La calor nocturna causa més morts que la diürna a la ciutat de Barcelona

La calor nocturna provoca més morts a Barcelona que les altes temperatures diürnes en el context actual de canvi climàtic, ­segons conclouen dos estudis, que reivindiquen la incorporació dels valors mínims als sistemes d’alerta pública per calor i la priorització de les necessitats de refrigeració dels habitatges per preservar el descans.

Davant les 571 defuncions a la capital catalana vinculades a les temperatures màximes, se’n poden atribuir 721 a les altes temperatures mínimes durant el període 2007-2018, assenyalen dues investigacions desenvolupades per un equip interdisciplinari de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) format pels doctors en Arquitectura Blanca Arellano i Josep Roca i les doctores en Física Dolors Martínez i Carina Serra.

Els investigadors criden a modificar el sistema de certificació energètica dels habitatges

El clima de Barcelona ha experimentat un escalfament continu les últimes dècades. Entre el 1971 i el 2025 les temperatures mitjanes de la ciutat han augmentat 3,22ºC, un increment molt més pronunciat que al conjunt d’ Espanya ( 1,96ºC, segons l’ Aemet, entre el 1971 i el 2024), la regió mediterrània ( 1,83ºC) i el món ( 1,29ºC). “Una autèntica barbaritat”, valora Josep Roca, professor de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la UPC.

Segons la investigació, el ­creixement és molt més marcat en les temperatures mínimes ( 3,87ºC) que en les màximes ( 2,57ºC), a causa que la brisa marina suavitza els termòmetres diürns i la seva absència durant la nit no permet refrescar la ciutat. Aquest fenomen ha provocat a Barcelona “un greu problema d’escalfament nocturn”, segons els investigadors.

Un problema –a què contribueixen l’elevada densitat, l’alta impermeabilització del sòl, el baix albedo i el notable dèficit de zones verdes– que repercuteix sobre la salut. “La incapacitat per a la fresca nocturna impedeix que les persones descansin, cosa que es tradueix en una mortalitat més notable. La calor nocturna és un assassí silenciós que no s’ha de desatendre”, avisen els autors.

En aquest sentit, remarquen que el pla nacional d’actuacions preventives dels efectes de l’excés de temperatures sobre la salut 2026 del Ministeri de Salut només té en compte les temperatures màximes per als avisos de temperatura extrema. “Per tant, de manera implícita afirma que les temperatures nocturnes no tenen un efecte apreciable en la salut, o bé el risc està subsumit en les màximes. Així doncs, implícitament consideren que el descans nocturn és una escapatòria al risc per a la salut”.

Una vegada provada la letalitat més elevada de l’augment de les temperatures nocturnes, els investigadors reivindiquen que els sistemes d’alerta pública per calor també han d’incorporar les mínimes: “Les ciutats mediterrànies, com Barcelona, experimenten temperatures nocturnes elevades que tenen efectes devastadors sobre la salut. No hi ha escapatòria a la calor. És el que hem anomenat No heat escape paradox ”.

La situació tendeix a empitjorar. D’una banda, a causa de la intensificació de les onades de calor. Les projeccions indiquen que el 2050 la nit barcelonina superarà assíduament els 30ºC. De l’altra, a conseqüència de l’envelliment progressiu de la població, quan la gent gran és especialment vulnerables a l’augment de les temperatures. Els autors calculen que la població de 65 anys o més superarà els 700.000 habitants el 2050, quan el 2025 es va xifrar en 361.914 persones.

Aquesta franja d’edat representa el 88% de les 342 morts atribuïdes a la calor el 2025 a la ­demarcació de Barcelona per l’ Institut de Salut Carles III. Tenint en compte l’alta vulnerabilitat de la gent gran, la investigació proposa que el sistema d’avisos per calor sigui diferenciat per grups d’edat.

D’altra banda, els autors proposen d’adaptar la certificació energètica dels habitatges al clima actual. Avui dia les necessitats de refrigeració a Barcelona (2,5 milions kWh/any, segons dades del 2025) pràcticament tripliquen les de calefacció (7,45 milions kWh/año). I la càrrega energètica nocturna de refrigeració representa el 30% del total.

En vista d’aquestes dades, els estudis consideren urgent modificar el càlcul de la certificació energètica a Espanya amb l’objectiu que els resultats s’ajustin a la realitat del clima. “On els llindars de calefacció i refrigeració s’adaptin al clima present, i no pas el passat. On es diferenciïn les càrregues energètiques diürnes i nocturnes. I on es tingui en compte el problema de la calor ­latent”.