La crisi climàtica mana

Els incendis que estan devorant milers d’hectàrees a tot Espanya durant aquest estiu tòrrid no són un fenomen puntual. Ni tampoc les onades de calor que ens fuetegen. És possible que hi hagi encara qui cregui que la crisi climàtica és un invent dels ecologistes pesats. Tot és molt més senzill: l’escalfament del nostre clima modifica els tradicionals patrons meteorològics i això facilita la propagació dels incendis forestals.

La realitat ens supera. Evidentment no és un problema que afecta únicament el nostre país. França viu una situació semblant amb 140.000 evacuats a la zona de Bordeus. Els governs es veuen sobrepassats tractant que el foc no es faci encara més gran i s’arribi a afirmar que és “inextingible”, com es va dir ahir a la Comunitat de Madrid.

Som davant una situació d’alarma general i davant un fenomen de megaincendis que no havíem viscut mai a Europa. És hora de repensar si els mitjans que l’Administració té a l’abast actualment són suficients per evitar la propagació de les flames, més enllà de les culpes que es poden llançar els polítics d’un color o de l’altre, com va passar ahir a Madrid. És l’hora també d’escoltar els experts, des dels científics fins als bombers, perquè les polítiques de prevenció siguin útils.

Ha arribat el moment de fer un replantejament general en relació amb l’augment de les temperatures, com suggeria ahir el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Miquel Sàmper, que s’obria a flexibilitzar l’horari laboral i apuntava també l’opció de treballar més en horaris nocturns.

I no s’ha de tenir por de canviar costums històrics. Des del 1903, el Tour s’ha celebrat al juliol perquè els ciclistes puguin assolir els grans cims dels Alps i el Pirineu sense riscos de trobar-hi neu. Avui ja no té sentit veure com aquests esportistes fan l’esforç de pedalar amb temperatures properes als 40 graus i sobre un asfalt que irradia encara més calor cap als seus cossos. És inhumà.

Tocarà adaptar-se a aquest nou paradigma. Com abans es faci, menys situacions catastròfiques es produiran i s’hauran de lamentar.