Fumata blanca a la reunió setmanal dels ambaixadors de la Unió Europea. Després d’una llarga pugna durant setmanes, els estats membres van desbloquejar ahir un acord polític per aprovar el 21è paquet de sancions a Rússia. El preu d’aquesta llum verda ha estat alt: Brussel·les va haver de diluir en gran part el seu paquet de sancions per les reclamacions de diversos estats membres. Tot plegat perquè la nova tanda suposa congelar durant 12 mesos el preu màxim per al petroli rus, una cosa important per evitar els guanys extraordinaris que té Moscou pels elevats preus des de la crisi a l’ Orient Mitjà.
L’últim obstacle a la taula dels ambaixadors era la intenció europea d’incloure la prohibició de transportar gas natural liquat ( GNL) cap a tercers països, una cosa que va fer saltar les alarmes a la poderosa indústria naviliera grega. El Govern de Kiriakos Mitsotakis va pressionar amb tota la força perquè les seves grans empreses de càrrega puguin continuar transportant GNL a tercers països, al·legant que aquesta restricció fa més mal a un país de la UE que a Rússia, que podrà continuar transportant el gas a través d’altres companyies (per exemple, xineses o índies) que guanyarien terreny davant els armadors grecs.
Atenes obté una exempció renovable per al transport de gas natural liquat a països tercers
Aquesta prohibició havia d’afectar especialment Dynagas, una empresa naviliera grega propietat del multimilionari George Prokopiou, que té diversos metaners trencaglaços especialitzats a navegar al dur Àrtic i portar aquest gas natural liquat rus a altres països. Al final, segons indiquen fonts diplomàtiques, Grècia es va mantenir entossudit i es va acordar concedir una exempció renovable per al transport de GNL a tercers països durant 12 mesos “per a contractes anteriors a la invasió russa”.
No només Atenes es va posar dura. Brussel·les va rebre tantes reclamacions d’índole diferent que Kaja Kallas, l’alta representant de la UE per a Afers Exteriors, estava a punt de tirar la tovallola i amenaçar que, si no hi havia acord aquesta setmana, l’última cita dels ambaixadors abans de l’aturada d’estiu, començarien a treballar en un pla B.
Abans de Grècia un altre país europeu, Bulgària, havia bloquejat fins fa poc les sancions per un altre tema que no hi té res a veure, la intenció de Brussel·les de sancionar el patriarca Ciril, el patriarca de l’ Església ortodoxa russa. Però va retirar les objeccions després que el primer ministre, l’euroescèptic Rumen Ràdev, anunciés que havia tret de la llista dues persones, a més de Ciril: el fundador de la petroliera Lukoil (la petroliera que dirigeix l’única refineria del país), Vaguit Alekpérov, i el president de l’associació que subministra recanvis a les locomotores del metro de Sofia, Iskandar Makhmúdov. A més a més, després de la insistència d’ Alemanya i Portugal, la Comissió també va retirar del paquet les restriccions a l’entrada a la UE de peix rus, com ara lluç, salmó i bacallà. Pel que sembla, bona part del subministrament de bacallà –plat base de la gastronomia portuguesa– prové congelat de Rússia, mentre que la indústria alemanya de bastonets de peix congelats utilitza principalment peix rus com a matèria primera. No és una qüestió poc important: el 202, la UE va importar entorn de 750 milions d’euros de productes pesquers de Rússia.
També en una altra de les mesures més simbòliques la presidència irlandesa va haver d’acceptar buidar el paquet de contingut, la de prohibir l’entrada a la UE a qualsevol persona que hagi servit a les forces armades russes des del començament de la guerra. La mesura era el resultat de la pressió dels països bàltics, que consideren una contradicció que els russos que han combatut contra Ucraïna puguin demanar un visat per entrar a la Unió Europea. Tot i això, França i Itàlia, preocupades per les seves indústries turístiques, han reduït considerablement l’abast de la proposta perquè consideren inviable verificar el passat militar dels ciutadans russos.
Era imperatiu que tirés endavant l’acord. Avui expirava el bloqueig temporal del preu del petroli rus a 44,10 dòlars el barril i, sense acord, s’hauria elevat a almenys 58 dòlars.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.