La generació impossible ja brilla al Tour

Durant més d’un segle, el Tour de França ha estat una cursa de maduració. Els grans campions podien despuntar aviat, però la batalla pel podi solia reservar-se per a corredors en plena consolidació física i mental. Fins ara. La irrupció d’ Isaac del Toro, Paul Seixas i Juan Ayuso ha obert una porta que semblava tancada, tres corredors de menys de 23 anys instal·lats en la lluita pel top 5 i el podi del Tour, una cosa pràcticament inèdita en la història moderna de la cursa.

Els corredors joves ara arriben millor que els de 30, i benvingut sigui”

El cotó fluix no enganya i l’estadística, en aquest cas demolidora, tampoc. Des del 2000 fins al 2025, només quatre corredors amb 23 anys o menys havien aconseguit acabar entre els cinc primers de la general del Tour: Tadej Pogacar (guanyador el 2020 i 2021 amb 21 i 22 anys respectivament), Egan Bernal (guanyador el 2019 amb 22 anys), Nairo Quintana (segon el 2013 amb 22 anys) i Carlos Rodríguez (cinquè el 2023 amb 22 anys). Un grapat de noms en 26 edicions. Ara, en una sola cursa, tres joves amenacen de multiplicar la llista.

“És generacional, són talents que emergeixen com els grans campions”

L’aparició simultània d’aquesta generació impossible formada per Del Toro, Seixas i Ayuso planteja si de debò hi ha un canvi de paradigma o si es tracta d’un fet puntual. Diversos directors espanyols presents en aquest Tour responen a la qüestió per a La Vanguardia .

“No pot ser que un nano de 17 anys no sàpiga què és sortir de festa”

José Joaquín Rojas, director esportiu del Movistar, confirma aquesta realitat i l’aplaudeix. “El ciclisme està canviant en general. Abans tots els corredors despuntaven amb una edat mitjana d’uns 27 anys, i ara tot el que ve jove ja ve gairebé millor que la gent de 30. És una inèrcia nova que ha agafat el ciclisme i benvingut sigui”.

“Crec que estem perdent talent, perquè hi ha gent que explota més tard”

Per Joxean Fernández Matxin , patró de l’ UAE, es tracta d’una cosa circumstancial pel talent de diversos corredors coetanis i no d’un canvi profund en el gran grup. “Crec que és una circumstància d’aquesta generació. Ayuso va fer podi en la seva primera participació a la Vuelta a Espanya. Ara apareixen Del Toro i Seixas. Tenim joves­ espanyols també molt bons, com pot ser Benjamín Noval, que està fent història en el camp juvenil. Són moments generacionals i són talents que emergeixen com els campions”, sentencia.

“No pot ser que un nano de 17 anys no sàpiga què és sortir de festa”, critica José Miguel Fernández, director del Caja Rural, que considera que “en la majoria dels casos són nois que no estan preparats psicològicament per afrontar les exigències que aquí es viuen. I jo crec que han de madurar sobretot mentalment”, reflexiona. “A més, equivocadament deixen massa aviat els estudis per centrar-se només en un esport, que després pot sortir bé, però el més lògic és que no”, sentencia.

“Crec que estem perdent talent, perquè hi ha gent que explota més tard”, lamenta Bingen Fernández, director del Cofidis. “El creixement entre les criatures és molt diferent. N’hi ha molts que no destaquen els primers anys i ja els treuen. Però igual aquell corredor quan assoleix la maduresa als 24 anys resulta que és una bèstia, un crac. Això ho hem perdut, però al final aquí és on estem anant”, conclou.

El Tour sempre ha estat una cursa de paciència. Indurain va guanyar el primer Tour amb 27 anys, Froome amb 28 i Nibali amb 30. Sempre hi ha hagut grans talents prematurs, com Eddie Merckx o Bernard Hinault, però la gran majoria van necessitar un procés. Pogacar ha estat l’excepció aquests últims anys. Però ara aquesta excepció amenaça de convertir-se en tendència.