Espanya llança la candidatura de Díaz per dirigir l’Organització Mundial del Treball

El Govern espanyol multiplica els candidats per dirigir organitzacions internacionals. A més de l’aspiració d’un càrrec al Banc Central Europeu (BCE), encara sense precisar ni càrrec ni nom, i la candidatura anunciada de Luis Planas a la FAO, l’organització de les Nacions Unides per a l’agricultura, es va oficialitzar ahir la de Yolanda Díaz per convertir-se en directora general de l’ Organització Internacional del Treball (OIT).

És una possibilitat sobre la qual s’especulava les últimes setmanes, especialment des de la seva intervenció al juny a la 114a Conferència Internacional del Treball celebrada a Ginebra, on ja va llançar senyals que aquesta organització necessitava adaptar-se als temps actuals.

Al juny la ministra ja va llançar un missatge de renovació de l’OIT i ahir Sánchez va oficialitzar la decisió

Després d’unes setmanes la vicepresidenta ho va anticipar als agents socials i ahir es va fer oficial. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, va afirmar a les xarxes socials que “és un honor anunciar la candidatura de Yolanda Díaz per dirigir l’OIT. Per primera vegada una dona i el nostre país serien al capdavant d’aquesta institució fonamental per a la defensa del treball digne i la justícia social”.

Díaz ha pres la decisió després d’una reflexió que ha dut a terme l’últim mes i conscient que serà difícil aconseguir-ho. De moment ha convençut Sánchez per llançar la candidatura, cosa que li dona l’opció d’una sortida internacional una vegada que ja està de retirada de la primera línia del panorama polític espanyol.

Podrà comptar amb el suport del món sindical, però tindrà molt difícil aconseguir el de les patronals, i entre els països es dona per fet que tindrà el Brasil a favor, però la posició dels Estats Units anirà previsiblement a favor de la continuïtat de l’actual director general togolès. El Consell d’ Administració el formen 56 membres: 14 representants dels sindicats, 14 de les patronals i 28 dels estats membres. Arrencar la meitat dels vots dels estats membres, entre els quals hi ha les grans potències industrials, serà decisiu per a la seva candidatura.

Al juny Díaz va defensar els valors fundacionals d’aquesta organització davant la situació que vivim. “El mandat de l’OIT està en crisi, però si la feina no és una mercaderia, tampoc no ho pot ser l’organització que representa el treball”. Aplanava el camí per a la decisió que ara ha pres. I ahir, ja postulada, va afegir que “necessitem una OIT forta, moderna, del costat de les persones treballadores, de les empreses, que impulsi els drets de les dones i defensi amb passió el multilateralisme”.

De moment són dos candidats, ella i l’actual director general, el togolès Gilbert F. Houngbo, a qui des de l’àmbit sindical han criticat per un acostament a les tesis del president nord-americà, Donald Trump. D’altres matisen que en realitat el que ha intentat és salvar l’organització del risc de quedar-se sense pressupost després que els Estats Units, a qui toca aportar el 22% dels fons, estiguin retirant el seu finançament.

En aquest context s’explicaria l’últim oferiment d’ocupar el càrrec de número dos de l’organització a un membre de l’Administració Trump, Sheng Li, tot i que l’operació es va suspendre a l’últim moment pel retard en els pagaments de Washington.

Hi ha marge per presentar altres candidatures fins a finals d’agost. Després l’elecció correspon al consell d’administració de l’ Organització Mundial del Treball al novembre, tot i que l’elegit no prendrà possessió fins a l’octubre del 2027. Fonts pròximes a Díaz han indicat que la ministra continuarà al càrrec durant aquest termini, perquè és compatible defensar la candidatura amb l’exercici del ministeri.

El cas és que el pròxim director o directora general que sigui elegit es trobarà amb un panorama difícil, una organització en crisi econòmica i política. Econòmica, pels retards en els pagaments, i política, perquè el debat sobre el multilateralisme també s’ha traslladat a aquesta organització, i serà un element central els pròxims anys.