Lorenzo Silva, escriptor: “Queipo va afusellar Campins i Franco no ho va poder impedir”

Exhuma el general Campins.

Metafòricament. Descansa en pau al seu nínxol de Sevilla. No Franco ni Queipo!

Gonzalo Queipo de Llano?

Sí, el cap colpista de l’ Exèrcit del Sud va estar-se 71 anys enterrat a cent metres de la muralla on va assassinar milers de persones (Campins una). Se’l va treure el 2022.

Franco no ha descansat en pau, tampoc.

Els espanyols, mitjançant el seu govern democràtic, el vam extreure del Valle de los Caídos el 2019. Hi va passar 44 anys.

Diu vostè que Queipo va afusellar Campins?

Sí. Franco, Queipo i Campins eren tres generals el 1936. Però Campins no era com Franco i Queipo.

Com eren Franco i Queipo?

Conspiradors, colpistes. El 18 de juliol van aixecar els seus soldats en estat de guerra contra les autoritats republicanes. Campins, no: ell no es va afegir al cop.

On era Campins el 18 de juliol?

A Granada com a comandant militar.

Granada!

Gràcies al general Miguel Campins, del 18 al 20 de juliol no hi va haver cop a Granada ni va córrer una sola gota de sang. Però a partir del 20 de juliol...

Una matança.

Els militars colpistes van bombardejar l’ Albaicín, barri obrer i humil. I milers de granadins van ser assassinats en execucions extrajudicials per les escuadras negras i el governador civil colpista.

Federico García Lorca el 17 d’agost.

Hores abans, el general Miguel Campins era afusellat per Queipo a Sevilla.

Què li va passar a Campins a Granada?

He llegit el sumari del seu judici, fins ara secret. El 18 de juliol Queipo va trucar per telèfon a Campins: li va ordenar declarar l’estat de guerra a Granada.

I què va fer Campins?

Posar-li excuses. Va desobeir. Amb Campins, ni Lorca ni ningú no hauria mort a Granada! Però el cop el va anul·lar.

Per què va obrar així Campins?

Havia jurat servir la República: com a catòlic no traïria la seva paraula. Ni traïria la seva consciència com a militar.

Què vol dir?

Que entenia que els militars hi són només per batallar si el govern ho ordena, mai per ficar-se en política! Franco era polític, sota el seu uniforme. Franco va voler atreure Campins, que li va dir: “Els militars no servim per a la política”.

Quines mesures va prendre Campins?

Va informar el Govern i va acordar amb César Torres, governador civil republicà de Granada, preservar la pau a la ciutat: ni aixecament militar ni lliurament d’armes a milicians.

I va funcionar el compromís?

Va funcionar els dies 18, 19 i 20... i llavors Campins va veure que tots els seus oficials s’aixecarien i va proclamar un ban de guerra.

Colpista.

Mera reducció de danys: així podia seguir agafant les regnes per preservar l’ordre i la pau, amb càstigs davant qualsevol excés violent. La seva obsessió era evitar que corregués sang...

Obsessió curiosa en un militar.

“Soc en extrem avar de la sang dels meus soldats”, va escriure Campins en una carta des de l’Àfrica. Sap per què?

M’ho dirà vostè.

Perquè era africanista i ja havia vist córrer massa sang de compatriotes al Marroc, entre els anys 1911 i 1927.

També Franco era africanista.

Però impàvid davant el patiment aliè: va tornar un dia amb dotze caps de moros penjant com a botí, fins i tot Millán Astray el va haver d’amonestar per això...

Campins no decapitava éssers humans.

Era un il·lustrat, llegia i tenia sensibilitat. I era un valent: va fer tota la guerra d’ Àfrica a primera línia. I va dirigir l’ Acadèmia Militar de Saragossa amb Franco.

Amb aquest historial, els colpistes no es van apiadar de Campins?

Des del dia 20 va estar confinat a Granada, sota un sentinella, sentint els trets de la ciutat. Després el van enviar a Sevilla: estava condemnat per endavant per Queipo. I Franco llavors va tenir un gest...

Quin gest?

Va enviar una carta a Queipo, demanant-li de commutar la pena de mort a Campins per presó. Queipo va estripar la carta.

Manava més Queipo que Franco?

A Andalusia, l’agost del 1936, sí. Era un virrei. I, per cert, no sé de ningú que hagi parlat bé de l’infame Queipo...

Va fer alguna cosa més Franco?

Va enviar una altra carta. Aquest cop Queipo la va estripar sense obrir-la. Un gest rar en Franco, que va fer afusellar parents seus. Però no va aconseguir impedir que Queipo afusellés Campins. Després es va venjar: Queipo li va demanar clemència per al general Batet... i Franco el va fer afusellar.