El Líban planta la bandera al sud mentre les forces israelianes inicien la retirada

Una bandera del cedre clavada entre la runa d’una casa destruïda a la localitat de Zawtar al-Garbiya marca la lenta però contínua retirada de les tropes israelianes del sud del Líban. Zawtar al-Garbiya i desenes de pobles de la zona fronterera van ser evacuats arran de l’avanç i les bombes de les Forces de Defensa d’Israel ( FDI), i l’encarregat de fer ara el simbòlic gest va ser el primer ministre libanès, Nawaf Salam, una figura política que desperta profundes divisions entre la població libanesa.

“Hem insistit des del principi que el nostre objectiu és la retirada israeliana completa de tot el territori”, va declarar Salam, acompanyat del ministre de Defensa libanès i alts caps militars, després de plantar la bandera al costat d’un edifici enderrocat. “El que veiem avui només és el principi, però continuem decidits i ferms”, va afegir, alhora que es va comprometre que el Govern iniciï la reconstrucció dels habitatges i les infraestructures destruïdes.

La retirada de Zawtar al-Garbiya és la primera sota el programa de “zones pilot”, el mecanisme que van pactar el Líban i Israel a finals de juny per provar sobre el terreny, de manera progressiva, l’acord que havien aconseguit amb la mediació dels Estats Units. El pacte preveu el desplegament de l’ exèrcit libanès a les zones on Hizbul·lah mantenia presència militar, a canvi de la retirada israeliana de la zona de seguretat declarada. Hores abans que el president Joseph Aun es reunís amb Donald Trump a Washington, tropes libaneses van començar a prendre el control del territori abandonat per Israel, en la primera prova real del pla.

Un milió de libanesos han estat desplaçats i més de 4.300 persones han mort des del març

Malgrat el primer pas, Israel manté el control d’una zona d’amortiment d’uns deu quilòmetres al llarg de la frontera. Desenes de milers de libanesos continuen desplaçats, sense poder tornar a casa seva perquè els seus pobles continuen ocupats o han quedat destruïts. Fins i tot es va convertir dimarts en el primer cap d’Estat libanès que ha trepitjat la Casa Blanca en gairebé 20 anys, en una trobada de pràcticament dues hores amb Trump. “Ha estat un lloc i un país molt maltractat, i aconseguirem que se’l tracti com cal i amb el respecte que es mereix”, va afirmar Trump.

“Hi ha un problema amb Hizbul·lah”, va afegir el mandatari nord-americà. Segons la presidència libanesa, Aun va transmetre a Trump la “necessitat urgent d’una retirada israeliana completa del territori libanès” i la va qualificar de “pas essencial per consolidar l’estabilitat i permetre que l’ Estat libanès estengui la plena sobirania exclusivament a través de les seves forces”.

“Aquest serà el teu llegat”, va dir Aun a Trump davant de la premsa, al principi de la reunió, en què també van abordar el suport nord-americà a l’ exèrcit libanès, la reconstrucció, la recuperació econòmica i la inversió dels EUA en el país.

El pacte preveu el desplegament de l’exèrcit a les zones on la milícia xiïta mantenia presència

Un funcionari libanès va explicar que Aun considera que només Trump té la capacitat de pressionar Israel perquè retiri les tropes, i que el president havia lliurat al mandatari nord-americà una proposta escrita sobre com es podia desmantellar l’arsenal de Hizbul·lah. Trump, per la seva banda, es va mostrar disposat a parlar amb els líders del grup si Aun ho considerava útil, i va suggerir que Síria podria tenir algun paper en el seu desarmament, sense precisar com. Dos dies abans, en una reunió amb el secretari d’Estat, Marco Rubio, Aun ja havia reclamat que Israel comencés la retirada del sud conforme a l’acord del 26 de juny, que preveu el desarmament de Hizbul·lah, una retirada de les tropes israelianes i el camí cap a una relació pacífica entre els dos països. Continua sense ser clar com Aun podrà convèncer o forçar el grup xiïta, fundat per la Guàrdia Revolucionària iraniana el 1982, a lliurar les armes. Antigament força política i militar dominant al Líban, la seva influència es va debilitar després de l’ofensiva israeliana del 2024 i la caiguda del seu aliat sirià, l’expresident Baixar al- Assad. El Partit de Déu, que ha rebutjat tant les converses del Govern amb Israel com els intents de desarmar-lo, no ha intentat, però, sabotejar el procés per la via militar.

El Líban i Israel celebraran la pròxima tanda de converses el 4 d’agost a Roma, després de més de tres mesos de reunions pel que fa a ambaixador. Des que va esclatar l’última contesa, el 2 de març, més d’un milió de libanesos han estat desplaçats i més de 4.300 persones han mort, segons xifres libaneses. Israel calcula en 2.500 els operatius de Hizbul·lah abatuts, mentre que 38 soldats israelians i un contractista civil han mort al sud del Líban.