El Govern remet un escrit al Tribunal de Comptes perquè apliqui l’amnistia

El Govern de la Generalitat podria haver estat una de les parts personades en la causa del Tribunal de Comptes per la responsabilitat comptable del procés com a perjudicat. L’ Executiu català utilitzarà aquesta condició per remetre avui un escrit a l’òrgan comptable perquè no demori més l’aplicació de la llei d’ Amnistia a la trentena d’ex alts càrrecs de l’administració catalana que estan encausats per les despeses del referèndum de l’1- O i de l’acció exterior a través del Diplocat, com ara els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas, i també el president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras; el secretari general de Junts, Jordi Turull, i altres exconsellers.

Paral·lelament, a l’administració catalana es treballa per acreditar amb un escrit de la intervenció general que els diners que es van destinar a les despeses de la consulta i de l’acció exterior no provenien de fons europeus. Aquest certificat, si acaba veient la llum, les defenses el podrien incloure als escrits d’al·legacions.

Sigui com sigui, la Generalitat, segons fonts consultades, demanarà a l’escrit al Tribunal de Comptes que s’extingeixi la responsabilitat dels dirigents polítics. A més a més, reclamarà que s’aixequin els avals que va dipositar l’ Institut Català de Finances (ICF) el 2022, després que un any abans l’ òrgan fiscalitzador rebutgés els diners de l’entitat pública de crèdit. En total es van lliurar 5,4 milions d’euros, que ara retornaran al compte de l’ICF si s’arxiva la causa de manera definitiva.

L’aval de 5,4 milions dels ex alts càrrecs de l’administració el va fer l’Institut Català de Finances el 2022

En aquest escrit es remarcarà que no és procedent “demorar més” l’oblit penal per als exdirigents de l’administració catalana. El juny del 2024, amb Esquerra encara al Palau de la Generalitat, el mateix dia que va entrar en vigor la llei d’ Amnistia, l’executiu català amb Pere Aragonès de president en funcions va acordar demanar al Tribunal de Comptes “l’aplicació immediata” de la norma i que hi hagués oposició “a les pretensions en sentit contrari, en qualsevol fase del procés, en tots els tràmits i en totes les oportunitats de formular al·legacions i recursos”. “En tots aquests casos, la Generalitat i les entitats del sector públic que en depenguin i que ostentin la condició de perjudicades no s’han d’oposar a l’arxivament de les actuacions”, prosseguia l’acord. Ara, segons aquestes fonts, es vol “donar continuïtat” a aquesta acció que va aprovar l’executiu anterior.

L’objectiu de tot això és intentar agilitar la resolució de la causa, exposen les fonts consultades. Al Govern defensen, a més, que el que correspon després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea ( TJUE) és l’extinció de responsabilitat en totes les causes i no allargar més els procediments judicials.

Aquest escrit arriba després que dilluns el Departament Segon d’ Enjudiciament de l’ òrgan fiscalitzador dictés una providència per aixecar la suspensió al procés ara que ja hi ha resposta a les qüestions prejudicials que van elevar al tribunal amb seu a Luxemburg. En comptes d’aplicar l’amnistia, tal com diu la decisió del TJUE, es va obrir un termini de deu dies perquè les parts personades en la causa presentessin al·legacions. A més a més, es va cridar a aportar documentació que acrediti l’origen dels fons que es van destinar al procés, per aclarir si provenien del pressupost europeu o no. En aquesta providència s’eludia que a la sentència ja quedava clar que no hi havia afectació als interessos financers de la Unió Europea.

L’Executiu català vol agilitar l’oblit penal, però l’aplicació es podria demorar al setembre

Societat Civil Catalana exerceix com a acusació en la causa i encara no ha presentat al·legacions. L’agost no és hàbil al Tribunal de Comptes i pretenen esgotar els terminis, de manera que fins al setembre en teoria no hi haurà més resolucions.

ERC, ara per ara, ha elevat un recurs de reposició, perquè considera que la maniobra del Tribunal de Comptes “vulnera obertament i flagrantment” la sentència del TJUE, els tractats europeus i la Constitució. A l’escrit, Oriol Junqueras, els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa i sis ex alts càrrecs republicans més retreuen a l’ òrgan fiscalitzador que plantegi la possibilitat de no amnistiar la malversació quan “en el procediment que ocupa no hi ha evidència ni cap prova de l’ús de fons provinents de la Unió Europea”.

Un cop vistes aquestes “vulneracions”, la defensa demana “la immediata anul·lació i revocació de la resolució dictada i la seva substitució per una altra per la qual es resolgui l’aplicació de l’amnistia”.

ERC presenta un recurs de reposició perquè considera improcedent la maniobra del tribunal

Malgrat que hi ha hagut coordinació de tots els afectats per presentar les al·legacions –ERC encara no n’ha presentat–, la defensa de Puigdemont, que considera que s’incompleix la decisió de Luxemburg, més enllà de retreure al tribunal –com també a la Fiscalia dimarts– la improcedència d’aquesta providència, va decidir presentar una denúncia davant la Comissió Europea i remetre un escrit al TJUE. Tot això segueix el curs a les institucions europees, que de moment han instat els tribunals espanyols a aplicar la sentència europea a través d’un portaveu.

Encara han de decidir si ­admeten la demanda.