Les irregularitats milionàries al si de la DGAIA queden impunes

“Si vols que un problema no es resolgui, crea una comissió”, diu a grans trets la dita popular, i en el cas de l’antiga direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (coneguda com a DGAIA, avui rebatejada com a DGPPIA) sembla que és cert. En especial, si ens acollim a les conclusions de la comissió parlamentària que ha analitzat les polèmiques en què aquesta direcció ha estat (i està) envoltada. Dimecres, el ple del Parlament va aprovar gairebé totes les propostes de millora –emeses per la comissió– del sistema de protecció de la infància amb els únics vots a favor de la majoria de la investidura (el PSC, ERC i Comuns) i els retrets de la resta dels grups de l’hemicicle. Tot i això, una de les qüestions principals –el suposat frau de les entitats encarregades de concedir i de fer el seguiment de les prestacions que la Generalitat atorga als joves extutelats i que va sortir a la palestra el maig de l’any passat– va quedar, com sol passar, sense resoldre.

El text final ni tan sols incorpora el punt set que sí que va ser validat a la comissió d’investigació sobre la crisi de la DGAIA i que advocava, entre altres qüestions, per “eliminar el marge de lucre opac de les entitats de la gestió externalitzada”.

Si no és possible, diu que el sistema de protecció a la infància està “desbordat” perquè ha hagut de funcionar “des de la lògica de l’emergència” o que la “pressió sostinguda” sobre el sistema s’ha convertit en “estructural”.

Es troba a faltar algun posicionament clar sobre el suposat frau de la UTE Mercè Fontanilles-Fundació Resilis, entitat privada que s’encarregava del servei de seguiment i valoració de la prestació econòmica per a joves extutelats i que va ser denunciada per un dels seus treballadors, avui encara testimoni protegit de l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Cal recordar que el testimoni va aportar proves de joves extutelats que ja no vivien als pisos gestionats per la DGAIA però que hi continuaven donats d’alta, tot i que la situació no estava regularitzada i l’entitat gestora rebia subvencions per allotjar-los.

Hi va haver 4,7 milions d’euros de pagaments indeguts a menors extutelats, segons la Sindicatura de Comptes

En aquest sentit, la Sindicatura de Comptes va elaborar un informe demolidor sobre l’actuació del Departament de Drets Socials de la Generalitat entre el 2016 i el 2024. S’hi detallava que va pagar indegudament 4,7 milions d’euros a joves extutelats entre el setembre del 2019 i el desembre del 2022. Tot i que els beneficiaris no tenien dret a les prestacions, les entitats concertades que havien de controlar els pagaments no en van controlar.

Més enllà d’aquests pagaments indeguts, el document en recollia d’altres. Especialment, en prestacions a la dependència i en pensions no contributives. En total, sumant totes les partides, 167 milions d’euros pagats indegudament.

La consellera d’aleshores, Mònica Martínez Bravo (avui reemplaçada per qui era el seu segon, Raúl Moreno), va comparèixer davant la Comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament per retre compte de l’informe demolidor, i va al·legar que aquests desemborsaments incorrectes es devien, entre d’altres, al sistema informàtic que tenia abans el departament.

La consellera va aprofitar per anunciar que Drets Socials ja havia recuperat 70 milions (53%) dels 167 milions i que esperava recuperar entre un 80% i un 90%.

Una posterior auditoria encarregada pel departament sobre el servei de seguiment de la prestació per a joves extutelats durant el 2023 i el 2024 en l’àmbit territorial de Girona, i en què només es van analitzar 60 expedients, concloïa que l’import dels pagaments satisfets indegudament als expedients analitzats va ascendir als gairebé 170.000 euros (118.367 el 2023 i 49.566 el 2024).

Caldrà esperar si la investigació que duu a terme l’Oficina Antifrau de Catalunya hi aporta més llum

La comissió sobre les actuacions de la DGAIA no ha respost si hi va haver el suposat frau i qui se’n va beneficiar. Caldrà veure si la investigació que duu a terme l’Oficina Antrifrau de Catalunya aporta més llum sobre aquesta qüestió.