“El món funciona avui en pilot automàtic”

Una nova consciència per al segle XXI. En un món incapaç d’imaginar-se el futur, i en què els conceptes i els esquemes han substituït la nostra sensibilitat per mirar el món, un temps presidit per l’emergència climàtica i a què arriba la IA, la doctora en Filosofia i editora Silvia Barcelás (Vigo, 1967) creu que cal que ens tornem a fer les preguntes bàsiques. Però ara, de manera plural. No l’etern qui soc, sinó qui som, perquè diu que en aquest moment de mons virtuals només hi ha una sortida en forma de nosaltres. En resum, Una conciencia nueva ( Acantilado), el títol del nou llibre que ha escrit.

“El segle XXI –diu Bardelás– ha començat amb una força destructiva enorme. No només guerres i pandèmies. A escala personal, noto una falta de vitalitat increïble. Molts filòsofs han buscat una consciència nova, Spinoza, Schopenhauer, Nietzsche. Jo he provat de pensar on ens hem de col·locar per crear un món nou, perquè aquest món està esgotat”. El problema avui, més que no pas la infelicitat, diu, és la impotència. “Ens sentim incapaços de crear cap cosa nova, perquè el món funciona en pilot automàtic. I nosaltres, també. Hem de repensar quines necessitats tenim i com canviar les coses per cobrir-les. És difícil, perquè creiem que som víctimes d’un sistema, tot i que en realitat aquest sistema el creem cada dia nosaltres. Hem de prendre consciència que som creadors de les nostres vides particulars i, en aquest sentit, també del món”.

“No et pots conèixer a tu mateixa sola; només arribes a la teva singularitat en relació amb els altres”

Bardelás recorda que les esquerdes venen de lluny. “La Il·lustració tenia la utopia de pensar que entendríem racionalment el món en la seva totalitat. Ara la ciència s’ha adonat que no, la física quàntica ha arribat a pensar que la relació és més important que els objectes”, apunta.

I remarca que “el raonament independitzat de la sensibilitat crea una idea de món que complim, en lloc de viure la vida”. Com l’art conceptual, que, apunta, no crea emoció.

“Cal superar l’esquerda entre la racionalitat i la sensibilitat. De fet, és el que intento repensant paraules com ara l’amor, la bellesa i l’esperit”, diu. Al llibre hi adverteix que avui paraules que es dirigeixen directament al sentit, com ara la felicitat, la virtut, la unitat i l’empatia, amb prou feines es fan servir, i ens estimem més tòxic, negatiu, afectivitat. “Paraules que no ens afectin emocionalment, perquè ja estem tan allunyats del món sensible que l’emoció ens fa por. Hi ha paraules que no s’ha de tenir por d’utilitzar, com ara amor, que en realitat és una energia, genera les hormones que et porten a la felicitat. Per mi, l’amor és el que sorgeix a través de la bellesa. Quan des de la intimitat ets capaç d’arribar a la intimitat d’algú altre, d’un quadre, de qualsevol cosa, la bellesa es crea, que no és cap qualitat de les coses, sinó una emoció que sorgeix de la trobada. T’hi vols quedar. L’amor és el desig de ser-hi”, desplega.

Bardelás creu que ens hem de replantejar la subjectivitat: “Ser subjectiu no significa tenir opinions; la subjectivitat és l’espai de la intimitat en què hi ha la singularitat. I això només es pot descobrir relacionant-te amb els altres. No et pots descobrir a tu mateixa sola; només arribes a la singularitat en relació amb els altres, en l’acció. No ens cal cap paradigma nou, sinó una altra manera de sentir-nos”. “Avui vivim en una construcció mental. En realitat no vivim, perquè la vida és una altra cosa. Des d’aquesta construcció mental, la relació és impossible”, desgrana.

I acaba esperançada. Sobre la IA, admet que “ens pot superar racionalment, perquè té més dades i en pot relacionar amb més facilitat, però l’ésser humà és molt més que racional. D’intel·ligència estètica i emocional no en tindrà mai”. Com a editora, nota que avui s’està acabant la literatura del jo que regnava a les llibreries. I creu que “estàvem pitjor en els temps en què no érem conscients de què ens passava. Per estar confortables, hem venut la vitalitat. I, ara que la ­societat de benestar està en perill, apareix la pregunta: Qui som?”.