Insulteu Espanya com Déu mana

Els jugadors de loteria i el cupó de l’ ONCE tenen bon perdre. Si perden, no donen la culpa al venedor de loteria ni als gats negres, que han deixat el carrer i ara porten vida de senyorets. Els jugadors de l’Argentina, en canvi, són de girar l’esquena –i on l’esquena canvia de nom– al contrari si els guanya. I després hi ha els detractors de la selecció espanyola, que es divideixen entre resignats i bel·ligerants. Uns tenen bon perdre, els altres no.

Atzars del destí, he viscut de prop dos episodis del mal perdre d’alguns per un triomf aliè (a mi tampoc no m’agraden les unanimitats però no vaig donant cops als bars de Navarra com un guerriller de Cristo Rey, sabotejant pantalles gegants o destruint murals). El que crida més l’atenció és l’ ús, en tots dos casos, del mateix insult, cosa estranya perquè incorren en un llenguatge masclista, sexista i no inclusiu, impropi de gent d’extrema esquerra i de classe obrera/ treballadora: “Puta Espanya”.

Sembla mentida que gent de la classe obrera anomeni ‘meretriu’ Espanya, com si fos una professió insultant

Uns espectadors a la plaça de toros de Pamplona van desplegar dues pancartes el 10 de juliol, hores abans de l’ Espanya- Bèlgica, amb els textos “Puta Espanya” i “Puta selecció”. Ahir, al meu barri, al costat de la plaça Joanic, allà on hi va haver una xurreria i un estanc –però encara hi ha un magnífic quiosc i una botiga de bones empanades argentines–, uns ciutadans de la ciutadania es van carregar el mural remarcable de l’artista urbà TvBoy que reflectia el petó de Ferran Torres a la Copa del Món. Aviam si encerteu la frase pintada de dues paraules per deixar constància de les seves conviccions...

Tractant-se de ciutadans antifeixistes – els carrers, les places de toros i els murals de barri sempre seran nostres–, convindria que deixessin de fer servir el terme “puta” en to pejoratiu perquè les treballadores del sexe mereixen un respecte, com tots i totes sabem. I recordar que utilitzar el terme, amb intenció ofensiva, com és el cas, era propi de señorones franquistes.

Els detractors del triomf de la selecció haurien d’adaptar-se al llenguatge dels temps o dissimular el seu masclisme amb sinònims més literaris. Jo els demanaria que vagin al que queda del mural de Joanic i hi pintin “ Espanya meretriu” o “ Mori Espanya!”, més clàssic. De passada, els donaria les gràcies per les seves preocupacions. Han privat la ciutadania del barri –els veïns, vaja– d’un mural ben pintat en record d’un moment grat en la memòria col·lectiva i potser democràtica. Allà on vam gaudir durant anys d’un altre mural futboler, de Lionel Messi, ara ens hem quedat sense Ferran Torres, gentilesa dels guardians de les essències, entre els valors del qual no figura ni saber perdre ni la tolerància artística.