta substantiva, assenyala l’ Executiu comunitari–; investigar els fets en qüestió, i, si ho considera oportú, arribar a obrir un procediment d’infracció contra Espanya. Arribat el cas, començarien amb un diàleg informal entre les parts conegut com a EU Pilot. I l’habitual és que Brussel·les obri aquests expedients, quan no es traslladen les directives comunitàries.
En concret, si s’obrís el procediment, Espanya tindria dos mesos per respondre per carta a la Comissió una vegada s’hagi activat. En aquest punt es decideix si s’arxiva el cas o si s’emet un dictamen i es dona un nou termini de dos mesos per corregir la situació. La fase sancionadora, que és econòmica, arriba després.
“Si la Comissió estimés que un Estat membre ha incomplert una de les obligacions que li incumbeixen en virtut dels tractats, emetrà un dictamen motivat respecte a la qüestió, després d’haver ofert a aquest Estat la possibilitat de presentar les seves observacions”, assenyala l’article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea ( TFUE). “Si l’ Estat no s’atingués a aquest dictamen en el termini determinat per la Comissió, aquesta podrà recórrer al TJUE”, continua l’article.
Així doncs, la Comissió, que remarca que el seu paper és garantir que els països de la UE compleixen amb el dret de la Unió, i no resoldre “situacions individuals”, hauria d’oferir una resposta, tant si continua endavant amb la denúncia com si l’arxiva.
Tant Boye com l’expresident van recordar ahir que hi ha altres precedents amb sancions. “Si el que es va exigir a Varsòvia es tolera a Madrid, la Comissió certificaria que les sentències europees es compleixen o no segons qui sigui l’acusat”, va remarcar Puigdemont.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.